El PP torna al mapa català

BARCELONA.El PP és, de manera clara, la tercera força del Parlament de Catalunya. I reclama ser tractada com a tal. És el partit que va dur l'Estatut al patíbul del Tribunal Constitucional, que va recollir quatre milions de firmes contra el text votat pels catalans en referèndum i que té dirigents que no han tingut manies a atiar l'anticatalanisme per aconseguir rèdits electorals fora de Catalunya. Ho sap bé, encara que ho hagi de gestionar com pugui, Alicia Sánchez-Camacho i ho sabia bé (i per això se'n va anar) Josep Piqué. Però el nou escenari polític a Catalunya els permet aixecar el dit i deixar enrere l'arraconament que, per ells, es va accentuar l'any 2003. Aquell any CiU, amb la vista posada a les urnes, se'n va desmarcar després de set anys d'acords i el Pacte del Tinell del PSC, ERC i ICV-EUiA tenia entre els seus objectius proscriure els conservadors.

Ahir, per la força dels fets (o la dels vots) el mur que separava el PP de la resta de partits, els que es reclamen catalanistes, va començar a caure sense que li hagi calgut fer cap acte de contrició. La primera sessió de la novena legislatura els va tenir de protagonistes. Si durant els darrers anys els grans consensos i acords els havien protagonitzat el tripartit i CiU, els primers pactes de la nova legislatura van deixar fora de joc ERC i ICV-EUiA i van permetre als de Camacho seure a taula.

Els conservadors van incorporar-se a la dinàmica negociadora i en van treure dues coses: en primer lloc assegurar-se per al seu secretari general Jordi Cornet la secretaria primera de la mesa, de la qual surten republicans i ecosocialistes, els primers per liquidació electoral i els segons per la desfeta del bloc d'esquerres. La passada legislatura el PP tenia la secretaria quarta.

El PP ja havia estat tercera força però ara el seu paper central serà més visible i aquí la segona concessió. Fins ara els seus diputats s'asseien en un extrem, el dret, de l'hemicicle. Ara ho faran a l'espai central. I ahir Sánchez-Camacho va guardar durant tota la sessió les espatlles a Mas, que d'aquí a uns dies avançarà una fila per seure al banc del Govern.

Però que ahir li guardés les espatlles no vol dir que estigui disposada a fer-ho durant la legislatura ni que Mas la vulgui com a sòcia de referència. Tots els actors implicats (i també el PSC, l'altre protagonista del triangle) van encara amb peus de plom i intentaven treure rellevància política als acords de la mesa, assegurant que no pressuposaven res de cara al debat d'investidura, que es farà la setmana que ve.

El candidat de CiU assumeix que no serà president a la primera, però confia ser-ho a la segona i no entendria una altra cosa. Confia en l'abstenció del PSC, que ahir es veia ja madura, simplement com un gest de bona voluntat dels socialistes, que no volen ser descavalcats pel PP com a partit de referència. I els convergents saben que el PP encara no està rehabilitat i assumeixen que, si la cosa es torça amb el PSC, fer Mas president amb l'abstenció conservadora i els vots en contra de la resta seria corrosiu. El PP no li donarà un cop de mà si no amaga l'agenda nacional i se centra en l'econòmica i social, on els uns i els altres sí que tenen àmplies coincidències.

Ahir els nacionalistes van superar el primer tràmit amb la mesa, òrgan de gestió de la cambra que decideix, per exemple, els projectes de llei que s'admeten a tràmit. Tindrà quatre membres de CiU (la presidenta Núria de Gispert, el vicepresident primer Lluís Corominas, i els secretaris tercer i quart, Josep Rull i Dolors Batalla), 2 del PSC (el vicepresident segon Higini Clotas i la secretària segona Montserrat Tura) i un del PP. Els tres grups es van intercanviar vots per complir els acords.

Fins i tot Ciutadans es va sumar als consensos, esperant que els tres grups grans s'apiadin d'ells i facin una lectura flexible del reglament que els permeti seguir traient el cap malgrat que al mixt ja no són tres, sinó set. Els altres inquilins, els de la Solidaritat de Joan Laporta, van proposar per president Toni Strubell, amb paper testimonial. ERC va abstenir-se i ICV-EUiA va presentar Jordi Miralles a secretari.

Tot i el discurs conciliador de la presidenta, els dos exsocis del PSC al Govern no es van estar de lamentar que la mesa "és menys plural" i denunciar que la legislatura arrenqui amb el PP en posició central. El resultat de les urnes és tossut.