Publicitat
Publicitat

CRISI NUCLEAR

Brauli Conejo era tècnic de Vandellòs en el greu incendi que va patir la nuclear el 1989

"No passes por perquè només penses a salvar la central"

Els herois del Japó són el reduït grup de 50 enginyers que s'han quedat a l'interior de la nuclear de Fukushima per intentar controlar la refrigeració dels reactors afectats. A Catalunya, les centrals de Vandellòs i Ascó també tenen el seu equip de xoc, format per entre 30 i 50 professionals, en cas de produir-se un accident greu. Com a Fukushima, ells serien els herois que es quedarien dins la nuclear per afrontar l'accident. I és que una central nuclear catalana ja va viure l'any 1989 una situació límit. Un incendi a Vandellòs I va deixar la planta molt a prop d'una fuita radioactiva a gran escala, una tragèdia que no es va produir per la feina d'un grup d'operaris que s'hi van deixar la pell i en poques hores van neutralitzar l'incident.

Brauli Conejo sap molt bé què se sent quan es treballa contra rellotge en una emergència nuclear, com estan fent a la central de Fukushima. Va ser un dels 150 treballadors que van participar en una intervenció al límit de la catàstrofe que va tenir lloc a Vandellòs I el 19 d'octubre del 1989. Poc abans de les deu del vespre d'aquell dia, el trencament d'una peça de la turbina de la planta atòmica va desencadenar una fuita d'hidrogen i d'oli que va provocar un incendi de grans proporcions i un seguit de disfuncions en cadena que van deixar la central molt a prop d'una tragèdia nuclear. L'incident, tot i ser el més greu de la història nuclear espanyola i un dels més importants a escala internacional, finalment va merèixer el qualificatiu de nivell 3 ("incident important") a l'escala internacional INES, que té 7 nivells. No hi va haver fuites de radioactivitat, però els informes posteriors i les vivències dels seus protagonistes no deixen marge per als dubtes: va anar de molt poc.

Resposta exemplar

En Brauli té ara 63 anys i està jubilat. La nit dels fets era un encarregat tècnic de Vandellòs I. En els records que té d'aquelles intenses hores, assegura que no hi havia lloc per a la por: "No hi penses perquè el que predominava era la voluntat de salvar la planta i hi havia molta feina a fer per parar-se a pensar en negatiu". La resposta dels treballadors de l'empresa Hifrensa, propietària de la planta, va ser exemplar. Molts d'ells vivien en una colònia industrial pròxima a la central i en veure la columna de fum no s'ho van pensar i va presentar-s'hi per donar un cop de mà. "Teníem un fort compromís amb la planta que ens donava de menjar -explica en Brauli-, però sobretot ens motivava que a 5 quilòmetres hi teníem les nostres famílies que estaven en perill si l'incident no se solucionava".

L'exigència de la situació va fer que alguns d'aquests treballadors, com és el cas d'en Brauli, es passessin tres dies consecutius amb les nits corresponents dins la central fins que la situació quedés normalitzada, tot i que el perill de fuita radioactiva es va neutralitzar al cap de poques hores. Les condicions de treball durant els moments més crítics van ser duríssimes, tot i que en cap moment van estar exposats a les radiacions. En Brauli recorda que va estar "amb aigua fins a la cintura després que es trenquessin les canonades de refrigeració per fer un seguit de maniobres que eren vitals en aquell moment". L'extreballador de Vandellòs insisteix que "en situacions així és millor que hi hagi poca gent i molt ben coordinada per poder dur a terme amb precisió i rapidesa els treballs".

Temperatures de 50 graus

A més, a algunes zones les temperatures eren molt elevades, fins als 50 graus. En Brauli recorda que "en aquestes zones calentes, normalment s'hi entrava a treballar pocs minuts per accions concretes, però en aquells moments no ens podíem aturar perquè el factor temps era decisiu". La intervenció dels operaris de Vandellòs I va rebre el reconeixement de l'informe posterior del Consell de Seguretat Nuclear, que la va citar com un factor clau perquè finalment no hi hagués una catàstrofe nuclear. Pel que fa al perill, en Brauli assegura: "En aquell moment, teníem confiança amb la feina que podíem fer per salvar la central perquè sabíem com funcionava i la coneixíem a la perfecció". "Si no haguéssim salvat alguns aparells claus en tan poc temps no sé que hauria passat", sentencia. Com a exemple, recorda que tres dels quatre ventiladors que refrigeraven el nucli es van quedar fora de servei i que la seva actuació va permetre que aquest sistema no es quedés a zero.

Després d'aquest incendi, la planta va haver de tancar perquè la seva reparació era inviable econòmicament. Des del 1998 està en mans d'Enresa (Empresa Nacional de Residus), que la va desmantellar. Actualment, el lloc està en "latència", una fase de confinament i de caiguda de la seva radioactivitat que finalitzarà el 2028, moment en què es començarà a desmuntar el reactor perquè la zona quedi totalment descontaminada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT