Publicitat
Publicitat

SEGURETAT

Els analistes qüestionen que el pla d'Interior per combatre els violents sigui viable i aporti resultats

La fórmula Puig genera dubtes

El conseller d'Interior, Felip Puig, serà inflexible amb els casos de violència urbana. Advocats penalistes i acadèmics dubten, però, que el pla del Govern sigui fàcilment aplicable i aporti grans resultats.

"La cronificació de mètodes de guerrilla urbana ha agafat una dimensió que requereix una resposta diferent". La frase, del conseller d'Interior, Felip Puig, sintetitza l'ofensiva del Govern per combatre els episodis de violència urbana de Barcelona, amb la jornada del 29-M com a màxim exponent. El pla de Puig, en sintonia amb el que pretén el govern espanyol, es basa en una reforma legal a fons i una bateria de mesures per millorar la capacitat operativa de la policia. ¿Les eines que proposa Interior són les més adequades? Ho responen advocats penalistes i acadèmics.

Els esculls de la reforma
Les noves mesures judicials i policials són difícilment aplicables

"El problema és que la majoria de mesures anunciades són anticonstitucionals", afirma Gemma Galdón, directora del Programa de Polítiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la mateixa línia, l'advocada penalista Olga Tubau explica que les iniciatives d'Interior són inviables. "Portar un passamuntanyes no podrà ser un delicte mai", expressa Tubau en referència a la hipotètica prohibició de manifestar-se amb el rostre ocult. Iniciatives com la d'una web per delatar els violents o les identificacions preventives són molt "cridaneres" -expressa Galdón-, però impliquen problemes de respecte a la privacitat. La investigadora de la UOC creu que el Govern no resol, amb aquestes accions, el problema de fons. Carles Feixa, professor d'antropologia social de la Universitat de Lleida, entén que el pla de Puig no és el camí per combatre els violents: "Si ens passem amb les mesures, no només no acabarem amb el problema sinó que el farem endèmic, perquè convertirem uns brètols en màrtirs". Feixa entén que "posar vandalisme i terrorisme sota un mateix paraigua és un error".

Legislar a cop de succés
Els analistes diuen que canviar el Codi Penal no reduirà la violència

"Sempre que estem davant d'una situació socialment traumàtica, la primera reacció és endurir el Codi Penal", expressa Tubau, que creu que la solució passa per fer un canvi a la llei d'enjudiciament criminal per agilitzar els processos judicials. Si el delicte de desordres públics s'inclou en el catàleg de judicis ràpids -que obliga a celebrar-lo en un termini de 15 dies-, en menys de dos mesos el cas estaria tancat i amb sentència ferma. "Endurir les penes no té sentit sense una justícia que funcioni i les pugui aplicar en un temps raonable", destaca Tubau. Una sentència ràpida acabaria amb la sensació d'impunitat. "Tenim el Codi Penal més dur de la Unió Europea i la població reclusa més alta, és evident que no es tracta d'un problema de penes", comenta Galdón. Caldria, segons el seu punt de vista, fer un historial de les persones detingudes -com a Londres- per conèixer els perfils socioeconòmics i els llocs d'origen dels violents, una informació que seria beneficiosa.

Rebuig social dels violents
Puig parla de "connivència política i intel·lectual" vers la violència

El conseller d'Interior va lamentar, a Catalunya Ràdio, que de manera sistemàtica es posi en dubte l'actuació de la policia. "Hi ha gent que es dedica a la política, i també alguns mitjans de comunicació, que donen suport intel·lectual als violents", va afirmar Puig, que va advertir que "això no passa en gaires societats avançades". En canvi, Feixa defensa la necessitat d'analitzar amb esperit crític les actuacions policials: "Els que intentem comprendre les causes del fenomen no necessàriament avalem la violència".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT