Publicitat
Publicitat

La guerra del passiu s'estén a les nòmines i l'emissió de pagarés i bons per augmentar la liquiditat

La banca redobla les ofertes per captar clients

Els bancs revitalitzen la guerra del passiu per captar la liquiditat que l'interbancari nega. Les ofertes se centren a atreure la nòmina del client i a emetre pagarés i bons a un tipus d'entre el 4% i el 7,5%.

Els últims exemples de la setmana passada van sorgir de dues caixes transformades en bancs: CaixaBank va anunciar que oferirà bons a cinc anys amb una rendibilitat del 7,5%, mentre que Bankia tancava una emissió de pagarés de 2.000 milions i llançava una campanya que inclou una cristalleria de Bohèmia de 18 peces per als nous clients que obrin un compte corrent amb un ingrés mínim de 2.000 euros. Les entitats han potenciat l'anomenada guerra del passiu en totes les seves formes.

La necessitat de captar nous clients per autofinançar-se davant el tancament del mercat interbancari va obligar les entitats a iniciar una carrera per aconseguir retenir la major part possible de l'estalvi domèstic. Els comptes a termini amb un tipus d'interès que excedia normalment el 4% estaven a l'ordre del dia. Com sempre, el Banco Santander i el BBVA van començar l'escalada d'ofertes. Com que el pagament d'elevades rendibilitats acaba drenant els comptes de resultats de les mateixes entitats, el Banc d'Espanya va començar a avisar del perill dels nivells de solvència.

Finalment, el govern espanyol va aprovar un reial decret al juny pel qual fixa un topall en la retribució bancària. Els interessos en els dipòsits de fins a tres mesos no podran superar en més de 150 punts bàsics l'Euríbor, fet que suposa a la pràctica un pagament màxim que ronda el 3%. Per als dipòsits d'entre tres i dotze mesos el límit puja una mica més, fins al 3,3%, mentre que a un any de termini la forquilla torna a baixar una mica fins al 3,1%. En el cas dels comptes a la vista, la remuneració no pot superar els 100 punts bàsics de l'Euríbor a un mes (2,2%).

Aquestes condicions no suposen una prohibició, només representa que si l'entitat financera vol oferir rendibilitats més elevades de les esmentades haurà d'ingressar més diners al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), l'entitat pública que vetlla per la sostenibilitat del sistema en cas d'impagaments. El govern espanyol va intentar desactivar la guerra del passiu d'aquesta manera, però no ha aconseguit. Feta la llei, feta la trampa. Tot i que les ofertes de dipòsits per sobre del 3,5% encara existeixen, els bancs s'han llançat a altres modalitats, com la d'aconseguir la nòmina de nous clients per després oferir tota mena de productes.

Fidelitzar el client

Un portaveu d'una entitat financera va reconèixer que "com que cada vegada és més difícil fidelitzar els clients, hem d'oferir un conjunt de productes garantits o no, assegurances i fons al voltant d'una nòmina". La segona derivada de la guerra del passiu ha estat l'emissió de deute de la mateixa entitat en forma de pagarés o bons. En aquests casos, no hi ha limitació per la rendibilitat, perquè no queda penalitzada pel FGD. Això vol dir que els pagarés tenen exclusivament la garantia de l'entitat que els emet.

Sense comptar amb les últimes operacions, els bancs hauran captat més de 20.000 milions en aquest tipus d'estalvi. A l'altre costat de la balança s'hi situen les comissions, una de les maneres que tenen les entitats d'incrementar els seus ingressos. La tendència passa per reduir-les, especialment per als nous clients. Però aquesta tendència pels productes de balanç és un perill per a les entitats, que veuen com s'erosionen els seus marges pel que paguen als clients i pel que ingressen. A tot això cal afegir-hi les noves exigències de capital del 9% que els cinc principals bancs espanyols hauran d'aconseguir al juny.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT