Publicitat
Publicitat

EL TENS VEÏNATGE MÈXIC - ESTATS UNITS

La població d'Arizona intenta conviure amb la lluita contra el narcotràfic i la immigració il·legal

Ranxers a la frontera de la droga

El desert inhòspit d'Arizona és una de les fronteres del narcotràfic i la immigració il·legal entre Mèxic i els EUA. La població viu diàriament les conseqüències del bloqueig dels ports d'entrada al país.

La furgoneta pick-up enfila la carena per un camí tortuós i estret de sorra. El motor esbufega però el ranxer Daniel Bell no s'immuta, embrancat en la història de l'assassinat del seu company Robert Krentz. "Fa temps que denunciem que la situació de la frontera és un perill per a les nostres famílies", diu Bell, propietari d'una granja centenària prop del poble fronterer de Nogales, Arizona. La mort de Krentz gairebé fa un any va fer saltar totes les alarmes. "En Rob era molt conegut i estimat entre les famílies ramaderes", explica. El ranxer solia recórrer la seva finca amb el seu vehicle tot terreny i, a vegades, es trobava immigrants il·legals malferits i sempre els ajudava. L'últim cop, el dia de la seva mort. Rob va avisar per ràdio el seu germà que un immigrant necessitava auxili. Hores després, el van trobar mort a trets pocs quilòmetres al nord del seu ranxo. La policia encara no ha resolt el cas però sospita que un narcotraficant va ser l'autor de l'homicidi.

Una muralla de 3.000 km
Ja al cim, Bell assenyala el mur que separa els Estats Units i Mèxic. La frontera entre els dos països, de més de 3.000 quilòmetres de longitud, s'estén des de Tijuana, California, passant per Arizona i Nou Mèxic, fins a Brownsville, Texas. Més de vint mil agents la custodien, més que mai en la seva història, però només tenen "control efectiu" de 1.100 quilòmetres. Bell es col·loca bé el barret de ranxer i diu "molta gent pensa que Arizona només és un desert pla però s'equivoquen. Té molts terrenys rocosos i muntanyes que molts cops són inaccessibles".

Cada any més d'un milió d'immigrants intenten travessar la frontera il·legalment a la recerca del somni americà. Menys de la meitat ho aconsegueixen, altres són empresonats i obligats a tornar, i els més desafortunats moren en l'intent. Només el 2009, 417 persones van deixar-s'hi la vida. Moren deshidratats, per hipotèrmia, en accidents de trànsit o pels trets de la patrulla fronterera.

L'alarmant xifra de morts va començar a créixer el 1995, quan es van bloquejar els ports d'entrada del Paso, Tijuana i San Diego, i es va disparar el 2006, amb la construcció d'una tanca d'alta seguretat discontínua de més de 1.000 quilòmetres. Aquestes mesures van empènyer els immigrants a buscar rutes més inhòspites i perilloses a Arizona. Una d'aquestes rutes és pel desert de Sonora, sota un sol abrasador i amb els seus escorpins i escurçons. Bell lamenta aquesta situació: "No som cruels, tenim cor. No volem que ningú sofreixi o mori. De fet, posem aixetes en els nostres dipòsits d'aigua perquè puguin beure i fins fa poc no dubtàvem a ajudar-los". Però els ranxers cada cop tenen més por perquè no saben si ajuden un pobre immigrant o un perillós delinqüent.

El corredor del narcotràfic
Arizona no és només un corredor per als immigrants il·legals, sinó també per als contrabandistes de drogues, especialment de marihuana. Els agents fronterers van marcar un rècord el 2009 i van comissar només al sector de Tucson 545.000 quilos de marihuana. Les terres frontereres cada cop són més perilloses per l'augment de la presència de criminals. Els ranxers pateixen constants robatoris, actes de vandalisme i violacions del seus domicilis, i temen per la vida de les seves famílies. "Molt a prop d'un dels meus camps, uns narcotraficants van assassinar fa només dos dies un agent fronterer", explica Bell, que no es cansa d'explicar a periodistes i polítics la situació en què viuen.

L'agent Brian Terry va morir en un tiroteig contra quatre bandits el desembre passat quan estava fent guàrdia a la frontera de Nogales amb tres companys més. Trobar criminals s'ha tornat habitual en els últims anys, segons Bell. Ell mateix no fa gaire temps va trobar un grup d'homes armats i, malgrat que estaven en les seves terres, va fer el que sempre fa en aquests casos: desviar la mirada i seguir conduint.

El detonant de la llei
L'assassinat de Rob Krentz va ser la gota que va fer vessar el got per als ranxers i es va convertir en el detonant de l'aprovació de la polèmica llei d'immigració d'Arizona l'abril de l'any passat. La llei permet que la policia de l'estat pugui aturar qualsevol persona que sigui sospitosa de ser il·legalment al país. Daniel Bell no creu que la nova llei els ajudi de gaire. "Ens vam sentir utilitzats amb tot el que va passar, nosaltres no anem contra els immigrants, només volem més seguretat per a les nostres famílies", afirma. La seva representant al Congrés, Gabrielle Giffords, que va sobreviure al tiroteig en un acte públic del 8 de gener a Tucson, en què van morir sis persones, s'oposava a la llei però era una forta defensora d'un enduriment dels controls fronterers i un reforç de la seguretat a la zona. "Els residents del meu districte estan farts. Estan cansats dels robatoris, de les amenaces de violència i de les escombraries que causa el tràfic de drogues i del pas de persones a través de les seves terres cada dia", havia denunciat Giffords.

Bell puja a la seva furgoneta i condueix un altre cop pel camí tortuós fins a arribar on acaba la part del mur de deu metres d'alçada i comença una tanca de filferro espinós fàcil de saltar, ja que només fa un metre i mig. "Amb l'increment de la violència i els problemes de desertització de les nostres terres, cada cop és més difícil viure de la ramaderia", sentencia.

Gary Thrasher és un veterinari que fa més de 30 anys que treballa per a diferents granges situades a la frontera entre els dos països. "He vist de tot, algunes àrees són segures però d'altres no tenen cap protecció, per no tenir, no tenen ni tanques", explica. Gary també assegura que la diputada Giffords coneixia molt bé les preocupacions dels ranxers i que defensava com ningú els seus drets. "Una vegada, ella i el seu marit van passar-se un cap de setmana muntant en mules per veure les parts més remotes i perilloses de la frontera. Parts que no vigila ningú".

Una preocupació recent
Durant dècades la inexistent barrera o la falta de vigilància no molestava ningú. "Sempre hem tingut immigrants creuant la frontera, molts tenim familiars a Mèxic, i mai havíem tingut problemes", relata Thrasher que, més que un veterinari, sembla un historiador quan explica l'origen del problema. El 1986 el president Ronald Regan va promulgar una amnistia que va beneficiar uns tres milions d'indocumentats. La llei havia de solucionar el problema de la immigració il·legal però va fracassar per dues raons principals. Les sancions a empresaris que contractaven sensepapers, que eren la pedra angular de la legislació com va dir el mateix Reagan, no es van materialitzar i l'entrada il·legal d'immigrants es va disparar. D'altra banda, no es van impulsar programes de contractació de treballadors temporers en orígens com el Bracero. La fi d'aquest programa el 1964 va eliminar els canals legals perquè pagesos mexicans poguessin treballar als Estats Units sense deixar el seu país.

La situació va empitjorar amb l'entrada en vigor del tractat comercial NAFTA el 1994. Els acords entre els Estats Units i Mèxic van promoure la creació de maquiladores , fàbriques prop de la frontera que van atreure treballadors mexicans de tot el país. Thrasher comenta: "No hi havia feina per a tothom i aquí van començar els problemes. Molts dels immigrants que intentaven creuar ja no eren de zones rurals, sinó de ciutats, i no respectaven les terres". El nombre encara va créixer més quan amb la crisi del 2000 algunes fàbriques van tancar. "Les deixalles ens molestaven però no era res comparable a quan els contrabandistes van desviar les seves rutes de la droga cap Arizona, després que la policia millorés la lluita contra el narcotràfic a Miami, Florida i California", lamenta el veterinari, que assegura que molts grangers mexicans han hagut de plegar o cultivar droga per pressions del càrtel. "Els tenen atemorits, a ells, i a nosaltres".

Un negoci per al càrtel mexicà
Naco és un petit poble fronterer de menys de 1.000 habitants que està assetjat per la patrulla fronterera, uns 600 agents que vigilen la vila i la resta del comtat de Cohise. El mur que divideix el poble i el separa de Naco, Sonora, la part mexicana, està equipat amb càmeres i sensors. "Encara que vostè ho pensi, aquesta zona no és segura", afirma un agent que patrulla amb un tot terreny i vigila prop de la tanca, i afegeix que "la gent ens tira de tot des de l'altra banda, l'any passat un company es va quedar cec per un cop de pedra".

Són les 12 del migdia i Janet Warner acaba d'obrir el bar que es troba el costat de la caseta fronterera. "Aquí estem molt segurs, potser massa; cada cop és més complicat visitar Naco, Sonora (Mèxic), on molts tenim família", critica Warner, i ensenya algunes de les fotografies més velles del bar Gay 90, de principis del segle passat. Ella defensa els immigrants il·legals, ja que, segons diu, només intenten guanyar-se la vida. Més d'una vegada grups d'immigrants irrompen al seu local per trobar refuig. "Estan molt espantats, no parlen l'idioma, no saben on anar, i molts són d'altres països, no només de Mèxic", explica.

Arizona és també una porta d'entrada per a immigrants asiàtics, europeus de l'est i del Pròxim Orient. "Els càrtels de la droga a Mèxic s'han adonat que els immigrants són un gran negoci", explica el veterinari Gary Thrasher. Al principi els anomenats coyotes o polleros dominaven les rutes per creuar la frontera i cobraven uns 1.500 dòlars als immigrants que volien passar. "Els càrtels van veure el benefici i ara dominen les rutes". "De fet, ells cobren uns 2.500 dòlars, i si ets d'un país àrab el preu augmenta fins als 6.000 dòlars", afirma Gary. Molts dels immigrants arriben a Arizona deshidratats, destrossats i enganyats perquè els contrabandistes els diuen que Phoenix o Tucson són a una hora de la frontera. "Els immigrants són més rendibles que la marihuana", diu Thrasher, ja que paguen abans de creuar i si no ho aconsegueixen ho tornen a intentar, mentre que si la droga és interceptada es perd el benefici. El perill per a les famílies ranxeres no són els immigrants, sinó el pas per les seves terres de contrabandistes que van armats. "Alguns són nois joves, enganyats i drogats per resistir el cansament, que poden començar a disparar si es veuen amenaçats", explica el veterinari que demana una solució no només per a ells, sinó per als milers de persones que intenten creuar la frontera.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT