Publicitat
Publicitat

PRIMER CONGRÉS DE SOLIDARITAT

Les bases donen un ampli suport a la candidatura oficialista, però els opositors es fan notar

SI defuig el fantasma de la divisió

Solidaritat vol allunyar-se del que va passar a Ciutadans, per això ahir les bases van tancar files entorn de la candidatura oficialista. Però el suport als opositors no va ser insignificant i s'albira perillós.

Davant el risc que el primer congrés acabés com el rosari de l'aurora, les bases de Solidaritat van decidir ahir fer els ulls grossos i tancar files al voltant de la candidatura oficialista capitanejada pels diputats Uriel Bertran, Alfons López Tena i Antoni Strubell. Tot va anar com havia planejat el triumvirat: Bertran va ser nomenat secretari general, López Tena va aconseguir la secretaria nacional de Política Institucional i Strubell la presidència. Un dels nomenaments més polèmics del congrés va ser el d'Isabel Clara-Simó, la candidata escollida per l'aparell per arrabassar la secretaria nacional de Moviments Ciutadans i Temes Internacionals a Anna Arqué. Malgrat tot, el suport obtingut pels candidats que van fer front als oficialistes oscil·la entre el 16% i el 45%, un percentatge que s'albira perillós de cara al futur d'un partit que tot just comença a rodar.

Bertran ja té el comandament de la primera executiva nacional del partit i el va aconseguir de manera contundent. Va rebre 634 vots mentre que el seu oponent, el laportista Àlex Fenoll, es va quedar amb 127. Exultant, va subratllar que el primer congrés de Solidaritat era una bufetada per a tots aquells que van pronosticar que serien "flor d'un dia" o que "no es menjarien els torrons" i, fins i tot, es va atrevir a afirmar que tots els presents formaven part d'una "generació històrica" que proclamaria la independència.

López Tena, que no tenia rival, va obtenir 675 vots d'un cens de 797, mentre que l'expedientat Jordi San Nicolás va quedar fora d'òrbita, ja que Strubell va ser proclamat president amb 690 vots. El diputat no va dubtar en definir SI com "un immens problema" per als "instal·lats en el sistema i els acomodats en l'autonomisme i la permanent reverència al Regne d'Espanya".

L'equip Anem per Feina també va copar gran part de les secretaries. L'exreagrupat Emili Valdero (582 vots) es va imposar sobre Lluís Mosella (174), Núria Cadenes va ser nomenada secretària de Formació i Atenció als Adherits, i Jordi Anento va aconseguir, pels pèls, la secretaria nacional de Polítiques Sectorials. Va aconseguir 375 vots, només nou més que Maria Dolors Puertas. Les secretaries d'Acció Municipal i d'Estudis i Programes estaran liderades, respectivament, per Oriol Sallas i Jaume Renyer, que, tot i no formar part de la candidatura oficialista, són ben vistos per l'aparell.

La gran desbancada
Arqué va ser la gran desbancada i fonts del partit ho atribueixen a un estratagema de López Tena per apartar-la de l'executiva. Segons ha pogut saber l'ARA, la relació entre el diputat i la companya de partit de Joan Laporta no ha estat del tot fluïda des que López Tena va arremetre contra la coordinadora nacional de les consultes el 14 de desembre del 2009. Les fonts consultades apunten que l'exconseller nacional de CDC va treballar contra rellotge per trobar una candidata que fes front a Arqué, que fins ara ha dirigit les relacions internacionals del partit. Finalment, Simó es va imposar amb 465 vots mentre que Arqué en va obtenir 293.

"Seguiré exercint aquesta tasca a Democràcia Catalana i en els projectes conjunts que tenim amb altres partits", va afirmar Arqué, que, a més, coordinarà el Grup de Dones per a la Independència, un punt de trobada d'anàlisi per donar veu al sector femení del partit, poc representat a l'executiva.

Així doncs, malgrat que les bases van aplanar el camí de Bertran i López Tena i van aprovar els estatuts, els opositors del congrés van obtenir un suport gens menyspreable, significatiu per tractar-se d'un partit que només té mig any de vida i que pot ser perillós de cara als desacords que hi pugui haver en el futur. De moment, amb un Laporta que s'ho mira tot més des de fora que des de dins, SI va fer una crida a l'esforç de cara a les municipals, el termòmetre que mesurarà la força del partit arreu del territori.

"Hem començat el dia amb pluja i fred, i l'hem acabat amb un sol lluent que il·lumina el nostre país", va dir Bertran. La frase és aplicable més enllà de la meteorologia. El gran interrogant és saber quan arribarà la temuda borrasca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT