Publicitat
Publicitat

Un creuer amb única advertència

La primera i única advertència que vaig escoltar quan l'any 2008 vaig fer un creuer amb el Costa Concordia , el vaixell accidentat divendres, és que la mitjana de quilos que els passatgers acostumaven a engreixar-se en una setmana era cinc. De la resta, de la seguretat, no me n'havia de preocupar.

El concepte és interessant. Sense necessitat de fer i desfer maletes, cada matí et lleves en una ciutat diferent, la visites i quan a la nit tornes a l'embarcació gaudeixes d'un grapat d'activitats d'oci mentre el vaixell va fent camí. Les activitats són variades, tant, que hi pot haver fins a deu actuacions musicals simultàniament.

Com al Titanic , les classes socials queden molt delimitades. La més baixa la formen els més de mil tripulants, que no tenen dret a utilitzar les mateixes instal·lacions que els clients (piscines, bars, etc) i que enllacen mesos i mesos repetint la mateixa ruta setmanal. Per això, ens va explicar el capità, hi ha pocs treballadors europeus. La segona classe social és la dels clients que paguen menys i tenen una cabina interior. Se'ls reconeix perquè cada vegada que s'arriba a una ciutat o se'n marxa pugen a coberta per seguir l'operació. No tingueu cap dubte, però, que els que s'ho passen més bé són els que es poden pagar una cabina amb balconada i veuen la mar des d'una alçada similar a un desè pis.

Simulacre d'emergència? En vam fer un, però tan sols va afectar una part del passatge. La resta, tal com se'ns va advertir per megafonia, vam quedar-nos a les cabines, descansant i veient un vídeo de com s'havia d'evacuar l'embarcació. Els actors no perdien els nervis. Imagino que divendres va ser diferent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT