Publicitat
Publicitat

Reportatge

Fins ara, els canvis d'alcalde els havia teledirigit plàcidament la direcció del partit

Tres dècades de relleus controlats a Barcelona

La maquinària històricament més ben greixada de la política catalana, la del PSC, mai havia deixat espai per a la sorpresa en els tres relleus anteriors a l'alcaldia de Barcelona. Sempre la va fer, a més, amb la mateixa fórmula: a mig mandat, potser una mica més tard, se substituïa l'alcalde cessant per un regidor. I no els ha sortit malament cap vegada, perquè el nou candidat sempre ha guanyat les eleccions. Una seqüència d'èxit que ha permès als socialistes governar Barcelona des del 1979, sense cap parèntesi.

Però ara la fórmula s'altera, perquè entren en joc unes eleccions primàries inèdites entre Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i Montserrat Tura, dues vegades consellera i ara relegada a la secretaria segona del Parlament. S'ha acabat l'era dels relleus teledirigits.

Camí de Madrid
Dos dels tres alcaldes que ha tingut la capital catalana han acabat fent el salt a Madrid. El primer, Narcís Serra -primer secretari del PSC fins a l'any 2000-, va ser escollit ministre de Defensa l'any 1982, després de l'aclaparadora victòria de Felipe González a les eleccions generals d'aquell any. Va triar com a substitut un Pasqual Maragall que, tres anys abans, havia declinat encapçalar el PSC en les primeres municipals després del franquisme.

Pocs mesos després, Maragall va guanyar les eleccions municipals, en obtenir 413.000 vots, contra Ramon Trias Fargas, el candidat de CiU. Una xifra que mai més repetiria, ni després d'aconseguir els Jocs Olímpics per a la ciutat. L'èxit del 1992 posa la ciutat al melic del món i possibilita a Maragall presidir el consell de municipis d'Europa. El camí de l'alcalde, però, ja feia baixada. El 1995 va guanyar unes disputades eleccions a un rival d'altura, Miquel Roca, i només un any després ja va anunciar que Joan Clos el rellevaria. Maragall va marxar a Roma, però ja tenia entre cella i cella creuar la plaça de Sant Jaume per disputar la Generalitat a Pujol.

Clos, des del 1995 home fort del govern municipal, va assumir l'alcaldia a les festes de la Mercè del 1997. Dos anys després es va batre contra Joaquim Molins amb un bon resultat, 20 regidors, i va encetar la seva particular manera d'entendre la política municipal barcelonina, amb el Fòrum de les Cultures com a paradigma. Quan la seva popularitat estava sota mínims, Zapatero va resoldre la papereta al PSC assignant-lo el 2006 com a relleu de Montilla al ministeri d'Indústria. Ara és ambaixador a Turquia.

Va deixar el testimoni a Jordi Hereu, que va assumir l'alcaldia amb 41 anys, els mateixos que Maragall en substituir Serra. Feia temps que Hereu, juntament amb Carles Martí, liderava les travesses per mantenir l'hegemonia socialista a Barcelona. El 2007 va vèncer Trias per un estret marge -14 a 12- i ara, amb les enquestes sota terra, té més pelut que mai repetir com a candidat. Unes primàries inèdites que posaran fi a l'era dels relleus planificats al mil·límetre l'hi poden impedir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT