Publicitat
Publicitat

Nova etapa després de l’accident aeri de Smolensk

El primer ministre vol posar punt final als enfrontaments amb els seus veïns més directes

Polònia ja no té por d’Alemanya i Rússia

Les reunions del primer ministre polonès amb la cancellera alemanya i el president rus són el reflex de l’etapa de superació en què volen entrar els polonesos. Varsòvia vol l’euro i deixar enrere el victimisme.


L’agenda del primer ministre polonès, Donald Tusk, va estar la setmana passada carregada de reunions que a Polònia s’haurien viscut com un malson no fa pas gaire: una cita amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Berlín, i una a Varsòvia amb el president rus, Dmitri Medvédev. Generacions de polonesos han crescut amb la consciència que havien d’estar alerta davant tots dos veïns. Que Tusk ara, amb una extraordinària serenitat, basculi entre Merkel i Medvédev en un mateix dia és un símbol poderós que alguna cosa està canviant a Polònia, que l’autoestima creix al compàs de l’economia i que els polonesos, alliberant-se del seu passat més dur, poden desenvolupar un nou rol al món.

El pes del victimisme
La història polonesa, especialment per la II Guerra Mundial, és un quadre de tragèdies i renaixement, i ha deixat un pòsit de victimisme que continua pesant, fins al punt que molts polonesos senten que necessiten un enemic a qui enfrontar-se. L’accident aeri de Smolensk a l’abril, que va acabar amb la vida de l’aleshores president Lech Kaczynski i 95 persones més de l’elit del país, va aprofundir l’abisme entre els polítics, entre les grans ciutats industrialitzades i els petits pobles rurals, i entre pràcticament tothom i la polititzada Església catòlica.
En la segona convulsa meitat del 2010, la polaritzada Polònia busca el camí per fer importants reformes. A l’agost, va ser investit president el liberal Bronislaw Komorowski després de guanyar les eleccions a l’ultraconservador Jaroslaw Kaczynski, germà bessó de l’anterior cap d’Estat. Amb Komorowski, que comparteix partit –Plataforma Cívica (PO)– i amistat amb Tusk, la Unió Europea respira més alleujada, ja que tots dos Kaczynskis eren euroescèptics. Tant Lech com Jaroslaw quan era primer ministre, al capdavant del partit Llei i Justícia (PiS), temien que Polònia, que progressava entre la UE, caigués sota el poder hegemònic d’Alemanya o que Brussel·les destruís el caràcter nacional polonès amb directrius en assumptes com el matrimoni gai.


Tusk i Komorowski, en canvi, volen integrar l’euro al més aviat possible i són partidaris d’una aproximació conciliadora amb Alemanya i Rússia. Els polonesos esperen veure si tots dos líders liberals usen la seva sintonia per introduir reformes que no arriben des dels anys noranta. La burocràcia estatal i els sistemes de pensions i de salut s’han d’endreçar a fons, i el creixement econòmic ha de ser apuntalat amb noves mesures per no acusar de la crisi monetària a la UE. El govern no ha aconseguit gaire coses fins ara i justifica que la presidència de Kaczynski bloquejava moltes de les iniciatives liberals. Aquesta excusa ja no val.


La ciutadania polonesa s’ha decantat majoritàriament pel PO en les últimes municipals. El PiS ha acusat dels resultats la recent escissió de quinze diputats que han format grup propi al Parlament, i només es va imposar en poblacions de l’est, rural i estructuralment més dèbil que l’oest. Els votants estan cansats de la crispació política que ha provocat sobretot Kaczynski, que acusa Tusk i Komorowski de no investigar a fons la tragèdia de Smolensk i de dictar a l’Església catòlica a quins polítics ha de donar suport. Novament el victimisme és l’amenaça. Remoure l’estat d’ànim inquiet de la població tornarà a ser l’arma de Kaczynski en les legislatives de l’any que ve.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT