Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L'OR NEGRE

Què passaria si les protestes dels països àrabs arribessin a grans productors com l'Iran o l'Aràbia Saudita? Occident es debat entre el realisme del petroli barat i l'idealisme d'un món sense dictadures

Els autèntics polvorins del petroli

Els governs occidentals tenen un dilema i no saben com resoldre'l. D'una banda, els resulta ideològicament seductor donar suport a les revoltes contra els dictadors dels països àrabs, però, de l'altra, la inestabilitat que generen aquestes revoltes els provoca problemes domèstics de complicada solució.

Als Estats Units, des de Barack Obama fins a Donald Rumsfeld han afirmat en les últimes setmanes que veurien amb bons ulls que les revoltes de països com Egipte o Líbia s'escampessin fins a l'Iran.

Amb la crisi de Tunísia, Egipte i Líbia, el preu del barril de petroli Brent (el de referència a Europa) s'ha disparat vint dòlars fins a superar els 110 dòlars la unitat. I això que cap dels tres països no està entre els principals productors de petroli, com es pot veure al gràfic d'aquesta mateixa pàgina. ¿Què passaria si la revolta es contagiés a l'Aràbia Saudita i l'Iran? La resposta és un misteri.

Segons publicava abans d'ahir The Wall Street Journal , la majoria d'economistes consideren que l'economia nord-americana podria tornar a entrar en recessió si el barril del petroli superés els 120 dòlars de manera sostinguda. I, lògicament, Europa podria anar-li al darrere. De fet, el Banc Central Europeu ja ha anunciat que podria apujar el tipus d'interès per evitar una espiral inflacionista.

Segons Miguel Sebastián, ministre d'Economia, cada set dòlars que puja el preu del barril tenen un cost de 6.000 milions d'euros per a l'economia espanyola. Sebastián va justificar amb aquesta dada el pla d'estalvi que comporta la reducció de la velocitat a les autopistes i autovies de tota Espanya a 110 quilòmetres per hora.

El contagi de les revoltes és una possibilitat real. A l'Iran ja hi ha hagut protestes i Hillary Clinton, secretària d'Estat nord-americana, ha dit que el seu govern hi donava suport de manera "molt clara i directa". De totes maneres, com que la revolta va ser durament reprimida, ara el dubte és si n'hi tornarà a haver. "Les protestes seguiran si el poble de l'Iran té el coratge de lluitar pels seus drets", va defensar Barack Obama fa dues setmanes.

Per la seva banda, la monarquia que regeix l'Aràbia Saudita també està preocupada. La seva situació és diferent perquè, en principi, compta amb el suport dels Estats Units. Però, en el context actual, això no vol dir res. Egipte també havia estat un tradicional aliat dels nord-americans fins que, fa poques setmanes, els EUA van decidir retirar-li el suport. Aquesta setmana, el rei Abdal·lah va anunciar un paquet de 26.000 milions d'euros en ajudes amb l'objectiu d'abaixar la creixent tensió al seu país. Els diners es destinaran a apujar un 15% els salaris dels treballadors públics i a donar ajudes als estudiants i als aturats, entre d'altres.

El paper d'Obama
Els Estats Units, i Occident en general, sempre havien mantingut un pacte de no agressió amb algunes dictadures àrabs, com la d'Egipte o la de l'Aràbia Saudita. Però Barack Obama està canviant les coses. Va ser el president nord-americà qui va decidir retirar el suport a Hosni Mubàrak, cosa que va obrir una crisi amb Hillary Clinton, la seva secretària d'Estat, partidària de seguir defensant aquest tradicional aliat dels Estats Units.

Al govern nord-americà, per tant, s'ha obert una escletxa entre el realisme de Hillary Clinton i l'idealisme de Barack Obama. ¿Com reaccionarien els Estats Units si a l'Aràbia Saudita hi hagués revoltes? És una altra incògnita.

A Líbia, Muammar al-Gaddafi és conscient de la importància que té el petroli al seu país, que suposa un 50% de la seva economia. Ahir, durant un discurs improvisat a la plaça Verda de Trípoli, Gaddafi va animar els ciutadans a defensar Líbia i els seus interessos, entre els quals hi ha el petroli. "Prepara't per lluitar per Líbia, per lluitar per la dignitat, per lluitar pel petroli!", va exclamar un eufòric Gaddafi. Líbia és membre de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), suma prop del 2% de la producció mundial de cru i té unes reserves de 36.000 milions de barrils.

El barril Brent va tancar ahir amb 112,14 dòlars (81,42 euros), amb un increment del 0,7% respecte a dijous. Els analistes consideren que l'escalada del preu del cru (que dijous va fregar els 120 dòlars) reflecteix el temor al contagi de la revolta Líbia a Algèria, l'Aràbia Saudita o l'Iran. El banc d'inversió japonès Nomura ha pronosticat que un hipotètic tall del subministrament a Líbia i Algèria podria situar el preu del petroli sobre els 220 dòlars.

Increment de la producció
El cru va seguir una tendència alcista tot i que l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) va dir ahir que l'Aràbia Saudita, el principal productor de l'OPEP, ha incrementat la seva producció per compensar l'efecte de la revolta a Líbia. L'organització, que depèn de l'OCDE, no va precisar quin ha estat l'increment del bombeig saudita, però diversos mitjans van apuntar que la producció ha passat dels 8,6 milions de barrils diaris als 9 milions. L'Aràbia Saudita té capacitat per augmentar la producció diària en quatre milions de barrils.

No obstant això, un informe de la consultora britànica KBC Energy publicat ahir diu que el mercat mundial del cru espera que l'OPEP, i en especial l'Aràbia Saudita, reaccioni de manera clara i oficial a la crisi de Líbia i acabi així amb la confusió creada amb missatges oficiosos.

De fet, els càlculs sobre la quantitat de cru que ha deixat de vendre Líbia varien molt segons les fonts i van d'una retallada a la meitat -d'entre 500.000 i 750.000 barrils diaris, com diu l'AIE- a un bloqueig total. Petrolieres internacionals com l'espanyola Repsol, l'italiana Eni, la francesa Total i la britànica BP han reduït parcialment o totalment la seva activitat a Líbia.

La petroliera estatal Saudi Aramco hauria estat en contacte amb altres operadors internacionals per estudiar les seves necessitats de subministrament. "La falta de claredat només pot contribuir a la volatilitat del mercat, que el regne saudita diu que s'esforça per evitar", assenyalen des de KBC Energy.

La cotització del petroli de Texas (el de referència als Estats Units) va moderar ahir les pujades de les primeres sessions de la setmana en créixer només un 0,61% a la Borsa de Nova York, fins als 97,88 dòlars per barril. Els últims quatre dies el preu s'ha disparat un 13,54%.

Benzina i gasoil
El preu de la benzina i del gasoil ha augmentat prop d'un 1% en una setmana, fins als 1,271 i els 1,247 euros per litre, respectivament. Ara, omplir el dipòsit de benzina d'un automòbil (55 litres de mitjana) costa ara 70,6 euros, prop de nou euros més que fa un any. No obstant això, el preu del petroli només explica el 35% del preu de la benzina. La resta correspon al procés de refinament i als impostos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT