EL NEGOCI EXTERIOR DE LES EMPRESES
Crònica 22/01/2011

Les exportacions mantenen el pols

L'economia catalana té coincidències amb l'alemanya pel fort component exterior. Les empreses més grans actuen com a ambaixadors i mantenen el pols en una conjuntura de falta de consum intern.

Ignasi Pujol
5 min
RubiraltaAmbaixadors, Castellbisbal

BarcelonaEls experts assenyalen que la demanda interna a Catalunya i a la resta d'Espanya no es recuperarà de manera significativa durant els propers anys. Això vol dir que les empreses més internacionalitzades tenen més garanties per encarar el futur. A Catalunya hi ha una gran tradició d'empreses amb negocis a l'estranger i per a molts grups aquesta estratègia ha estat clau per sobreviure en temps de crisi, com aquests anys.

Entre les empreses catalanes de dimensió més important n'hi ha tres que tenen més del 80% de la facturació a l'exterior. Es tracta de la companyia auxiliar d'automoció Ficosa, la paperera Miquel y Costas i la cadena de moda Mango.

L'empresa familiar Ficosa va facturar 718 milions d'euros el 2009 i prop d'un 85% d'aquesta xifra provenia de l'exterior. El grup disposa de fàbriques i oficines comercials a 19 països d'Europa, Amèrica i Àsia. La tradició internacional del fabricant de paper de fumar Miquel y Costas ve de lluny; fa més de 125 anys que ven els seus productes a ciutats com l'Havana, Mèxic, Nova York o Valparaíso. L'empresa va facturar 138 milions d'euros entre gener i setembre del 2010. Mango és la primera cadena europea de moda en presència internacional. El 82% de la seva xifra de negoci (1.145 milions el 2009) correspon a l'exterior. Els principals mercats són Europa, Rússia, la Xina i Turquia. Una altra cadena de moda nascuda als anys vuitanta, Desigual, va registrar el 65% de les seves vendes als mercats internacionals. Celsa és la primera empresa industrial catalana de capital familiar (està en mans dels Rubiralta).

Ambaixadors al món

Aquest grup siderúrgic amb seu a Castellbisbal va superar els 4.000 milions d'euros de facturació l'any passat i el 75% d'aquesta xifra provenia de l'estranger. La companyia és una de les líders europees en la fabricació d'acer a partir de ferralla i té fàbriques a Polònia, el Regne Unit, França, Noruega, Suècia, Dinamarca i Finlàndia. En el sector de les infraestructures, Abertis s'ha erigit en una de les deu principals companyies mundials. El 50% del seu volum de negoci prové de l'estranger, principalment de França i Amèrica Llatina. El grup de joc i oci Cirsa obté el 55% dels ingressos (1.648 milions el 2009) fora d'Espanya, sobretot a Amèrica Llatina.

El negoci de l'alimentació i les begudes té diversos ambaixadors catalans al món. El productor d'oli i fruits secs Borges ja suma el 70% dels seus ingressos (506 milions l'exercici passat) a l'exterior i espera que en una dècada la meitat de les seves vendes vinguin de mercats emergents com el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina. Les exportacions representen el 79% de les ampolles de cava venudes per Freixenet, que té com a principals mercats exteriors Alemanya, el Regne Unit, els EUA, Bèlgica i el Japó. El seu principal competidor, Codorniu, està guanyant pes internacional. Concretament, el 49,5% dels seus ingressos vénen de l'estranger, principalment dels EUA i del Regne Unit. Un altre productor català de begudes, Bodegas Torres, obté el 65% de la seva facturació lluny de les fronteres espanyoles.

El sector farmacèutic és una altra de les puntes de llança de l'economia catalana a l'estranger. Grífols, Esteve, Ferrer Internacional i Almirall tenen un pes creixent a l'exterior i aquesta presència es veurà ampliada gràcies a operacions de compra com la de les nord-americanes Talecris i Breckenridge per part de Grífols i d'Esteve respectivament. Els grups químics La Seda de Barcelona i Ercros també tenen bona part del seu negoci als mercats internacionals. El fabricant de sanitaris i mobles de bany Roca suma el 72% de les vendes (1.420 milions d'euros el 2009) fora d'Espanya. El 2009 va comprar la xinesa Giessdorf i el 50% de l'egípcia Gravena. El grup familiar té 68 fàbriques a 18 països (la Xina, amb 9 plantes, i el Brasil, amb 7, són els països amb més fàbriques del grup fora de la Península). El fabricant d'equips de ventilació i extractors Soler i Palau és un dels grups catalans més desconeguts, tot i tenir filials pròpies a 16 països i facturar 344 milions d'euros. Fa dos anys va adquirir Kruger Asia Holdings, amb plantes a Tailàndia, Malàisia, l'Índia i la Xina. També té centres de producció a França, Mèxic i als EUA.

Gegants a l'exterior

Puig és un altre dels gegants catalans a l'exterior. El grup familiar de perfums només obté el 31% de les seves vendes (984 milions d'euros el 2009) a la Península Ibèrica. Espanya aporta el 27% dels ingressos del fabricant de piscines i sistemes d'aigua Fluidra, amb seu a Sabadell. La crisi immobiliària ha reafirmat l'estratègia d'internacionalització del grup, que apunta cap a mercats emergents com el Brasil. El mateix motiu ha reequilibrat la procedència dels ingressos dels grups cimenters. Molins té el 65% de la seva facturació a l'exterior (a l'Argentina, Uruguai, Mèxic, Bangla Desh i Tunísia). Uniland guanyarà presència a l'estranger en els propers anys, ja que FCC, el grup de construcció i serveis que en controla el capital, ha decidit que la filial catalana sigui el vaixell insígnia del negoci internacional de producció de ciment. Per aquest motiu acaba de traspassar-li la filial nord-americana Giant Cement, valorada en 530 milions d'euros.

Privalia és el màxim exponent de l'èxit de la nova economia a l'exterior. Aquest outlet online creat per dos emprenedors el 2006 ja obté la meitat dels seus ingressos a l'estranger, bàsicament al Brasil, Mèxic i Itàlia. Mecalux, fabricant de sistemes d'emmagatzematge amb seu a Cornellà de Llobregat, va comprar la nord-americana Interlake el 2009 i ja suma el 57% dels seus ingressos a l'estranger.

El fons de capital de risc Carlyle està impulsant el creixement internacional del grup d'inspecció i certificació Applus+. L'empresa amb seu a Bellaterra va registrar el 55,6% de les seves vendes del 2009 (815 milions d'euros) a l'exterior, però aquest percentatge creixerà fins al 70% amb la compra de la britànica Velosi. Una empresa de menor dimensió, Texsa, fabricant de sistemes d'aïllament, vol obtenir el 75% dels seus ingressos als mercats internacionals durant els propers anys.

Cobega -concessionari de Coca-cola-, el grup de serveis als viatgers Áreas, Simón, o el grup d'infraestructures Comsa Emte són altres empreses catalanes que estan impulsant el seu creixement internacional.

Xavier Mendoza, professor de l'escola de negocis Esade, destaca que Catalunya suma el 26% de les exportacions de béns d'Espanya i té 14.000 empreses que exporten regularment. No obstant -afegeix-, el número d'empreses exportadores regulars a Catalunya ha crescut només un 1% en els últims quatre anys, mentre que a la resta d'Espanya l'augment ha estat del 6%. "Catalunya ha de prioritzar les empreses que exporten esporàdicament i fer que ho facin de manera regular", remarca Mendoza.

L'acadèmic també anima a mantenir i augmentar el nombre de filials de multinacionals a Catalunya (actualment n'hi ha 3.400). Mendoza explica que "hi ha poc efecte arrossegament entre les grans empreses i les pimes". "Tenim un problema d'escala", subratlla. Segons Mendoza, les empreses catalanes, moltes de capital familiar, han d'abordar processos de fusions i adquisicions, ja que això "facilitaria el procés d'arrossegament". "Necessitem grups industrials potents per fer de pal de paller", afegeix el professor. I aconsella, això sí, que ningú es quedi a casa.

stats