Publicitat
Publicitat

COMMEMORACIÓ DE L'INTENT COLPISTA Crònica

La descentralització i les reivindicacions nacionals van ser algunes de les excuses dels colpistes; el PP i el PSOE admeten que el debat encara no està resolt

30 anys després del 23-F el model d'estat encara incomoda

Espanya és un estat edificat des del centre, des de Castella, amb una història construïda a base de pronunciaments militars i cops d'estat. L'intent fallit del 23 de febrer del 1981 va posar punt final a aquest constant "soroll de sabres" i va ser "una vacuna contra salvapàtries", en paraules del president del Congrés, José Bono, del PSOE, a l'acte institucional que es va celebrar ahir a la cambra baixa.

Fa 30 anys els militars espanyols van entendre finalment que estaven al servei del poble, que la seva legitimitat prové de la Constitució i no pas de Déu o de la tradició més castissa. Aquella nit, en què els espanyols no van aclucar l'ull, enganxats als transistors, va servir per acabar amb un llast històric en un exèrcit que sortia de 40 anys de dictadura franquista. Una altra cosa són els pretextos que animaven els colpistes -de forma especial, la por als processos de descentralització política.

Loapa 2.0
L'autogovern de nacions històriques com Catalunya i Euskadi estava en el punt de mira de la pistola del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina i els seus esbirros. Els grans partits espanyols del moment van provar d'esmorteir els recels d'una part de l'exèrcit amb la famosa llei d'harmonització del procés autonòmic, la Loapa, sense èxit. I és que avui, 30 anys després, el PSOE i el PP encara debaten sobre la necessitat de posar límits a les demandes de més llibertat d'algunes comunitats autònomes.

Alfonso Guerra, exvicepresident espanyol i un dels protagonistes d'aquell 23-F, va parlar ahir amb la tranquil·litat de qui ja no té responsabilitats executives. Des de TVE, va reclamar la necessitat d'"harmonitzar" els serveis de les comunitats autònomes. "Aquí el que passa és que quan utilitzes la paraula harmonització sempre surt algú que et titlla de centralista. Doncs no es pot acusar ningú d'això pel simple fet de voler introduir racionalitat a la normativa", va assegurar. Aquest punt va ser el que va aixecar més polseguera a l'última convenció autonòmica socialista entre l'ànima més jacobina del PSOE i els intents del PSC per avançar en una estructura d'estat federalitzant.

Guerra va tirar aigua al vi dels que tenen plantejaments més oberts: "Potser els constituents no vam encertar en una cosa que surt al text [l'article VIII de la Constitució] i que és que apareixeria a cadascuna de les comunitats autònomes una nova elit política que intentaria afirmar el seu plantejament negant l'Estat." Per ell, doncs, cal passar el ribot a totes aquelles arestes que generen diferències entre espanyols.

No va ser ahir l'única mostra que el debat sobre el model d'estat és ben viu, que incomoda a Madrid i que serà munició entre el PP i el PSOE a la campanya electoral de les autonòmiques del maig. Al senat en vam tenir un tastet. El socialista Joan Lerma va acusar els populars de fer servir postulats "similars" als dels colpistes del 23-F per acusar el govern espanyol de fer "discriminacions" entre les finances de les autonomies, una referència clara al permís estatal perquè Catalunya s'endeuti (un aval, per cert, que encara no ha aprovat el consell de ministres, com, en canvi, sí que ha fet amb l'endeutament d'Andalusia).

Lerma va assegurar que no li semblava "gaire raonable que un dels arguments fonamentals que van fer servir els que van entrar al Congrés per fer un cop d'estat fes referència precisament a un plantejament molt similar" al que va fer ahir el PP a la cambra alta en una moció sobre mesures per lluitar contra la crisi. Després, els populars van provar de combatre les crítiques per l'anticatalanisme del text amb el raonament que ells estan a favor que Catalunya "reclami i es rebel·li contra un problema de gestió del govern anterior". No volen, però, cap relació "bilateral" i aposten pel cafè per a tothom, inspirat per la doctrina de la fundació FAES de José María Aznar, per qui la descentralització ofega l'economia.

Amb aquest debat com a teló de fons, una pedra a la sabata dels grans partits estatals, la classe política espanyola va optar ahir per tirar de nostàlgia, aparcar diferències i reivindicar el paper de tots els que van patir el segrest d'aquella nit: polítics, teletipers, uixers o periodistes. Bono va reunir els parlamentaris d'aquella legislatura per reconèixer-los el seu paper. A primera fila, a la bancada blava de l'executiu, vells adversaris polítics, peces de la història recent d'Espanya: Miquel Roca, Felipe González, Manuel Fraga i Santiago Carrillo.

Instantànies
Uns metres més enllà, també a primera fila, Bono contemplava l'hemicicle, ple com un ou. A la seva esquerra, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero; a la dreta, el líder del PP, Mariano Rajoy. A l'extrem, Landelino Lavilla, que era president del Congrés fa 30 anys. Hi havia abraçades, emoció continguda entre els assistents. Alguns van seure a l'escó on es van haver d'amagar aquella nit, quan Tejero va començar a disparar. D'altres van optar per tenir una perspectiva diferent de la sala. A tots, en algun moment, se'ls escapava la mirada cap als forats que aquells trets van deixar al sostre. Alguns feien fotos.

Bono va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a dues de les figures d'aquell episodi "que com un joc de l'oca macabre ens podia haver tornat al pou d'on havíem sortit": Adolfo Suárez i el rei Joan Carles. Del primer, en va recordar les crítiques ferotges que havia rebut d'amics i enemics i que van acabar de motivar la seva dimissió (la tarda del 23 de febrer es votava la investidura del seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo, impulsor de la Loapa). Un clima de recels per l'acció de govern de Suárez, que compartia el monarca, i que va acabar d'animar els colpistes per tirar endavant l'intent d'involució. Del rei Joan Carles, Bono en va dir que aquella nit es va "guanyar l'acceptació dels espanyols". A la classe política, un consell: "No deixem passar 30 anys més per portar entre nosaltres el millor possible." L'escoltaven, entre escèptics i divertits, bona part dels diputats actuals. No hi eren els tres d'ERC, que van aprofitar la tarda "per treballar".

Zapatero aprofita per no debatre
El dia va ser un formigueig al Congrés, amb la visita del monarca inclosa per presidir el dinar amb els caps dels grups polítics d'aquell moment. Enmig d'aquest clima especial, Zapatero va assegurar a Rajoy, durant la sessió de control del matí, que ahir no volia "discutir" amb ell perquè era 23-F.

Ahir va ser un gran dia per a la ministra de Defensa, Carme Chacón, satisfeta de com ha canviat l'exèrcit. Potser per això, en un cara a cara amb Jordi Xuclà, de CiU, va reivindicar-se com a "catalana cada dia menys nacionalista". Les credencials d'una ministra que tenia 9 anys aquell 23-F, que encara cueja.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT