Publicitat
Publicitat

DESASTRE NATURAL

Un terratrèmol com el de Llorca és possible a Catalunya, on la intensitat sísmica pot arribar a 8

El Pirineu, la zona catalana de més risc

Catalunya és una zona d'activitat sísmica moderada, però té punts, com el Pirineu, on seria possible un terratrèmol com el de Llorca, ja que hi ha pronunciats moviments de plaques tectòniques.

L'escenari de Llorca es podria donar a Catalunya. Tot i que el risc d'un terratrèmol de gran intensitat a casa nostra és força baix, els 5,1 graus en l'escala de Richter del terratrèmol que ha sacsejat Múrcia no són una magnitud exagerada, tenint en compte les condicions geològiques i geogràfiques i els precedents catalans, en què el rècord s'ha situat per sobre dels sis graus. Tampoc queda tan lluny el nivell de destrucció associat, ja que els responsables de riscos sísmics de Protecció Civil tenen en compte un escenari en què, tot i que de manera remota, es podrien registrar terratrèmols d'una intensitat equivalent al nivell vuit en l'escala europea MSK, cosa que ja suposa la destrucció d'alguns edificis i danys personals. Una situació, però, que no s'ha donat en els últims segles. La zona catalana amb més risc d'activitat sísmica se situa al terç nord, sobretot al Pirineu, però també a l'àrea de Girona. De fet, la proximitat a àrees urbanes fa créixer el nivell de risc per l'abast de la destrucció d'infraestructures i la necessitat d'evacuar població.

La fricció entre plaques tectòniques sumada a les condicions del sòl -les serralades solen anar associades a més activitat sísmica- són dos dels factors combinats que expliquen aquestes condicions de més risc al nord del país. Al conjunt de la Península, els punts amb més activitat sísmica, en canvi, se situen a la línia de la costa, tant a Andalusia com a llevant, per la confluència de la placa ibèrica amb l'africana, segons Sílvia Hermosilla, responsable de risc sísmic de Protecció Civil.

Tot i així, els nivells de destrucció que s'han donat a Llorca són "força significatius" en relació a la magnitud del sisme, tal com destaca el subdirector general d'operacions en Protecció Civil, Sergio Delgado, que assenyala la proximitat de l'epicentre al municipi i la superficialitat del sisme com els dos factors claus per explicar les devastadores conseqüències del terratrèmol. Aquests nivells de destrucció a Catalunya no es recorden des dels segle XV. En aquest sentit, Delgado remarca que els edificis col·lapsats a Catalunya en cas d'un sisme similar serien "casos molt concrets", sobretot els construïts abans dels anys 70, quan van començar a aplicar-se les normatives de sismoresistència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT