Publicitat
Publicitat

ELS EFECTES DE LA CRISI Reportatge

El país necessita crear un mínim de cinc milions de llocs de treball en deu anys

Sud-àfrica, realitat després del Mundial

Es pot dir més alt però no més clar: "Tenim un 50% d'atur. El diàleg entre el sector públic i l'econòmic és urgent." Paraules del ministre de finances sud-africà, Pravin Gordhan, la setmana passada. El govern mai havia donat una xifra tan elevada d'atur al país. De fet, solia acollir-se a la definició més estricta, que descompta els que ja no busquen feina i que situa l'atur al 24%. Si se suma, s'arriba al 41% i en el cas dels joves menors de 25 anys, al 50%. Dels 50 milions de sud-africans, són només tretze els que tenen feina, dos de cada cinc ciutadans amb edat de treballar. Un cop passat el miratge del Mundial de Futbol, sembla que els polítics han tornat a la realitat. El govern s'havia emmirallat en el Mundial des que va guanyar la candidatura el 2004, teòricament per crear feina i riquesa; a la pràctica, no n'hi ha hagut per a tant.

Tant el president, Jacob Zuma, com Pravin Gordhan, -durant el discursos sobre l'estat de la nació, el primer, i de pressupostos, el segon-, centren el seu parlament en la creació de feina. Sud-àfrica s'incorpora oficialment a l'abril al BRIC (amb el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina), però si vol formar part del països emergents necessita crear entre 5 i 10 milions de llocs de treball nous. Si no és així, segons Gordhan, Sud-àfrica podria haver d'enfrontar-se a revoltes com als països del nord del continent.

Una herència pèssima
Les revoltes han estat protagonitzades per joves frustrats sense esperança de futur, la majoria de la població. El Congrés Nacional Africà (ANC, en anglès) va heretar una situació econòmica complicada de l'apartheid: entre el 1984 i el 1993 els ingressos per capita havien baixat un 15% i el país estava endeutat. El govern de l'ANC, des que va arribar al poder el 1994 amb la democràcia, ha anat repetint el mantra que "l'estabilitat fiscal i el creixement econòmic és igual a la creació de més riquesa, més negocis i més feina".

L'economia ha crescut contínuament però no ha estat suficient per absorbir el nou capital humà que s'incorpora al mercat de treball any rere any. Es requereix un creixement del 7% i Sud-àfrica no ha passat del 5,1%. Tant la pobresa com la desigualtat han augmentat des del 1994 i no ho fan més perquè el govern llança un gran paquet d'ajudes socials que arriben a quinze milions de ciutadans. Tot i així, el 47% de la població viu amb menys de 43 euros al mes. En canvi, les polítiques de l'ANC sí que han creat una nova elit negra, propera al partit i als contractes del govern i que no dubta a lluir la seva riquesa sense pudor.

Zuma definia el 2011 com "l'any de crear ocupació". Gordhan anunciava dijous la reserva de 900 milions d'euros per donar suport a projectes que generin molta feina, especialment per als joves. I es preveu oferir subvencions a les empreses que contractin menors de 29 anys a partir del 2012. Les crítiques a Gordhan no s'han fet esperar: la poderosa sindical COSATU tem la substitució de treballadors experimentats per aprenents, mentre que la coalició d'ONG Sangoco qualifica la política de control fiscal i d'inflació de "neoliberal" i la d'oportunitats, de feina precària per al jovent.

Què queda després del Mundial?

El 2010 va ser l'any del Mundial. Va crear grans expectatives, la majoria fundades des del govern: grans inversions en el futur, noves infraestructures i oportunitats de feina. Les primeres són a reveure. Les segones, són una realitat. Les oportunitats de feina ja han passat i no van ser tantes (el govern va prometre mig milió de llocs de treball però els analistes econòmics han reduït la xifra a la meitat), si es compara amb la inversió de cinc mil milions d'euros, "campanya de creació de treball molt costosa", segons Justin Silvester, analista de l'Institut per a la Democràcia a Sud-àfrica. Els sud-africans es pregunten si després de la imposició de la FIFA, el 2011, per fi, és el seu any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT