Publicitat
Publicitat

L'ENFONSAMENT DEL 'COSTA CONCORDIA'

Costa Cruceros és un soci preferent del port de la capital catalana, on gestiona una terminal

Una amenaça per a un sector que deixa 260 milions a l'any a Catalunya

Barcelona és el primer port de la Mediterrània en el negoci dels creuers i el quart del món. Els creueristes deixen 260 milions l'any a Catalunya. Costa Cruceros és l'únic grup privat amb una terminal pròpia.

El 24 d'abril del 2007 Pier Luigi Foschi, president i conseller delegat de Costa Cruceros, va inaugurar Palacruceros, la nova terminal de creuers del port de Barcelona. Era la primera terminal del grup genovès fora d'Itàlia i la primera de Barcelona a ser operada per un grup privat (les altres cinc terminals corresponen a la societat mixta Creuers del Port). Aquesta aliança amb Costa Cruceros -que va invertir 12 milions d'euros en la nova terminal- és una mostra de la relació preferent de l'armador italià amb la infraestructura catalana.

Fins al punt que Costa ja ha sol·licitat a l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) executar l'opció que tenia de construir una terminal idèntica a Palacruceros, tal com va avançar l'ARA el 15 de novembre. L'APB assegura que prendrà una decisió durant aquest 2012. Des del 2003 Costa Cruceros pertany al grup nord-americà Carnival, el primer operador de creuers del món. Costa, amb una flota de 15 vaixells, va facturar 2.850 milions d'euros el 2010 i va registrar 2,15 milions de passatgers.

L'accident del vaixell Costa Concordia a la costa italiana obre un interrogant sobre una indústria, els creuers, que ha esdevingut un dels pilars del model turístic de Barcelona. El president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV), Francesc Carnerero, va explicar ahir que tot i l'impacte evident del sinistre "hi ha la percepció que es tracta d'un mitjà de transport segur". La mateixa opinió va transmetre el Consell Europeu de Creuers, organisme que aplega les principals companyies de creuers.

Quin en serà l'impacte?

Carnerero no creu que l'accident de divendres tingui un impacte negatiu en les reserves de creuers a Barcelona, almenys a "mitjà i llarg termini". Des de l'APB van preferir no pronunciar-se sobre l'hipotètic impacte de l'accident del Costa Concordia sobre l'activitat creuerista a Barcelona. El port barceloní ha apostat decididament durant l'última dècada pels creuers. Barcelona s'ha convertit en el primer port d'Europa i de la Mediterrània en aquest àmbit, i és ja la quarta instal·lació del món, només per darrere dels tres ports de l'estat de Florida (Estats Units): Miami, Everglades i Cañaveral.

Model rendible

L'any 2010 aquest tipus de turisme va suposar una aportació al sector terciari català de 260 milions d'euros, segons xifres de l'APB. L'empresa pública ha concentrat esforços durant els últims anys en dos factors que han fet engreixar aquesta aportació: d'una banda, la desestacionalització del turisme de creuers i, de l'altra, que cada vegada més vaixells escollissin Barcelona com a port d'inici o destí del seu recorregut. Ja és així en els 58% dels creueristes. Això comporta despeses addicionals en allotjament, restauració, excursions i compres.

Sobre el trencament de la tendència estacional dels creuers, una dada: durant els mesos d'octubre, novembre i desembre el port de Barcelona va rebre 200 escales de vaixells. En total, la capital catalana pretenia tancar el 2011 amb 2,6 milions de passatgers de creuers (i 900 escales de vaixells), davant dels 2,35 milions de l'any anterior.

Els tres creuers més grans que naveguen per la Mediterrània van apostar l'any passat per Barcelona com a port base: el Liberty of the Seas (de la naviliera Royal Caribbean), el Norwegian Epic (de Norwegian Cruise Line) i el Carnival Magic (de Carnival Cruises). Sense comptar la tripulació, les tres naus sumen una capacitat de més de 14.000 viatgers.

Respecte a la procedència dels creueristes, els turistes espanyols representen el 19% del total, per davant dels nord-americans (17%), britànics (16%) i italians (15%). Aquest tipus de turisme també comença a atreure noves nacionalitats, com és el cas dels llatinoamericans (7%).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT