Publicitat
Publicitat

EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES

Un estudi avalua l'impacte que significarà l'estació de la Sagrera en reducció de distàncies el 2020

TGV, a 30 minuts de quasi tots els catalans

El 2020, quan tota l'estació de la Sagrera estigui en ple funcionament i els seus entorns estiguin acabats, el 78% dels habitants de Catalunya tindran una estació del TGV a 30 minuts de casa.

Tot plegat no estarà enllestit fins a la dècada que ve i molt possiblement -el temps passa depressa- ni l'actual alcalde ni el seu successor presidiran la inauguració final, però l'estació de la Sagrera del tren de gran velocitat està en marxa i la transformació suposarà a tots els nivells un profund impacte en la reducció de distàncies del qual ara mateix només els viatgers que han tastat l'AVE Barcelona-Madrid són conscients.

Un informe de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, sota la direcció de l'economista Joan Trullén i que ahir es va presentar a la Llotja de Mar, quantifica per primera vegada i de manera concreta l'impacte social que tindrà la infraestructura no només per als barris de Sant Martí i de la Sagrera-en un espai on fa molts anys hi havia barraques- sinó per a tota la regió metropolitana de Barcelona, que suma 4,3 milions d'habitants. L'estudi Conseqüències econòmiques i territorials de l'estació de la Sagrera analitza gairebé del tot aquesta regió i assegura que 3,8 milions de persones, un 78% de la població de tot el Principat, estarà a menys de 30 minuts de distància d'una estació d'alta velocitat, tenint en compte, esclar, no només Sants i la Sagrera, sinó Figueres i Tarragona. "Significarà una nova era per a Catalunya en l'accessibilitat amb els mercats europeus", va apuntar Trullén. Tots els ciutadans de Barcelona tindran una estació del TGV a menys de deu minuts de casa seva.

Serem 31 milions a 4 hores
Ara mateix, segons l'estudi, en dimensió supracatalana hi ha sis milions de persones que es troben a dues hores de distància no aeronàutica de Barcelona i 19 milions que estan a quatre hores, i en la pròxima dècada, amb l'impacte de l'estació de la Sagrera, aquestes xifres faran un salt fins als 11 i els 31 milions. "Serà la megaregió Barcelona-Lió el territori que experimentarà l'augment d'accessibilitat més gran", assenyalen les conclusions del document. Sense entrar a valorar que els costos dels trajectes en tren poden crear alguna reticència d'utilització en l'usuari, l'estudi afegeix que les noves xarxes ferroviàries trauran predomini de l'automòbil a la Catalunya ciutat, de la mateixa manera que el corredor Barcelona-Madrid ha fet que el tren guanyi terreny a l'avió fins a arribar a quotes properes al 50%.

La jornada, convocada per la Cambra de Comerç de Barcelona, també va servir per establir comparacions amb Amsterdam i la seva àrea metropolitana en un projecte que ha servit per desenvolupar en els últims anys una nova zona a sis minuts de l'aeroport de Schipol, on es combina una macroestació ferroviària amb zones residencials, universitats i centres culturals.

60.000 nous veïns
Barcelona, que amb la Sagrera ja intervé en una zona amb vida, té dissenyades sobre el paper 160 hectàrees amb dues terceres parts per a habitatge (un 43% protegit) i un terç per a equipaments i zones verdes, en una operació que pot recordar a nivell urbanístic al desviament del Túria a València que va permetre guanyar una quantitat enorme de zones verdes en l'espai per on abans passava el riu. Però a mitjà i a llarg termini preveu ampliar-les a 325 hectàrees per la transformació de polígons industrials veïns en el triangle que va de la Sagrera fins al Fòrum i Montcada i Reixac. L'estudi, en aquest sentit, dóna una altra dada de futur semiimmediat: en els propers quinze anys es concretaran fins a 37.000 nous habitatges per a 60.000 persones i 48.000 llocs de treball.

En la cloenda de la jornada a la Llotja de Mar, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, com a entusiasta confés d'aquesta infraestructura, va assegurar que la Sagrera és "el projecte de Barcelona més rellevant de la propera dècada", que serveix per acabar amb una cera injustícia històrica que havia impedit que aquesta part de la ciutat fos un nou centre de dinamització . "El que per a alguns era fa uns anys només una intuïció s'ha convertit en un dels projectes que ens farà sortir de la crisi", va afegir.

La platja de vies que es desplega sota el pont de Calatrava en una imatge de la setmana passada.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT