Publicitat
Publicitat

Winy Amaya: "De petita creia que la tieta Carmen era una santa important"

Geni Menuda, molt prima, de mirada intensa i posat seriós, Mercedes Amaya (Ciutat de Mèxic, 1965), 'Winy', com li diu tothom, em fa recordar la seva tieta, la gran Carmen Amaya, un geni del flamenc, un mite, que reviurà al documental 'Bajarí'

La Winy és a Barcelona per participar en Bajarí , Barcelona en caló, un documental dirigit per Eva Vila que s'estrenarà l'any vinent. Aquest film del màster en documental de creació de la Pompeu Fabra, produït per Cromosoma, mostra l'esperit de Carmen Amaya i la seva influència en les noves generacions de gitanos flamencs i rumbers de Barcelona a través de la història de la bailaora i de figures actuals del flamenc i la rumba catalana. La Winy mira amb orgull com la seva filla balla sobre l'escenari d'El Palacio del Flamenco i com el seu fill l'acompanya a la guitarra.

Puc trobar un Amaya arreu del món!

La meva família és l'ONU! Tinc cosins a l'Argentina, al Perú, la meva única germana és nascuda a Bèlgica. Jo pels pèls que no neixo a Colòmbia. La meva mare en venia embarassada i va arribar a Mèxic, on finalment vaig néixer i visc.

Tots sou artistes?

La mare era bailaora i el pare cantaor . No és que volgués dedicar-me al flamenc, és que el flamenc em va atrapar sense adonar-me'n. El meu bressol era una maleta, dormia als camerinos dels teatres. Vaig néixer a Mèxic però de seguida vam marxar a Nova York, Miami, Puerto Rico… Vivíem allà on actuaven. Als nou anyets vaig tornar a Mèxic per quedar-m'hi definitivament perquè la mare va obrir una acadèmia de ball.

Què et suposa participar en un documental sobre Carmen Amaya?

Un orgull i un honor. Vull que se sàpiga que la seva família l'estima i la venera. Per a mi és un privilegi.

Què t'explicaven de la teva tieta Carmen?

De petita em pensava que era una mena de déu, una verge o una cosa així. Casa meva sempre era plena de fotos seves i els pares li resaven, parlaven amb ella, li posaven espelmes. Per això creia que era una santa important. Fins que vaig adonar-me que era la germana de ma mare, una persona normal, i em vaig preguntar per què aquesta devoció tan gran. Una criatura no ho entén fins que creix i s'adona de qui va ser Carmen Amaya, un geni, un mite. I és la teva tieta!

Quina relació tenia amb les seves germanes petites?

L'adoraven artísticament, però sobretot l'estimaven amb bogeria com a germana. La tieta Leo, la tieta María, la meva mare -amb les quals jo m'he criat- i la tieta Carmen eren carn i ungla. El meu avi mai va fer cap diferència entre elles.

A casa li deien Carmen?

La meva família li deia La Baba. L'hi va posar la meva germana, que era l'adoració de la Carmen. Com que no va poder tenir fills, l'estimava amb bogeria, a ella i a tots els nebots. Ma germana estirava els bracets cap a ella i li deia " mi baba ". A casa meva sempre li van dir així.

L'èxit no la va fer canviar?

No. La mare ho sabia del cert perquè sempre va ser al seu costat i m'ho explicava. De la mateixa manera que van viure misèries, penes i treballs, també van viure luxes com mansions a Hollywood i Rolls Royce a la porta. Tenien veïns com Clark Gable i Rita Hayworth; l'aplau dien presidents com Roosevelt i Churchill, i la reina d'Anglaterra; l'admiraven músics com Toscanini i Stokowski; feia pel·lícules; viatjaven per tot el món omplint el Carnegie Hall i molts altres teatres. Tot ho va viure la mare al costat de la Carmen! Va ser una gran dona: en la pobresa i en la riquesa sempre va ser la mateixa. Per això he après a valorar les persones per dins, no pel que tenen ni pel que fan.

Quan vas venir per primer cop a Barcelona?

L'any 1999, en un gira amb Antonio Canales. Vam actuar al Teatre Tívoli. La primera cosa que vaig fer va ser trucar a la mare per dir-li: "Mamà, sóc a la teva terra". I va començar a plorar i jo també. I em preguntava, plorant: "T'agrada, oi?, t'agrada?" Jo li deia que sí però encara no havia vist res!

Ara has tingut temps de veure la ciutat?

He quedat impactada. He visitat la font de la Carmen, el Somorrostro, he trepitjat aquella platja… La mare i la tieta Leo m'havien explicat que recollien sorra de la platja i omplien mitges velles i trencades per fer-ne nines, i aquestes nines eren els seus regals de Reis perquè no tenien ni un duro. Veure aquests llocs i recordar els treballs, els neguits que havia viscut la meva família, és una emoció que no puc explicar.

Casada amb un mexicà, vius a Mèxic, on tens una acadèmia de ball. Ara els teus dos fills han decidit tornar a Barcelona. Com ho portes?

Els trobo a faltar molt però sóc feliç. Volien tornar aquí, a la terra de la Carmen. La meva filla Karime em diu que si hagués de quedar-se per sempre en algun lloc seria a Barcelona. Ara hi vindré més sovint.

Tornes a Mèxic. Què t'enduràs de Barcelona?

M'enduré sorra de la platja i un record profund de la història passada i del present al meu cor.

Saps alguna paraula en català?

Recordo algunes coses. La mare em cantava: "Baixant de la font del Gat, una noia, una noia…", també sé dir "t'estimo" i "adéu".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT