Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA A LÍBIA

L'ofensiva deixa fortes seqüeles a la població civil que resisteix a Bengasi

Les altres víctimes Dels bombardejos De Gaddafi

AZuria Mustafa, de 23 anys, se li va esquerdar l'ànima com si fos un fràgil vidre. La matinada del 22 de febrer les tropes fidels al coronel Muammar al-Gaddafi van bombardejar amb artilleria pesant, metralladores i tancs la localitat de Bin Jauad, a mig camí entre Misurata i Bengasi i que havia estat recuperada pels rebels només 24 hores abans.

Les fortes explosions van despertar la Zuriya de cop. Es va quedar immòbil, molt espantada, sense reaccionar. Al pis de sota, unes veus desconegudes amenaçaven de matar el seu germà si no els deia on estaven amagats els rebels. La Zuriya, morta de por, va començar a córrer sense direcció enmig de la foscor de la nit, perseguint una veu que la cridava.

La història de Zuria

Raia Saleh, la mare, ens explica que la van trobar "arraconada, tremolant de fred en un carreró". Des d'aquella nit, res ha tornat a ser igual per a la jove, ingressada al centre psiquiàtric Nafsia Hauari de Bengasi. La Zuria té la mirada perduda, intenta parlar però s'embarbussa i només aconsegueix dir noms de familiars.

En una altra habitació, hi ha Fàtima Abdelsalam, estirada en un jaç. Diu que Gaddafi vindrà a buscar-la i li tallarà les mans. A aquesta dona la va sorprendre un intercanvi de trets al mig del carrer, quan mercenaris africans i franctiradors assetjaven la ciutat d'Ajdabia, fa dues setmanes.

"Disparaven des del sostre de les cases. Jo havia sortit a comprar amb un cosins. Sóc vídua i visc a casa dels meus oncles. Vam tenir molta sort, perquè ningú va resultar ferit", explica nerviosa, amb moviments de mans violents.

Buscant els desapareguts

A l'entrada de l'hospital general Hauari, a sobre d'un panell, hi ha penjades les fotografies de 17 desapareguts, tots homes d'entre 16 i 35 anys. A sota de cada fotografia, hi ha escrits els telèfons dels familiars que, malgrat tot, no perden l'esperança de trobar-los en vida. Aquest centre hospitalari, el més gran de la ciutat, tracta les víctimes dels bombardejos de les tropes lleials al coronel Gaddafi.

Ali Muhamad Sanusi, de 25 anys, i el seu germà Hani, de 21, van resultar ferits el 14 de març a Ajdabia, quan un míssil Grad va impactar contra casa seva. L'Ali té una cama amputada i el Hani un braç. La resta de la família no va tenir tanta sort: els set membres van morir a l'acte a causa de l'impacte del míssil, que va enderrocar el sostre de la casa.

A la façana de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia de Bengasi, a la plaça Al-Mahkama, abunden els retrats de màrtirs i desapareguts des de l'inici de la guerra.

Suad Gasani s'apropa a la fotografia del seu nebot, Faisal Muhamad Hasim, desaparegut l'11 de març a Ras Lanuf. Els seus ulls s'envermelleixen mentre ens ensenya el seu nebot i respira fondo per no defallir. Suad no només lamenta la desaparició del seu nebot. Llavors, no pot evitar les llàgrimes i acaba enfonsant-se.

Uns metres més endavant, recolzada sobre una de les columnes de l'entrada al tribunal, hi ha la fotografia de l'Imad, germà del Faisal, que va morir a la batalla pel control de Ras Lanuf.

Almenys 400 persones han desaparegut a Bengasi i a alguns dels pobles de la regió des de mitjans de març, segons ha denunciat un portaveu de l'organització humanitària Human Rights Watch, que ha confeccionat una llista amb els noms de les persones que estan perdudes, moltes capturades pels homes lleials al coronel Gaddafi. Es creu que els han traslladat a presons de Sirte o Trípoli.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT