Publicitat
Publicitat

EL MODEL DE GOVERNANÇA DE LES UNIVERSITATS

"M'he limitat a complir amb les meves funcions"

Estructura "El model actual és pervers i contradictori, tant per al rector com per al consell social" Consell superior "Admeto que ens desmarquem de la tradició europea però estem oberts al debat"

Darrere el conflicte obert a la UB hi ha models oposats de gestió universitària. Fa uns dies va transcendir una proposta impulsada per Joaquim Coello i signada pels presidents de set consells socials per refer l'equilibri de poders a la universitat i fer-ne més àgil la gestió. En el document, el rector perd poder en benefici del president del consell superior, un nou organisme amb majoria de membres externs. El seu president el designa el Parlament. El rector conserva un lloc destacat dins el consell executiu. L'òrgan de gestió queda, però, empetitit.

La universitat s'ha de gestionar com una empresa?

La universitat és un punt de trobada entre la ciència, la docència i el coneixement. S'ha de gestionar amb eficiència, però la primera prioritat no és el compte de resultats.

Proposen que un consell d'administració gestioni la universitat.

Ens inspirem en el model anglosaxó: el consell social nomena i destitueix el rector i aprova el pressupost i l'estratègia. Admeto que ens desmarquem de la tradició europea, en la qual el rector és nomenat pel Govern o pel Parlament i respon directament davant els poders públics.

Volen treure poder als rectors?

No. El rector conservaria tot el poder executiu però el consell superior assumiria la màxima autoritat.

El model actual no serveix?

És pervers i contradictori. La llei deixa en una situació molt complexa el rector i el consell social. És una antinòmia que al rector se li retregui la funció principal, que és la del pressupost. I que el consell social supervisi però no gestioni.

El Claustre de la UB li ha demanat que dimiteixi. Ho farà?

No. Jo he fet el que em pertocava. La meva autoritat es deriva de l'autoritat que em dóna el Govern. I és ell qui me la renova o me la treu.

És la primera vegada que una universitat de l'Estat demana que cessin el president del consell social.

Sóc conscient que és una situació insòlita. Però que el supervisat intenti impugnar el supervisor és una paradoxa. M'he limitat a complir amb les meves funcions.

Se l'acusa de posar pals a les rodes a la gestió del rector.

No m'he oposat a les decisions del rector. El Govern em va comunicar que no podia autoritzar un augment de sou del PAS. Hauria prevaricat si ho hagués tirat endavant. He complert amb l'obligació del meu càrrec.

Era una irresponsabilitat intentar apujar el sou del PAS?

No em vull pronunciar. No vull que s'entenguin les meves paraules com una crítica al rector.

No dimiteix, però sí que ha posat el càrrec a disposició del Govern...

És habitual que un càrrec de confiança es posi a disposició del nou executiu quan canvia.

Si el Govern el manté, s'interpretarà com un premi en aquesta lluita de poder amb el rector. I si el remou, com un càstig.

Prefereixo no comentar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT