Publicitat
Publicitat

TRIBUNALS

Està acusat d'estafar més de 200.000 euros a entitats bancàries

La fiscalia demana vuit anys de presó per al 'Robin dels bancs'

La fiscalia demana vuit anys de presó per a l'anomenat Robin Hood dels bancs. L'acusa d'un delicte continuat de falsedat documental i d'un d'insolvència punible per l'estafa contra 39 entitats bancàries.

La setmana passada Enric Duran, conegut com a Robin Hood dels bancs, es va presentar per primer cop davant un jutge civil per demanar la nul·litat d'un contracte amb el BBVA, pel qual el banc li demana 24.000 euros. Ara, però, és el procés penal obert contra ell el que pren consistència. La fiscalia li demana vuit anys de presó -sis per un delicte continuat de falsedat de document mercantil i dos per un delicte d'insolvència punible- per haver estafat, durant el 2008, 492.000 euros a 39 entitats bancàries, que després va repartir entre entitats socials.

La fiscalia, que de moment només recull l'estafa a una quinzena de bancs, considera que Duran va actuar amb ànim d'obtenir enriquiment patrimonial i va utilitzar societats constituïdes per ell mateix per simular que tenia prou solvència, segons va informar ahir Efe. L'acusació pública manté que Duran va confeccionar nòmines que no responien a la realitat per fingir que era director comercial de les seves empreses i va mentir sobre el seu sou. A més, demana que indemnitzi aquests bancs amb 204.426 euros. Un cop realitzada l'estafa, Duran va invertir part dels diners a publicar una revista sota el títol Crisi. Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques, en què explicava com la va idear.

Tot i que té diverses causes civils obertes -de les quals fa cas omís- en què els bancs li reclamen les quantitats que deu, l'única que el pot portar a presó és la penal. De fet, el Robin Hood dels bancs va estar pres dos mesos de manera provisional, però el maig del 2009 va quedar en llibertat després de pagar una fiança de 50.000 euros.

Contra el sistema bancari

Duran va portar el seu activisme social als jutjats per primera vegada la setmana passada, quan va decidir presentar-se a una de les vistes contra ell. Durant la seva testifical davant la jutge, que va encarar amb tranquil·litat i amb les idees molt clares, va explicar que havia contractat un servei del BBVA que li permetia extreure un màxim de 600 euros un cop al mes però, en lloc d'això, va poder treure entre 1.200 i 1.500 euros diaris entre el maig i el juny del 2008, sense que el banc l'informés de l'endeutament. "És necessari que els bancs facin comprendre al consumidor els riscos del producte que adquireixen", va dir en sortir dels jutjats, i va destacar que la lluita social ha d'estar íntimament lligada a l'aplicació de la justícia.

A diferència de les causes civils, en què, en cas de no presentar-se, se'l condemna a retornar els diners -que no pot pagar perquè és insolvent-, el procés penal l'obligarà a seure a la banqueta dels acusats i enfrontar-se a la pena de presó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT