Publicitat
Publicitat

TROBADA DE L'EUROGRUP

Tests d'estrès, potser també per a asseguradores

La ministra Salgado es va mostrar partidària de flexibilitzar el fons de rescat de l'eurozona. L'Ecofin parlarà avui de com dur a terme la nova onada de tests d'estrès a les entitats financeres.

Les tres noves autoritats de supervisió financera engegades per Brussel·les estan disposades a no deixar cap forat al sistema financer i aturar qualsevol amenaça que pugui derivar en una nova crisi ja sigui al sector bancari, al borsari o al del món de les assegurances. La desconfiança cap als bancs i caixes, a qui la UE tornarà a fer passar pels test d'estrès els propers mesos, també es gira ara cap a les companyies d'assegurances, a qui també es podria obligar a passar exàmens de revàlida.

La idea és del director general de l'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions (EIOPA), el portuguès Gabriel Bernardino. El fins ara cap de relacions internacionals de Seguros de Portugal proposa que passin per test d'estrès el 50% de les asseguradores de cada país (les més grans).

L'EIOPA substitueix l'antiga autoritat supervisora de les companyies d'assegurances, el CEIOPS, i farà d'expert independent per a la Comissió, el Parlament i el Consell europeus. A diferència de l'anterior, la nova autoritat supervisora del sector no fa només de consultora dels diferents òrgans supervisors nacionals, sinó que pot controlar tota les companyies de la UE. El pressupost global per a l'EIOPA, l'Autoritat Europea de Mercats i Valors (ESMA) i l'Autoritat Europea Bancària (EBA) i és de 40 milions d'euros per a l'any 2011.

Els tests d'estrès
Tot i que la tríada supervisora va començar a funcionar de facto amb el nou any, a l'abril entraran oficialment en servei i estaran preparades per dur a terme els temuts nous tests d'estrès, un exàmens que volen "treure lliçons del passat" i "ser més rigorosos i creïbles", han explicat fonts de la Comissió Europea a aquest diari.

Sobre com dur a terme els nous tests d'estrès, que en la seva edició del juliol del 2010 van suspendre caixes catalanes com Caixa Catalunya, Caixa Manlleu o Caixa Sabadell, i que van aprovar bancs irlandesos que han provocat la fallida financera del país més endavant, en parlaran demà en un esmorzar els ministres d'Economia i Finances (Ecofin) de la UE a Brussel·les.

Entre les lliçons que es van treure aleshores hi ha el fet que no tots els països van ser igual d'exigents en els seus exàmens a la banca, una al·lusió a Irlanda. Està previst que a l'Ecofin d'avui la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, defensi que els tests fets a les seves entitats ja van ser prou forts.

Tot i això, els seus socis podrien demanar-li que els tests siguin més durs pel que fa al punt dèbil de la banca espanyola, els actius de béns immobles. Pel govern espanyol, els exàmens a què obliga Brussel·les no són una amenaça, sinó un escut contra la desconfiança dels mercats. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, fins i tot demanava fa una setmana que la UE accelerés els tests d'estrès per tal de difuminar internacionalment "els dubtes sobre la vulnerabilitat" de les entitats espanyoles.

D'altra banda, l'Eurogrup, que reuneix tots els ministres econòmics de la zona euro, es va centrar ahir novament en el fons de rescat permanent. En concret, es va continuar discutint sobre l'ampliació del fons i la definició de les seves facultats.

Fons "flexible"
La ministra Salgado va defensar un fons "flexible", és a dir, un fons ampliable i que pugui utilitzar-se de manera preventiva. La titular econòmica espanyola va negar, però, que per voler una ampliació del fons (que actualment compta amb 750.000 milions d'euros) Espanya vegi a l'horitzó la possibilitat de demanar un rescat.

I és que moltes de les veus que aposten per ampliar el fons ho fan perquè saben que amb l'actual dotació n'hi ha prou per a països de la dimensió d'Irlanda o Portugal, però no per a Espanya, que obriria una ferida molt més greu a l'economia de l'eurozona.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT