Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Obama, a la cua de l'atur

Reanimació Dijous que ve Obama tornarà al Congrés. Ha sol·licitat una sessió conjunta de les dues cambres per adreçar-se a la nació i demanar una llei bipartidista per atacar l'atur, que està destruint la classe mitjana, acabant amb la confiança d'un país que vivia sobrat d'autoestima i amenaçant de mort la seva reelecció. A l'agost s'han destruït tants llocs de treball com se n'han creat.

Mai una xifra de l'atur havia estat tan clara: al mes d'agost, als Estats Units, s'han creat zero llocs de treball. L'economia nord-americana és com un formidable veler aturat a mar obert, amb tot el velam desplegat, esperant un vent que no bufa. Ja no es perden centenars de milers de llocs de treball com durant l'hivern del 2009, quan Obama va jurar el càrrec al Mall. Però no se'n creen. Ni a la indústria, ni als serveis, i encara menys a la construcció. La confiança dels consumidors (sigui el que sigui aquesta espècie de profecia autocomplerta) està al mateix nivell que a la tardor del 2008, després de la fallida de Lehman Brothers; és a dir, a la banda de la desconfiança.

Milions de desocupats

L'atur és del 9,1%, el doble d'abans de la crisi. Fa un any era del 9,6%. Això són uns 14 milions d'aturats nord-americans en un país de 153 milions de treballadors. I no tothom treballa tant com voldria: 9 milions de persones penquen a temps par cial forçosament perquè no han trobat una feina a temps complet o els han reduït la jornada a causa de les retallades.

L'atur entre els negres és del 16,7% i dobla la taxa dels blancs, del 8%. Fins i tot els incansables i sovint explotats asiàtics tenen un atur del 7,1%. Un títol universitari millora les expectatives però ja no produeix l'antiga màgia laboral: 8,2% d'atur entre els que tenen alguna llicencia tura, no gaire lluny del 9,6% entre els que es van graduar a la secundària i no van continuar estudiant.

Amb un màster, la situació és la meitat de dolenta: 4,3% d'atur. Només se'n salva el sector sanitari. En l'últim any els ambulatoris i hospitals han creat més de 300.000 llocs de treball.

Si per a qualsevol país aquest és un mal quadre econòmic, per als Estats Units, a més a més, és un drama psicològic, perquè ataca dos principis sobre els quals s'ha vestit la narrativa nacional: qui treballa intensament se'n surt i els fills viuran millor que els pares. I aquests dos mites eren la matèria de què estava fet el somni americà, que, com tothom sap, durant dècades ha estat el somni més real que s'hagi pogut somiar. Aviat farà tres anys que va començar a desaparèixer el món que havíem conegut, amb les seves crisis cícliques de què se sortia més o menys malparat però la vida continuava. No és el cas del que estem vivint. Això és un doble reequilibiri: un canvi mundial de les jerarquies entre els països i les seves especialitzacions econòmiques, i un reequilibiri nacional de les relacions entre l'estat i el ciutadà, perquè el contracte social està esgotat i ha quedat parcialment rescindit, com en el cas d'Espanya i la seva vergonyosa -per semiclandestina- reforma constitucional. No, no és una crisi. És un nou ordre social com el que produeix una guerra, amb la diferència que el període 2008-2011 no està deixant morts sinó aturats i està convertint la classe mitjana en un parèntesi històric.

Crisi de lideratge

Davant la transformació econòmica, la política bufa incapaç de fer avançar el veler. De moment, el manté flotant, que no és poc. Obama parlarà de crear feina dijous que ve davant les dues cambres del Congrés a Washington. Pel que ha transcendit, la recepta és coneguda: premiar fiscalment les petites i mitjanes empreses que contractin; reconstruir les infraestructures de transport del país malmeses, i retenir menys diners de les nòmines dels treballadors.

L'escoltarà un país sense esma, escèptic en el millor dels casos. Un país que tampoc no espera gaire de la voluntat cooperativa dels republicans, que veuen que l'atur pot aconseguir que Obama sigui president d'un sol mandat.

Des de la segona victòria de Roo sevelt el 1937, cap president no ha guanyat la reelecció amb una taxa d'atur superior al 7,2%. Jimmy Carter va perdre amb el 7,5% i George W. Bush pare amb el 7,4%. Ronald Reagan va repetir el 1984 amb el 7,2%. Obama té un 9,1%, i a l'agost el nombre d'ocupats ha crescut zero. Per això els republicans ja han imprès un nou adhesiu: "Obama, president zero".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT