Publicitat
Publicitat

MOVIMENTS A LA CATALUNYA NORD

Un 'think tank' veu en la relació Perpinyà-Girona i l'arribada del TGV un horitzó de potencial econòmic

Perpinyà s'oblida de París i mira cap al sud

La Catalunya del Nord vol reprendre les relacions amb el sud. Hi ha arguments suficients per bolcar-s'hi. Per exemple, els interessos econòmics. Des de Perpinyà aposten per la cooperació transfronterera.

Una senyera oneja del Castellet. La nomenclatura dels carrers i places de Perpignan la Catalane és plena de referències al Principat. De la ciutat emana una abundant simbologia catalana, com va poder comprovar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, de visita institucional a la capital del Roselló. Els perpinyanesos viuen amb un ull pendent sobre què es cou uns quants quilòmetres al sud. A la Catalogne. Un cambrer, que gairebé no parla català, ens explica que aprofitarà el seu dia de festa per anar a Girona perquè la seva dona vol anar a l'Espai Gironès, i que aprofitarà per comprar els nous treballs de Cesk Freixas i Els Amics de les Arts. En Daniel, un professor de formació professional de pastisseria, sap que ja falta poc per al Temps de Flors a Girona. Ell parla català, però cap dels seus tres fills l'ha après.

S'han canviat les tornes. Anys enrere, els catalans del sud acudíem a Perpinyà com a referent de llibertat i modernitat, fèiem servir el seu aeroport per volar cap a Europa i compràvem a l'Auchan. Avui són els nord-catalans els que sovintegen Figueres, Girona i Barcelona. Perpinyà mira cap al sud.

Perpinyà és més a prop de Barcelona que València, Saragossa, Palma de Mallorca i Andorra la Vella però, en canvi, és més desconeguda per a la majoria de catalans que totes aquestes ciutats. La capital del Rosselló es troba immersa en una illa entre Catalunya i França, al bell mig del triangle que formen Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Barcelona. Perpinyà conviu, doncs, amb la sensació de trobar-se en terra de ningú i a la vegada de ser conscient de la seva privilegiada situació estratègica. I és aquest últim aspecte amb el qual vol jugar fort les seves cartes. La ciutat té esperances dipositades amb l'arribada del TGV. De moment, el tren d'alta velocitat presenta uns resultats més aviat discrets, tot i que cal tenir en compte que continua incomplet pels dos costats.

Un altre motiu d'esperança i d'orgull és el futur Teatre de l'Arxipèlag, obra de l'arquitecte Jean Nouvel. A part de la magnitud del projecte, és la primera mostra d'una pràctica que sectors econòmics i polítics de la ciutat veuen amb bons ulls: la cooperació transfronterera. Vincent Dumas és el president del think tank Open.cat. Defensa estrènyer els lligams entre la Catalunya del nord i la del sud i, especialment, entre Perpinyà i Girona. Hi veu un gran potencial econòmic i un futur "comú i complementari". "Si reprenem els lligams amb el sud, ens anirà bé", opina Dumas, que veu Girona i Perpinyà com "comarques bessones" amb més nexes d'unió que no de diferència, malgrat que "la gent del sud encara ens coneix poc". "Vistos des de Catalunya som francesos, i des de França, catalans", reflexiona.

Catalanitat a l'alça

Als perpinyanesos se'ls coneix a la resta de França com a catalans. I molts s'hi senten. Aquesta realitat i la simbologia catalana present als carrers contrasta, però, amb l'ús gairebé residual del català. Domènec Reixach és un català del sud que viu a la Catalunya del Nord des de fa un parell d'anys. Dirigeix el Teatre de l'Arxipèlag i proporciona algunes claus d'aquest contrast: "Per nosaltres, la catalanitat i la llengua són inassociables mentre que, per a ells, no", assenyala. Explica Reixach que els veïns "tenen un sentiment de pertinença a la Catalunya del Nord, que utilitzen també per diferenciar-se del nord de França i reivindicar que són del sud". L'exalcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, explica que els nord-catalans poden onejar una senyera sense saber parlar en català: "Aquesta característica nostra, no encaixa amb la vostra mentalitat". L'exalcalde compara la relació amb els bascos: "Tot i ser molt bascos no deixen de parlar en francès i en castellà", explica Alduy.

El Centre Cultural Català-Casal Jaume I és un punt de trobada de nombroses entitats nord-catalanes. Un enorme mapa dels Països Catalans presideix el local. S'hi fan activitats culturals, xerrades, exposicions, classes de català, i també s'hi projecten els partits del Barça. Denuncien, però, una ofensiva contra el català des de l'Ajuntament de Perpinyà. Una ofensiva que afecta la universitat i els mitjans de comunicació. El centralisme francès sempre ha estat hostil contra la llengua catalana. Cristian Martínez és vicepresident d'Òmnium Catalunya del Nord i membre del Casal: "Estem en un moment positiu per a la llengua i la cultura. És com si la gent despertés de la letargia de la catalanitat i ara s'estén com una taca d'oli", explica Martínez. Per què? Ell detecta un canvi de tendència: "Abans la catalanitat s'associava al folklore ranci. Ara significa modernitat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT