Publicitat
Publicitat

L'ESTABILITAT DEL GOVERN

Volen que CiU triï entre els populars i la "manera de fer" del tripartit

El PP ja mina el terreny pels pressupostos de 2012

O nosaltres, o el tripartit. Aquest és el missatge que llançarà el PP de cara a la negociació dels comptes de 2012 per tal d'esprémer encara més la minoria de CiU al Parlament i que l'obliga a fer equilibris.

Malgrat que el portaveu del Govern, Francesc Homs, fa setmanes que diu que no cal fer concessions al PP perquè CiU només n'espera l'abstenció, el cert és que els populars han intentat treure el màxim suc possible a la negociació pels pressupostos del que queda del 2011. De moment, ja han aconseguit canvis de partida per valor de 357 milions d'euros. Amb el PSC tancat en banda per la reforma de l'impost de successions i amb ERC exigint la continuïtat de la sisena hora, CiU no ha tingut més remei que cedir terreny als populars. Res fa pensar que, de cara a la negociació del 2012, la situació faci un gir copernicà. La federació seguirà abocada a entendre's amb el PP i els populars no els ho volen posar fàcil.

"Mas haurà de triar la seva manera de governar: o la despesa descontrolada del tripartit, o la via per sortir de la crisi econòmica que li oferim nosaltres", assegurava aquesta setmana un diputat enquadrat en l'àrea econòmica popular, que afegia que el marge per negociar els comptes del 2011 era limitat i que es reservaven munició per a la negociació dels de l'any vinent. Són advertències que ja feia, en privat, el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo: "Els intentarem pressionar més, especialment en tot el que fa referència a l'aprimament de l'estructura del sector públic català".

La negociació de la llei d'acompanyament dels pressupostos d'aquest any ha estat el preludi de l'enduriment de posició que prepara el PP de cara a la tardor. Els populars hi presentaran entre cinc i deu esmenes que engloben tres àrees: l'estabilitat pressupostària -CiU va esmenar la totalitat d'una llei presentada en aquest sentit pel PP en la present legislatura-, la racionalització administrativa -supressió d'empreses públiques- i la reorientació de la política exterior. "Sabem que són coses difícils de quantificar, però ho volem posar per llei", va avançar Millo al llarg de la setmana.

CiU, de moment, no vol donar pistes sobre el seu comportament. De fet, sobre la quantificació de la retallada en empreses públiques -que el PP estima en un 30% en el global de la legislatura, per anar bé-, no s'hi vol pronunciar de manera concreta. "De vegades, traient el 5% d'una entitat gran guanyes més que suprimint tres organismes petits", assegurava dimarts el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull. No es vol donar la imatge, almenys de moment, que s'estan fent concessions rellevants al PP.

Llengua i toros com a símbol

Dos dies després de permetre el tràmit dels comptes del 2011 al Parlament, el PP va fer una demostració de força. La presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez-Camacho, va anar amb Francisco Caja, emblema de la lluita lingüística en favor del castellà, a exigir que l'ensenyament tingui garantit el bilingüisme. "I així vull que estudiï el meu fill", va reblar Sánchez-Camacho. Res de nou -el programa del PP en parla clarament-, però un torpede per a CiU: "El nostre suport no serà, en cap cas, gratuït".

I en aquesta mateixa línia s'emmarca l'ofensiva que prepara el PP per establir una moratòria en la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya. Els populars, tal com diu Enric Millo, posaran aquest tema sobre la taula en les negociacions dels pressupostos del 2012. "No poden mantenir la coherència si, mentre retallen, desemborsen 400 milions d'euros en indemnitzacions als empresaris taurins", apunta el portaveu parlamentari del PP. Des de CiU, potser per cobrir-se les espatlles, situen la xifra en "un 1% de les quantitats desorbitades que s'estan dient aquests dies".

Més enllà del raonament econòmic, el que voldrà el PP és acorralar CiU en qüestions "d'alt voltatge polític". No és més que una extensió de la seva voluntat de posar la federació entre l'espasa del tripartit -amb l'agenda nacional que els populars interpretaven de la presència d'ERC al Govern- i la paret d'un PP que, si res no es torça, arribarà a la Moncloa el març que ve. Només cal fer un cop d'ull als programes dels dos partits per veure quines renúncies hauria de fer CiU, especialment en l'aspecte nacional, si els populars es posen durs en la negociació.

Hi ha veus del PP, a més, que veuen amb recel que la federació salvi sistemàticament el PSOE de Zapatero a Madrid. "Sembla que vulguin seguir la línia de govern socialista", indiquen parlamentaris populars. I les mateixes fonts insisteixen: "La línia del canvi que van indicar els resultats del 28-N és que CiU ha d'anar de bracet amb nosaltres". En segons quins assumptes, tot un malson per a la federació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT