Tunísia derroca el primer ministre

Ben Gardane.Un mes i mig després d'haver enderrocat Ben Ali, el moviment que va obrir l'onada del canvi al món àrab, el poble tunisià es resisteix al fet que la seva revolució s'acabi amb una façana democràtica que permeti la continuïtat del vell règim. La pressió popular va obligar ahir Mohamed Ghannouchi, mà dreta del dictador i cap del govern provisional que es va formar després de la seva fugida, a tirar la tovallola. Ghannouchi anunciava la seva dimissió, assegurant que no vol ser "l'home de la repressió", després que dissabte cinc joves morissin en enfrontaments amb la policia a la capital. Cinc morts (el balanç oficial d'ahir) que han causat un nou terratrèmol al país, després que divendres més de 100.000 persones sortissin al carrer per exigir la dimissió del govern Ghannouchi. Ahir encara la policia reprimia centenars de joves manifestants a la capital, amb gasos lacrimògens i trets: en el tancament d'aquesta edició no hi havia notícies de morts. L'oposició denuncia que entre els manifestants hi havia provocadors que cremaven botigues i cotxes.

Però tot apunta que els tunisians no en tenen prou amb la dimissió de Ghannouchi, que ahir va ser substituït per Beji Caied Ebessi, un altre antic col·laborador de Ben Ali. La Unió General de Treballadors de Tunísia, que va jugar un paper clau en el moviment revolucionari, va reclamar diumenge al matí la dimissió de tot el govern. "La caiguda de Ghannouchi és només el primer pas: exigim la dimissió de tots els ministres lligats a l'antic règim i la formació d'un govern de tecnòcrates amb l'únic objectiu d'arribar a unes eleccions lliures. Aquest govern no és res més que l'hereu de Ben Ali i no ha donat sortida a les demandes de llibertat i justícia del poble tunisià", declarava a l'ARA per telèfon, Mohamed Jandoubi, portaveu del sindicat, que va rebutjar també el nomenament d'Ebessi.

Mohamed Ghannouchi, de 69 anys, era el primer ministre de Ben Ali des del 1999 i durant la dècada dels noranta ocupava la cartera d'economia, des d'on va liderar les negociacions amb el Fons Monetari Internacional. Amb sorna, els tunisians l'anomenen monsier Oui-oui, per la seva acceptació incondicional de les instruccions del dictador derrocat.

"La dimissió arriba tard"

Hamam Hamami, membre del front 14 de Gener, la coalició que aglutina partits d'esquerra, nacionalistes i islamistes moderats, parlava en els mateixos termes: "Això és només una mascarada. La dimissió arriba tard, hauria hagut de plegar a la caiguda de Ben Ali per deixar lloc a un nou govern interí que preparés les eleccions a una assemblea constituent. La crisi política continuarà fins que caigui el govern en ple. La revolució ha entrat a la segona fase: vam fer caure el dictador i ara volem fer desaparèixer el règim de la dictadura." Els manifestants vinguts de totes les regions del país que des de fa una setmana acampen davant la seu del govern asseguren que estan disposats a continuar: "No n'hi ha prou, amb la dimisió del govern -apunta Nafaa, un jove de la ciutat de Susa, a l'est del país-, ens quedarem aquí fins que es desmantelli tot el règim i s'acabin les xarxes mafioses i de poder econòmic dels membres de la RCD, el partit de Ben Ali."