Publicitat
Publicitat

REPLEGAMENT MILITAR

Els europeus també acceleren la retirada seguint els plans anunciats per Obama

La crisi força la sortida d'Afganistan

El president Barack Obama està decidit a reduir despeses militars per fer front a la crisi econòmica que també afecta els EUA. Els aliats europeus se sumen a la sortida progressiva de lAfganistan.

Fins a 33.000 soldats nord-americans dels més 100.000 que hi ha a l'Afganistan tornaran als Estats Units entre aquest estiu i el desembre del 2012. El president Obama va anunciar la nit de dimecres la retirada parcial de tropes del país asiàtic, més ràpida i substancial del que desitjaven els experts militars del Pentàgon. Després de gairebé deu anys en guerra, Obama creu que els avenços contra l'ofensiva militar i l'organització terrorista Al-Qaida justifiquen el replegament. "La marea de la guerra s'allunya", va afirmar el president, tot i que va avisar que aquesta retirada és "el principi i no el final" de la guerra a l'Afganistan ja que ara caldrà assegurar el relleu de la seguretat del país al govern afganès previst pel 2014.

L'anunci d'Obama arriba en un moment difícil per l'economia nord-americana, que no acaba d'aixecar el vol amb un tossut 9% d'atur i un deute incontrolat. La guerra de l'Afganistan, la més llarga de la història dels Estats Units, és cada cop més impopular i més d'un 60% dels nord-americans creu que no té sentit continuar en el conflicte. El cost econòmic i humà, més de 1.500 soldats morts, és, per la ciutadania, insostenible. De fet, la factura militar afganesa només d'aquest any s'eleva als 83.000 milions d'euros. Davant d'aquesta situació, alguns alcaldes demanen "construir ponts a Cleveland i no a Qandahar". Obama no ha passat per alt la creixent impopularitat de la guerra a un any i mig de la seva reelecció. "És el moment de centrar-nos en la construcció del nostre país", va dir el president en el seu discurs.

Com que mai no plou a gust de tothom, l'anunci d'Obama sobre l'abast de la retirada de tropes a l'Afganistan ha comportat crítiques de tot arreu: entre aquells que consideren que una sortida precipitada pot afectar la seguretat nacional i els que creuen que cal acabar com més aviat millor amb la guerra.

Fins i tot, el president va escoltar ahir veus discordants en el si del seu propi partit. La líder demòcrata al Congrés, Nancy Pelosi, va traslladar el malestar de la majoria dels seus companys de partit, ja que consideren que la retirada es queda curta.

En l'oposició republicana, les crítiques van ser contradictòries. Per un costat, alguns republicans encapçalats pel senador i excandidat a la Casa Blanca, John McCain, van censurar la proposta del president perquè consideren que pot comportar greus problemes d'inestabilitat a l'Afganistan amb conseqüències incertes per la seguretat dels Estats Units. "Això no és una retirada modesta", va lamentar McCain en un comunicat. D'altra banda, alguns dels candidats presidencials republicans, com el favorit Mitt Romney i Jon Hunstman van exigir una retirada més ràpida pel bé de l'economia del país.

Experts i militars dividits

El general David Petraeus, màxim comandant de les tropes nord-americanes a l'Afganistan i futur director de la CIA no dóna suport a la decisió del president, segons el diari The New York Times . El cap de l'estat major nord-americà, l'almirall Mike Mullen, va qualificar ahir el ritme de la retirada com a "agressiu" i va assegurar que suposa un "risc més elevat" per la missió. Tot i les crítiques, Obama va decidir tirar endavant el pla amb el vistiplau del secretari de Defensa, Robert Gates, que deixarà el càrrec aviat.

Diversos experts també alerten d'una retirada massa ràpida. Per a Stephen Biddle, analista del Consell d'Afers Exteriors, la sortida pot comportar un canvi de govern a l'Afganistan que sigui hostil als interessos dels EUA. "El pitjor escenari és que la inestabilitat del país porti el caos també al Pakistan, un país amb armes nuclears", va alertar Biddle.

És ben diferent el parer de Malou Innocent, analista de l'Institut Cato, que considera que els Estats Units ha posat al mateix sac tots els talibans. Segons Innocent, hi ha divisió entre els líders de les tribus i no tots donen suport a Al-Qaida. Per alguns experts i fins i tot polítics com el senador demòcrata John Kerry, el Estats Units ha d'intentar negociar amb el talibans la sortida del país sense que això malmeti les relacions amb el govern afganès encapçalat per Harman Karzai.

Els aliats també es repleguen

França va ser ahir el primer país a sumar-se a la decisió d'accelerar la retirada militar de l'Afganistan anunciada per Barack Obama. El president francès , Nicolas Sarkozy, no va parlar de dates però va anunciar que les seves tropes, uns 4.000 efectius, tornaran a casa "de manera proporcional i amb un calendari comparable" a l'establert per l'administració nord-americana.

Per la seva banda, el ministeri de Defensa espanyol va fer públic que els prop de 1.500 militars que té al país asiàtic començaran a replegar-se l'any que ve i de manera gradual per complir els terminis marcats per l'OTAN a la cimera que va haver-hi el novembre.

Alemanya, amb 5.000 efectius, va ser el primer país a sumar-se a la idea d'Obama de començar a retirar tropes aquest any. I el primer ministre britànic, David Cameron, va assegurar que el Regne Unit manté la previsió de retirar 400 soldats dels 9.500 que té destacats a l'Afganistan, a principis del 2012.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT