Publicitat
Publicitat

DEBAT LINGÜÍSTIC A LES CORTS ESPANYOLES

Els senadors podran fer servir les llengües cooficials quan no es dirigeixin a ministres

El Senat parlarà català però només en la intimitat

Hi ha qui pensa que la marginació del català, l'euskera i el gallec a la vida política espanyola és tan evident que n'hi ha per llogar-hi cadires. Altres no entenen que després de tants anys el més calent encara estigui a l'aigüera i els de més enllà opinen que ja en tirarem un bon tros a l'olla. Ara rai, matisen els més optimistes. Sigui com sigui, el fet objectiu és que aquestes expressions -tan arrelades a l'ADN d'una llengua, d'una manera d'explicar el món- encara avui no es poden fer servir en el gruix de la política que es fa a Madrid. A partir d'aquest mes, el Senat permet usar les llengües cooficials en els debats de les mocions. És a dir, només quan la discussió és entre els senadors i no hi ha cap representant del govern espanyol. Un pas important però insuficient, opinen els grups catalans que avalen la mesura -l'Entesa i CiU-, impulsada pel senador d'ERC, Miquel Bofill.

Al Congrés, res de res
A la cambra baixa, la situació és pitjor. Només s'admet el castellà, mentre s'espera una reforma del reglament de la cambra que no acaba d'arribar. L'anterior president, Manuel Marín, va provar de posar-hi remei de manera provisional admetent uns minuts en la llengua pròpia de l'orador, però no va acabar de funcionar. Ara, diversos partits (entre ells CiU, ERC i ICV) tornen a la càrrega lingüística i reclamen que es corregeixi aquesta situació perquè, segons argumenten, les lleis espanyoles ho permeten. Es tracta de voluntat política. La dreta mediàtica hi ha posat molts bastons a les rodes perquè, en comptes de veure-ho com un dret de milions de ciutadans, considera que els serveis de traducció que farien falta generarien una despesa que titllen d'injustificada en temps de crisi. Per tot plegat, l'ARA vol separar el gra de la palla d'aquesta situació.

Què diu la Constitució?
Deixa la porta oberta
La carta magna proclama la voluntat de protegir el "castellà" i "les altres llengües espanyoles", que han de tenir "especial respecte i protecció". És a dir, que deixa en mans dels poders públics les iniciatives que cregui convenients per promocionar aquestes llengües, tot depèn de fins on vulgui arribar l'Estat a l'hora d'estendre drets als ciutadans. A més, l'Estatut de Catalunya, en l'article 33.5, dóna cobertura als catalans que vulguin dirigir-se amb la llengua pròpia del país als òrgans jurisdiccionals i constitucionals d'àmbit estatal. La sentència del Constitucional no ho ha rebutjat.

Quan sí i quan no?
Només al Senat i molt delimitat
A partir d'ara, els senadors que ho vulguin podran fer servir la seva llengua als plens però sempre que no es tracti de la part de control a l'executiu espanyol, la que té més força política. Es manté la paradoxa que un senador de CiU o de l'Entesa Catalana de Progrés encara no pot debatre en català amb la ministra de defensa, Carme Chacón. També es permet a la Comissió General de Comunitats Autònomes.

Què passa al Congrés?
Tot es fa en castellà
Els grups catalans argumenten que el reglament de la cambra parla de com ordenar els debats però que en cap cas estableix en quina llengua s'ha de fer. Creuen que es tracta d'una qüestió d'inèrcia política que es podria canviar. També recorden que l'ordenament jurídic espanyol ha assumit la Carta Europea de les Llengües Regionals. Aquests grups reclamen una solució, encara que hagi de ser temporal.

Qui tradueix?
Un equip de 25 persones
Els intèrprets del Senat es reparteixen en equips de 7 persones que es van rellevant: dos d'euskera, dos de gallec i tres de català. Aquí no es diferencia del valencià però en canvi sí que van per separat a la pàgina web de la cambra alta.

Quin serà el primer debat?
Eix mediterrani i escola
Els dies 18 i 19 es debatran dues mocions, una de CiU sobre el corredor ferroviari del mediterrani i una de l'Entesa sobre el fracàs escolar. Seran les primeres. Jordi Vilajoana i Ramon Aleu, respectivament, parlaran en català. S'han comprat 400 auriculars nous per poder seguir fil per randa els debats.

Què hi diuen PP i PSOE?
Posicions allunyades entre ells
Al PP s'hi oposen per no convertir el Senat "en una torre de Babel". El PSOE ha mantingut una posició més conciliadora a la cambra alta però més tancada al Congrés.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT