Publicitat
Publicitat

És vàlid el model de Massachusetts per aplicar-lo a Catalunya?

Preguntem a cinc experts per la idea llançada per Artur Mas. Responen: Miquel Puig, Montserrat Vendrell, Elisenda Paluzié, Miquel Calçada, Joan B. Culla

Miquel Puig. Economista
L'any 1979 jo era un jove barbut i malgirbat que buscava habitació per Boston i em sorprenia l'admiració que despertava quan explicava que estava matriculat al MIT. La vaig trobar a la plaça John Adams, a tocar de Bunker Hill. No sabia que Boston havia estat el bressol de la independència, ni John Adams un dels seus protagonistes i Bunker Hill una de les primeres batalles contra els britànics. Tampoc no sabia que els impostos havien estat el motiu fonamental de la independència.

No sé si Artur Mas estava pensant en el dèficit fiscal i la independència quan va esmentar Massachusetts, però la referència em sembla encertada. Els britànics van fer malament confiant en els sentiments americans, majoritàriament fidels a l'imperi, i menystenint l'efecte dissolvent que acabaria tenint el dèficit fiscal que estaven imposant per poder pagar el deute contret durant la guerra dels Set Anys. Però si el que tenia al cap Artur Mas era el model social, llavors la comparació resulta desproporcionada per a la nostra modèstia: Massachusetts és un líder econòmic i cultural dins els EUA. La diferència rau en els fonaments: Massachusetts té la concentració d'excel·lència universitària més rica del món, mentre que a les nostres universitats l'excel·lència és excepcional i fruit d'esforços sovint heroics contra una mediocritat no només dominant, sinó afavorida per una governança absurda. Potser que ens hi posem: Massachusetts no va esperar la independència per excel·lir universitàriament. Llàstima que la tresoreria doni tanta feina a Mas-Colell!

Montserrat Vendrell. Directora general de Biocat
Massachusetts és conseqüència de molts elements. D'entrada, elements històrics, perquè fa 70 anys que inverteixen en coneixement i investigació. També hi ha elements polítics: és un estat federat que pot decidir el seu pressupost en recerca i ensenyament. Però a la vegada pertany a un país que és un mercat enorme. Harvard i el MIT han crescut a base de molts contractes del govern federal en matèria de defensa però ho han sabut aprofitar. És una aposta de futur que ha permès generar un alt nombre de llocs de treball en el sector de la formació i la biotecnologia en un moment de crisi.

A Catalunya molts d'aquests elements no els tenim. Tenim una història molt curta en el foment de la recerca i no tenim traspassades les competències en recerca. Tot i així, la Generalitat finança el 30% de la recerca que es fa a Catalunya. De la resta se n'encarreguen l'Estat i la UE. Un canvi de tendència no s'aconsegueix en dos dies, i més en un entorn difícil com en el que ens movem. Abans que Massachusetts, hi ha models més pròxims com Dinamarca, i Holanda, que són més aplicables a Catalunya que no el dels EUA.

Elisenda Paluzié. Economista

El model de Massachusetts es va posar de moda a principis dels 90. Recordo que Joan Tugores ens feia xerrades a la universitat sobre aquest model, perquè van patir una crisi industrial als anys 80, com la nostra, i després es van reconvertir a la indústria del coneixement. A Catalunya, en lloc d'apropar-nos al model Massachusetts, ens n'hem allunyat. Hem perdut pes econòmic, hem desaprofitat les nostres oportunitats de creixement econòmic per canviar de model. Vam assumir el model econòmic espanyol de la bombolla immobiliària i ara en paguem les conseqüències. Em sembla una mica contradictori parlar de Massachusetts i després anar a Las Vegas per negociar la instal·lació d'un complex de joc a Catalunya. Adelson també va intentar obrir-ne un a Boston i no el van deixar. El que guanyes a curt termini ho perds a llarg termini. El que hem de fer és plantejar-nos ser un país normal, és a dir independent, per tenir els instruments per decidir quin model productiu volem per al nostre futur.

Miquel Calçada. Periodista
La comparació amb un estat nord-americà pateix d'un defecte inicial, perquè qualsevol estat nord-americà, encara que sigui federat, no deixa de ser part d'un tot. Els EUA estan molt ben organitzats: hi ha estats que tenen assumida la seva funció de vàlvula d'escapament, com és el cas de Nevada, amb Las Vegas al capdavant. De la mateixa manera que Florida és un estat força dedicat al turisme interior. A Catalunya volem fer de tot, volem R+D, volem el model Las Vegas, però tampoc ens faria nosa la qüestió industrial. El problema és que tenim les eines que tenim a l'hora de dur-lo a la pràctica. I clarament no tenim les adequades.

En el cas de Massachusetts, hi ha universitats com Harvard i centres com el MIT. Això no s'improvisa. La força en el camp de la recerca ens permet situar-nos ja actualment en el lloc tercer, quart d'Europa. Aquest va ser un camí que es va començar al principi de l'administració Pujol i ara n'estem recollint els fruits. Sembla que les competències administratives en universitat i recerca ens permetien més recorregut que d'altres competències molt més magres. I això ho vam saber aprofitar. El sincrotró de Cerdanyola és una altra esplèndida realitat fruit d'aquesta aposta. ¿Catalunya ho pot fer? Sí, esclar! ¿Però realment podem fer plans estratègics que ens permetin repensar el país que volem d'aquí vint anys? Francament, si l'objectiu és Ítaca i com diu el poema hem d'anar acumulant experiències i coneixences, no hi arribarem. Entre altres coses perquè a aquestes altures i com a país em sembla que ja ho hem conegut, acumulat, pensat i repensat tot. Sense tenir un estat propi no podrem posar en marxa cap model. I molt menys decidir l'ordre de prioritats.

Joan B. Culla. Historiador
La meva impressió és que la referència a Massachusetts feta per Artur Mas el cap de setmana passat a Reus pretenia més aviat suavitzar la reivindicació d'un estat propi formulada pel 16è congrés de Convergència. Dir que en uns Estats Units d'Europa, que d'altra banda no depenen de nosaltres i no semblen gaire pròxims en el temps, Catalunya seria com Massachusetts em sembla no tan sols una referència al progrés econòmic, al lideratge tecnològic, a l'aposta per la recerca i el desenvolupament, etcètera, sinó sobretot una manera de dir que també es pot tenir un estat propi sense arribar a la independència.

Que si, dins de la Unió Europea i en el marc de l'estat espanyol, Catalunya se sentís còmoda, reconeguda i lliure d'asfíxies econòmicofiscals, podria ser com Massachusetts dins dels Estats Units. Esclar que Massachusetts no té ni llengua i cultura pròpies, ni una història mil·lenària, ni la majoria d'altres trets que configuren la identitat nacional catalana. És a dir, que no és el mateix una nació no reconeguda dins un estat que un estat dins una nació.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT