Publicitat
Publicitat

COMERÇ L'ÚLTIMA REFORMA

El Govern recorda que Catalunya té aquesta competència des de l'Estatut del 1979

Zapatero ressuscita l'ampliació dels horaris comercials

Zapatero vol impulsar una última onada de reformes contra totes les barreres que "limiten" l'economia espanyola, entre les quals, segons va anunciar ahir, hi ha els horaris comercials.

L'oficina econòmica personal del president de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, va per lliure a l'hora de decidir quines propostes fer. Ho demostra el fet que el ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, consultat per l'ARA, mostrés la seva sorpresa per l'anunci de plantejar "actuacions concertades" a les autonomies en matèria d'horaris comercials, reducció d'activitats sotmeses a llicències municipals i nous instruments per coordinar regions. Aquesta va ser l'única referència a les autonomies i la va pronunciar de passada, com un globus sonda dipositat amb cautela.

Durant el discurs per fer balanç econòmic del 2010, Zapatero va exposar que aquestes mesures han de servir per revisar "uns lligams que encara limiten" la capacitat de l'economia i la competitivitat. Va admetre que són mesures que no són fàcils d'adoptar perquè generen incomoditats a curt termini als sectors afectats. I com la resta de mesures anunciades ahir, va repetir per activa i per passiva que si no aconsegueix arribar a acords a partir del diàleg, ho aprovarà igualment.

Però en aquest cas no pot tirar pel dret perquè les competències són autonòmiques. Ho van recordar els sindicats consultats ahir, que van afirmar que com que aquestes competències estan transferides a les comunitats autònomes, en cas que Zapatero volgués aprovar una mesura unilateralment en aquest sentit no tindria altra opció que fer-ho a través d'un decret.

La reacció del Govern no va trigar. El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va recordar que des de l'Estatut del 1979 els horaris són de competència autonòmica. Per això va lamentar que "estigui de moda centralitzar capacitat de decisió a Madrid" amb una mena de "Loapes" que s'estan aplicant des de fa alguns anys. Ho va dir referint-se a la llei de principis dels anys vuitanta que van consensuar UCD i PSOE per unificar el procés autonòmic.

Montilla i Aznar
Homs va posar com a exemple de Loapa la llei de la dependència i la mateixa llei d'horaris comercials que va impulsar el 2005 l'aleshores ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Montilla. La legislació impulsada per l'expresident fixa en 12 dies el mínim anual d'obertures en diumenges i festius, tot i que permet que les autonomies puguin incrementar o reduir aquesta xifra en funció de les seves necessitats comercials, sense que en cap cas es pugui limitar per sota dels vuit dies a l'any. Aquesta és l'opció escollida per Catalunya. Enguany, per exemple, els dies festius que els comerços catalans poden obrir són els dies 2 i 9 de gener, 3 de juliol, 12 d'octubre, i 6, 8, 11 i 18 de desembre. Els ajuntaments en poden substituir un o dos en funció de les festes locals.

Aquesta norma també imposa que els establiments comercials que venen mercaderies puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals entre les set del matí i les deu de la nit de dilluns a dissabte. D'altra banda, les botigues de serveis, així com les pastisseries, quioscs i floristeries i comerços en zones turístiques poden obrir quan vulguin.

Homs va recordar que, el 2005, el Consell Consultiu de la Generalitat va considerar que la llei que havia impulsat Montilla vulnerava les competències. Però Homs no ho va dir tot. Ahir el portaveu del Govern no va fer esment de la llei impulsada per José Maria Aznar i aprovada el 2000 (que establia que es podien obrir 12 festius i posava el límit en les 90 hores setmanals però que, a més, imposava a totes les autonomies una liberalització total del sector a partir del gener del 2005). Aquesta llei formava part d'un conjunt de mesures liberalitzadores que va impulsar el PP i que el PSOE va revisar quan va entrar al govern espanyol.

L'aleshores conseller Artur Mas en aquell moment va dir que acceptava "retocs puntuals" però que rebutjaria qualsevol proposta que suposés una llibertat total i exagerada d'horaris comercials. Mas creia en aquella època que una llibertat total en horaris comercials "destruiria el comerç urbà". Això era abans que el juliol del 2000 el Congrés aprovés la llei amb els vots del PP, CC i PNB.

El Govern va acabar portant la llei al Tribunal Constitucional (TC) perquè defensava que els efectes que podia produir la seva aplicació eren "difícilment reparables". El TC admetria fins a vuit recursos de les autonomies contra l'ampliació dels horaris comercials, entenent que era una invasió de competències. S'haurà de veure si Zapatero recupera ara les tesis d'Aznar que Montilla es va carregar.

Els extrems
El Govern sempre ha defensat la limitació de l'horari comercial amb l'argument de preservar i potenciar el petit comerç. Els que s'oposen a la modificació dels horaris comercials també esmenten que es tracta d'un sector molt precaritzat i que això no contribuirà a millorar les condicions de vida. Asseguren que complica la conciliació familiar perquè obliga a treballar els diumenges els que ja treballen durant tota la setmana. Per això reclamen que si s'imposa la llibertat al comerç també s'apliquin aquests criteris a tots els sectors, bancs i caixes i administració pública inclosos.

Els arguments a favor de l'ampliació dels horaris comercials són els dels que creuen que es generaria més ocupació i que s'ha de tenir en compte el dret dels consumidors a comprar quan els vagi més bé. El novembre del 2008 The Economist va publicar que la regulació dels horaris comercials explica per què Catalunya "tendeix a tenir més inflació i un creixement més lent que Madrid".

Actualment Madrid és l'autonomia més partidària d'aquest model. Per això s'ha agafat la llei en sentit contrari a Catalunya, i ha permès obrir tots els dies que ha pogut. D'aquesta manera, mentre que la majoria d'autonomies opten per obrir 8 festius, Madrid n'obre 22. A més, en aquest cas, al centre de la ciutat es pot obrir cada dia perquè es considera que forma part d'un espai turístic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT