Publicitat
Publicitat

Una distància insalvable

Els judicis contra Garzón resulten reveladors de dos fenòmens significatius. D'una banda, mostren la sorprenent capacitat dels aparells de l'estat per autodestruir-se. I d'una altra, la defensa abrandada i acrítica que fa l'esquerra espanyola del jutge Garzón, que revela una distància sideral entre la realitat viscuda a Madrid i la que es viu a Catalunya, on Garzón és un personatge d'infausta memòria arran de les tortures a independentistes el 1992. El que allà sembla sentit comú, aquí és incomprensible. En aquestes condicions, el diàleg i la complicitat entre el catalanisme i l'esquerra espanyola es fa difícil. La indiferència amb què el progressisme espanyol va rebre els violents atacs a Catalunya arran de l'Estatut no eren anecdòtics, sinó profundament simptomàtics d'una distància que, probablement, ja és insalvable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT