Publicitat
Publicitat

L'ESTRATÈGIA DE PACTES

Els nacionalistes temen que el suport al PSOE els desgasti com l'any 1996 amb Felipe González

Rubalcaba vol fer l'abraçada de l'ós a CiU

El candidat socialista ha decidit situar Duran i Lleida com a soci preferent per tirar endavant les reformes pendents. La fotografia conjunta li dóna centralitat. CiU, però, provarà de marcar distàncies.

Els que coneixen de prop Alfredo Pérez Rubalcaba i Josep Antoni Duran i Lleida saben que tenen molt bon feeling personal i polític. Això facilita l'entesa entre els dos polítics, perquè CiU sigui el soci preferent durant els deu mesos que queden per acabar la legislatura a l'hora de tirar endavant les reformes estructurals pendents. Uns i altres saben, però, que aquest escenari té un risc per als nacionalistes: que l'electorat vegi la federació nacionalista com el salvavides de Zapatero i els acabi passant factura a les urnes. És el que va passar l'any 1996, quan el convergent Joaquim Molins va perdre un escó respecte dels comicis anteriors. A les eleccions al Parlament del 1995, Jordi Pujol havia va passar de 70 a 60 escons.

Rubalcaba vol l'aval de Duran -el polític més ben valorat segons el CIS- per tirar endavant l'agenda econòmica. La moneda de canvi serà l'acord perquè la Generalitat tingui la clau dels aeroports catalans.

Tornar al model de Felipe

El PSOE, que fins ara ha governat amb el suport del PNB i de Coalició Canària, necessita un dic de contenció més sòlid per aturar l'embranzida d'un PP enfortit després de les eleccions autonòmiques i locals del 22-M, i que actua com si la legislatura ja s'hagués acabat. El secretari general del grup socialista al Congrés, Eduardo Madina, explica que necessiten "un consens ampliat al màxim possible i que cal sumar els diputats de CiU, encara que només en siguin 10". Admet que amb Duran i Lleida "hi ha una bona interlocució" perquè l'han "treballat molt" i assenyala la feina que ha anat fent fins ara, silenciosament, el vicepresident primer i futur candidat del PSOE. Des del partit, el secretari d'Organització, Marcelino Iglesias, també assegurava aquesta setmana que "hi ha bones relacions" amb la federació nacionalista.

L'entesa no servirà perquè la federació voti a favor dels pressupostos per al 2012. No ho ha fet mai. Per aprovar-los, Zapatero haurà de disposar de Coalició Canària, els dos diputats d'UPN i amb un PNB que serà exigent. El seu cap de files, Josu Erkoreka, és un dels candidats més ben situats per ser el candidat a lehendakari i necessita marcar perfil propi i desmarcar-se del PSOE.

La fotografia de Rubalcaba al costat del portaveu nacionalista al Congrés es veurà en temes com la negociació col·lectiva, que tenen una incidència menor entre l'electorat nacionalista i que, fins i tot, agraden al votant més de centredreta. A l'altre plat de la balança hi haurà el compromís per escrit que Catalunya serà determinant al Prat, com ha avançat el president Artur Mas.

Fonts socialistes a Madrid confirmen que el model de relacions PSOE-CiU dels anys 90, durant l'última etapa de Felipe González, és el que vol instal·lar Rubalcaba. "El seu escenari ideal és l'acord amb CiU perquè sap negociar i a més coneix ara molt bé Catalunya pel paper dut a terme durant l'Estatut". En aquesta tasca l'ajuda el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, membre de la vella guàrdia del partit i una de les persones que més ha treballat a l'ombra del nou líder socialista.

Moviments

Dimarts, Duran i Lleida serà el protagonista d'un esmorzar informatiu a Madrid. Caldrà veure quina representació hi envia Rubalcaba. Ell, aquesta setmana, es reunirà amb el PSC a Barcelona per escoltar les seves demandes. El candidat sap que ha de comprometre CiU a Madrid, però sense deixar de banda el votant socialista català si vol que l'abraçada de l'ós li surti bé.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT