Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DEL 29-M

Uns 300 radicals, ajudats per Un coixí de malestar més general, repten la policia i sembren el caos

Radiografia de la "guerrilla urbana"

La violència que es va tornar a desencadenar dijous al centre de Barcelona té l'origen en un grup divers de 300 persones. Compta amb una segona línia de suport que beu del malestar social antiretallades.

"Són més, més violents i estan més ben organitzats". Amb aquesta contundència es mostrava ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, a l'hora d'avaluar els aldarulls de dijous, que van convertir el centre de Barcelona en un autèntic camp de batalla. "Vam tenir dues vagues: una vaga dels ciutadans i una altra de salvatge, de violència urbana", va dir Puig, que va assegurar que dijous va fer eclosió un problema latent a la societat catalana en els últims anys. "És el que ens trobarem en els pròxims temps", va augurar. Ara bé, al grup de violents, als quals va definir com a "guerrilla urbana" i que fins ara eren uns 300 o 400, s'hi han afegit un miler més de persones que "de manera ingènua o conscient" provoquen o aplaudeixen els aldarulls. "Quan es rebentaven bancs, la gent aplaudia", matisa un portaveu dels moviments socials, que precisa que la tesi del grup organitzat ha quedat superada per la irritació social derivada de les polítiques actuals. Però, qui són, en definitiva, aquests violents? Hi ha encara un nucli dur? Interior manté que els protagonistes dels incidents que es van produir en el marc de la jornada de vaga han millorat les estratègies i han fet créixer un "instint criminal". Els incidents de la vaga general van acabar amb 74 detencions -4 dels quals, menors- a Catalunya, a les quals s'hi han de sumar 15 persones més imputades.

La majoria de detencions es van produir a Barcelona i una vintena tenien antecedents. Interior no descarta noves detencions en els pròxims dies, quan es comencin a investigar els aldarulls a través de les filmacions de la policia. Pel que fa als ferits, de la vuitantena de persones ateses pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) -45 dels ferits van ser mossos-, cinc encara continuaven a l'hospital. Un jove va ser operat ahir d'un ull a l'Hospital de Sant Pau i el seu estat és greu. Els altres quatre són a l'Hospital del Mar i un d'ells està en observació.

QUI SÓN?

El departament d'Interior té comptabilitzat des de fa temps un grup d'entre 300 i 400 persones habituals de la violència urbana. Tot i que aprofiten els moviments socials provenen de diversos sectors, com neoanarquistes, antisistema radicals, grups amagats en sindicats més minoritaris i fins i tot grups radicals universitaris, segons va dir el conseller Puig.

En els últims temps, a més, s'hi ha sumat un grup d'entre 1.000 i 2.000 persones -alguns joves i d'altres que no ho són tant- que els donen suport, aplaudeixen les seves accions i fins i tot participen de la violència "per diversió". Així han aconseguit ser "més violents i més radicals". El caldo de cultiu que s'ha generat en els últims temps, com a resultat de les polítiques de retallades socials, ha fet ampliar la base social més afí a la tolerància cap a aquests actes violents. En el marc de les plataformes d' indignats i de desnonats hi pot haver persones que a títol individual aplaudeixen una solució violenta.

COM S'ORGANITZEN?

"Busquen esdeveniments de masses. És indiferent si és una celebració del Barça, una manifestació del moviment 15-M o una vaga general. S'amaguen entre la gent, surten del grup per realitzar l'acte vandàlic i es tornen a barrejar entre la massa per no ser descoberts", diu el comissari Joan Miquel Capell, el portaveu dels Mossos d'Esquadra. L'organització del primer cercle dels violents, però, ha saltat fronteres, fins al punt de sorprendre a Interior i als mateixos moviments socials la implicació en l'estratègia de tensió d'alguns militants sindicals.

La Fundació Barcelona Comerç va assegurar ahir que l'actitud "dels anomenats piquets informatius, moltes vegades massa agressiva, és la que dóna peu que apareguin aquests veritables malfactors". Aquest segon cercle, de tota manera, no acostuma a liderar les accions més dures de trencament de mobiliari i aparadors, però, com a persones comprensives amb la situació d'irritació general, prefereixen mirar cap a una altra banda.

COM ACTUEN?

El nucli dur de violents actua en grups petits, d'uns 15 o 20 membres, i utilitzen mètodes de "guerrilla urbana", segons va explicar ahir el conseller. Amb el temps, han desenvolupat estratègies i tècniques de "combat urbà" i estan ben organitzats. "No és que els 300 es comuniquin entre ells", matisa el comissari Capell, que explica que uns quants es parlen durant els aldarulls, se separen i dirigeixen els seus respectius grups cap a diferents zones.

"Sempre van tapats, amb un tipus de vestimenta concreta", diu Capell. Els violents acostumen a vestir amb caputxes, mocadors, vambes i motxilles que, de vegades -com alguns aquest dijous-, són plenes de pedres i objectes diversos per llançar a la policia. "El rostre tapat és fonamental perquè més endavant, en el procés penal, cap testimoni els pugui reconèixer", destaca el comissari. De fet, moltes de les imputacions contra aquests violents s'acaben arxivant per falta de proves. La voluntat del conseller, però, passa perquè recaigui sobre els provocadors d'aquest dijous "tot el pes de la llei", per la qual cosa els Mossos treballaran els pròxims dies per fer més detencions i recollir el màxim de proves, tant a nivell gràfic com de testimonis presencials, perquè els autors siguin finalment condemnats.

La policia intenta adaptar-se a la nova manera de fer dels violents. "Ha crescut el seu instint criminal", va avisar ahir el conseller. Així, dijous, per exemple, els Mossos van utilitzar per primera vegada en 16 anys els gasos lacrimògens per ajudar a desallotjar la plaça Catalunya -especialment la zona del principi del passeig de Gràcia-. Alguns joves, però, també anaven preparats per a aquesta possibilitat. "No sé si tornarem a utilitzar els gasos d'aquí 16 anys o d'aquí 16 dies, però ahir es van utilitzar perquè es va considerar necessari. Ja veurem si cal fer-los servir en pròximes ocasions", va assegurar Puig, que no descarta nous mètodes.

QUINS MITJANS TENEN?

Pedres, boles de pintura, mobiliari urbà o restes d'escombraries. Els violents van llançar dijous tot tipus d'objectes als antiavalots, però, fins i tot en aquest aspecte, han perfeccionat les seves tècniques i van anar més enllà que altres vegades. "Tenen eines diverses: és habitual, per exemple, que utilitzin petites peces per fer foc als contenidors", diu Capell, que assegura que fan servir aquest mètode per sembrar el caos ja que, si fan foc, els Mossos han d'entrar en el cercle per fer passar els bombers. El conseller va voler destacar ahir que, a més, n'hi havia que tenien llançadores de boles d'acer, amb què van trencar vidres d'alguns furgons dels Mossos i que ara els agents han recollit. La policia s'adapta a les noves tècniques i, per exemple, va fer ús d'inhibidors de telèfons mòbils per evitar que els violents més organitzats es poguessin comunicar entre ells. En total, un 60% del cos dels Mossos -9.385 efectius- van participar dijous en el desplegament policial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT