Publicitat
Publicitat

EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA

El Parlament aprova les línies del pacte fiscal i obre la porta a una consulta amb el bloc CiU-ERC-ICV

Tripartit a la basca pel concert

El tripartit a la basca, com el català, va acabar derrotat a les urnes. L'aliança entre el PNB, EA i IU-EB que sostenia l'executiu de Juan José Ibarretxe no se'n va sortir, però entre els seus trets definitoris tenia que -al marge de qüestions més ideològiques entre democristians, independentistes i comunistes- posava les qüestions de país (com els drets forals) al frontispici de les seves polítiques. I ahir, i també en un tema genuïnament basc com el concert econòmic, una aliança similar a la que va fer lehendakari Ibarretxe va quallar al Parlament de Catalunya. CiU, ERC i ICV-EUiA es van unir per tirar endavant les línies mestres del pacte fiscal, que el govern català defensarà a Madrid la pròxima legislatura davant el nou govern espanyol. Va ser (i a la vista del que es va aprovar, el nom fa la cosa) a la comissió del concert, que feia la seva última sessió.

Després d'un debat en què els grups, al marge d'algun retret vinculat al clima de campanya, van fixar posicions previsibles d'acord amb el que històricament han defensat i en els últims mesos actualitzat, es van votar una a una les conclusions de cada formació. La immensa majoria de les de CiU i ERC van prosperar, i també una part significativa de les dels ecosocialistes. Nacionalistes i republicans van evitar donar suport a les conclusions d'ICV que vinculaven el pacte fiscal a una revisió del sistema d'impostos. Eren les que defensaven la idea de Joan Herrera que més enllà de discutir com es reparteix el pastís cal "fer més gran el pastís" dels recursos públics.

Concrecions i vaguetats per igual

Hi havia un cert risc (i temor) que les conclusions fossin només vaguetats. Hi ha qüestions que segueixen amb un redactat ambigu, com el càlcul de l'aportació catalana a la "solidaritat" o el moment en què s'ha de celebrar una consulta ciutadana per reforçar la posició exercint el dret a decidir. En aquest últim cas es fa un mandat a elaborar en tres mesos una llei que reguli els instruments per a una consulta que "doni suport a un procés de ratificació a la proposta de pacte fiscal basat en el concert que Catalunya plantegi a l'Estat". No afirma, però, que la consulta s'hagi de fer necessàriament abans de la negociació. Representants de CiU havien traslladat a ERC i ICV que si això era obligat es corria el risc de no poder presentar mai el pacte fiscal si l'Estat vetava la consulta.

Altres qüestions, com la necessitat de recaptar tots els impostos o, tal com van avalar la majoria d'experts que van comparèixer a la comissió, treure Catalunya de les autonomies del règim comú, sí que es van concretar.

Mentre CiU i ERC donaven per superat el model vigent, als quals els republicans van donar suport el 2009, el PSC i el PP van reivindicar els acords amb Catalunya tant de Zapatero com d'Aznar. Els primers van argumentar que la clau de volta és aprofundir en l'actual sistema, del qual Rocío Martínez Sempere va assenyalar que entre altres "virtuts" impedeix que malgrat el dèficit fiscal Catalunya perdi posicions en el rànquing de finançament per càpita. Menys generós que el PSC va ser el PP, que no vol ni sentir a parlar del tema però que, en campanya, no s'està de dir que Rajoy no només escoltarà, sinó que serà sensible a les peticions catalanes si és president.

Altra cosa és que, malgrat les apel·lacions a la comissió a ampliar el consens fetes pel secretari general de la Presidència, Francesc Homs, socialistes i populars acabin buscant la forma d'afegir-se a les conclusions definitives en el ple de la cambra que les haurà de votar, just després del 20-N. Unes eleccions que per al PSC i el PP tot ho vicien i que no van impedir una nova pinya. Veurem on arriba la fórmula basca, d'aliances i de pacte fiscal amb l'Estat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT