Publicitat
Publicitat

LEGISLATURA LA RECTA FINAL

Avançar les eleccions generals al novembre beneficia el PP, però alguns 'barons' del PSOE ho reclamen. Els empresaris s'hi oposen

ZP no cedeix i vol esgotar el mandat per fer reformes

A Madrid hi ha la convicció que el PSOE ha tancat en fals la crisi interna per l'elecció del nou candidat a la presidència del govern espanyol. Això fa que, de manera cíclica, des de les files socialistes es disparin dards contra la línia estratègica que marca l'encara secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero. Ahir, la direcció del PSOE va haver de frenar en sec les veus amigues que pregonen un avançament electoral. Fins ara, la reivindicació només provenia del PP, que ja ho té tot a punt per encarar una campanya electoral: el març del 2012, quan toca, o aquest novembre, com pretenen alguns.

El secretari d'Organització, Marcelino Iglesias, va negar "amb rotunditat" que el president espanyol i el seu hereu polític, el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba, tinguin al cap la idea d'escurçar el mandat. El missatge de la cúpula socialista és que cal resistir fins a l'últim minut per completar el programa reformista que ha imposat Brussel·les per allunyar el fantasma d'un rescat financer i guanyar temps.

El debat, però, s'ha instal·lat a l'opinió pública i hi ha alguns interrogants que cal tenir en compte.

Qui vol un avançament? Alguns 'barons' socialistes i el PP

A la tradicional petició de l'oposició, les últimes hores s'hi han sumat alguns barons territorials socialistes que van ser derrotats el 22-M i que responsabilitzen directament Zapatero de la patacada a les urnes. És el cas de José María Barreda, el president sortint de Castella-la Manxa. "Si la situació segueix sent tan extremadament complicada potser avançar les eleccions és convenient", va assegurar. Per ell, la incapacitat del PSOE a l'hora de formar majories amb Esquerra Unida a molts ajuntaments, sobretot a Andalusia, és un senyal de debilitat que no es pot passar per alt. Dies enrere, l'extremeny Guillermo Fernández Vara (que depèn de IU per poder seguir governant) també va instar Zapatero a repensar la situació.

Aquests sectors, molt pròxims a Rubalcaba, veuen com el PP es va distanciant a mesura que passen els mesos i creuen que el temps els va en contra. Han estat des del principi partidaris de deixar anar llast -que identifiquen amb Zapatero- i de cedir tot el poder al candidat.

Per què resisteix ZP? Per culminar les reformes

A la cúpula socialista, aquests "mesos cabdals" que vénen han de servir per demostrar que Zapatero té "força i voluntat política suficient" per acabar les reformes que va garantir als socis comunitaris al Pacte de l'Euro. L'objectiu de tancar l'any amb un dèficit del 6% és el gran cavall de batalla de l'executiu espanyol. Ahir van avalar aquesta tesi l'expresident espanyol Felipe González i el comissari europeu de la competència, Joaquín Alumnia. L'executiu necessita temps per buscar el consens social i polític en temes com la negociació col·lectiva. Electoralment, el PSOE admet que li convé allunyar-se dels mals resultats del 22-M per evitar que es vegin com una primera volta de les generals. Els partidaris d'avançar-les, en canvi, mantenen que és un error fer els comicis la primavera de l'any que ve perquè les dades econòmiques seran millors a la tardor, pel descens estacional de l'atur dels mesos d'estiu i perquè al PSOE confien en una bona ocupació turística.

Què hi diuen els mercats? Aposten per esgotar el mandat

Els grans empresaris tenen clar que no els convé interrompre la legislatura abans d'hora perquè això generaria inestabilitat i paralitzaria els processos de canvi de model econòmic que hi ha en marxa. Així ho va comunicar fa uns mesos el president del Banco Santander, Emilio Botín, a Rodríguez Zapatero en una reunió a la Moncloa amb les companyies de l'Íbex-35. Ahir, el president del BBVA, Francisco González, va reiterar la "necessitat de prendre decisions ràpides".

Hi ha algun factor clau? L'aprovació dels pressupostos

Si el govern espanyol és capaç de tirar endavant els comptes per a l'any que ve, les eleccions seran al març. El PSOE creu que és raonable pensar que tindran el suport del PNB, CC i UPN per aprovar-los. Ahir, però, el president dels nacionalistes bascos, Iñigo Urkullu, va admetre que és "realista" l'escenari d'un avançament electoral i va certificar la seva indignació amb els socialistes d'Euskadi pel fet de criticar les relacions bilaterals entre el PNB i el PSOE. Passi el que passi, però, el govern de Zapatero va admetre obertament que pot allargar fins al març amb uns pressupostos prorrogats, malgrat que això traslladi a l'opinió pública una imatge de debilitat política. L'aprovació del sostre de despesa, el primer pas per elaborar els números del 2012, ja donarà pistes de l'escenari final.

Què convé a Catalunya? Hi ha punts a favor i en contra

Els partits nacionalistes, com CiU, volen temps perquè Rubalcaba guanyi múscul polític i eviti una majoria absoluta del PP que els deixi sense marge de negociació. L'esquerra catalana també necessita enfortir-se. Ara bé, en el cas de litigis que s'han enquistat aquesta legislatura, com el del fons de competitivitat, hi pot ajudar el fet de replantejar-los a un nou govern, sigui del PSOE o del PP.

Hi ha precedents? Tres eleccions anticipades

Si Zapatero no acaba el mandat, no seria cap fet excepcional. De les vuit legislatures anteriors, tres no van durar els quatre anys: la del 1979 (UCD) i les del 1986 i el 1993 (PSOE). Caldrà veure què passa ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT