Publicitat
Publicitat

Si Mourinho busca pis a Londres...

Un dimarts al migdia, fa tres anys, al vestidor de Can Mèlich un soci del club que sortia de la dutxa amb la tovallola a la cintura em va dir que la vigília havia estat a Milà i que hi havia coincidit amb Zlatan Ibrahimovic, que mirava de comprar-hi una casa. Em va costar de creure. En aquell moment de la temporada encara no havia transcendit cap picabaralla amb Guardiola i a la ràdio ens deien que el suec era el millor davanter centre del món. Al final de temporada, quan Guardiola va insistir a fitxar Villa i va lluitar perquè la nova junta traspassés el fitxatge més car de la història del club, aquella confessió de vestidor va agafar cos. L'estratègia de Mino Raiola i l'Ibra de tornar a Milà (al Milan en lloc de l'Inter) va semblar una tàctica llargament planificada. Un pla ordit amb temps, amb el cap fred i amenaçant de fitxar pel Madrid per poder marxar a l'equip de Berlusconi. Sabia que allà seria el líder i no tindria un Leo Messi, un Xavi o un Iniesta pel mig.

Ahir, quan vam saber que en un altre dilluns de festa Mourinho havia anat a Londres a buscar pis, vam tenir la certesa que Florentino té un problema. Guanyarà la Lliga però el seu antídot anti-Barça, l'únic mètode que li permetrà derrotar Guardiola en la competició de la regularitat, no només té els dies comptats, sinó que té al cap en una altra banda. Sigui per tornar al Chelsea (on l'invent de Villas-Boas ha estat un bluf), sigui per fer gran el Tottenham, sigui per substituir Wenger en un Arsenal que s'ha acostumat a perdre, Mourinho ja ha decidit que en té prou del Madrid, dels mitjans i de l'afició, que no els dóna prou suport ni a casa ni a fora. En el fons, Mourinho està tip de perdre sempre contra els mateixos. Li cou el 5 a 0, la Champions de l'any passat, l'1 a 3 d'aquest any, la Supercopa i l'eliminació copera. Massa batzacs per al seu ego. A la Premier Mou es veu amb cor, per dots i per tarannà, de tornar a triomfar en un futbol en què el resultat prima per damunt de l'estètica.

Tres mesos de malson

Fa dos anys, en la recta final de la seva etapa a l'Inter, a Mourinho també se'l va veure sondejant a quina escola de Madrid podria matricular els seus fills. Si l'indici de buscar pis funciona, ens queden tres mesos del malson de The Special One.

Que ningú, però, no es confiï. A l'Inter de Milà ja va ser un professional fins a l'últim dia. Va guanyar l'Scudetto i es va endur la Champions en el seu últim partit, contra el Bayern al Santiago Bernabéu. Mou aspira a repetir la proesa amb el Reial i agafar l'avió cap a Londres, amb la vanitat a la maleta, dient aquell refrany d' otros vendran que bueno te harán .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT