Publicitat
Publicitat

UN ANY DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL

Les eleccions presidencials no tenen data, creix l'oposició a les tropes de l'ONU i la reconstrucció amb prou feines ha començat

Els haitians sobreviuen entre la runa i el còlera

Un any després del terratrèmol Haití no aixeca el cap. El país es debat entre el còlera i una reconstrucció que no arrenca. Les eleccions pengen d'un fil i es qüestiona el paper de les tropes de l'ONU.

El país més pobre de l'Amèrica Llatina es va enfonsar el 12 de gener del 2010 quan un terratrèmol de 7 graus a l'escala de Richter va causar 222.570 morts i un milió i mig de damnificats. Un any més tard costa trobar-hi cap indici de millora. La reconstrucció no arrenca: la meitat dels que van perdre la casa continuen malvivint en les precàries tendes on es van instal·lar fa un any després del sisme. L'epidèmia de còlera que assota la població evidencia la desastrosa situació sanitària. Les perspectives polítiques no són millors: la segona volta de les eleccions presidencials, prevista per diumenge, s'ha ajornat sense data. I tot això, en presència de 12.000 soldats de l'ONU que cada dia que passa desperten més desconfiança entre una població farta de misèria.

Molt abans del terratrèmol, Haití ja patia una pobresa extrema i fortes desigualtats socials (el 10% de les famílies més riques controlaven el 68% de la renda familiar total), a més d'una inestabilitat política crònica des del final de la sagnant dictadura dels Duvalier. La corrupció i la incapacitat de les institucions també estaven a l'ordre del dia.

Alguns barris de la capital, Port-au-Prince, i altres ciutats del país, literalment van desaparèixer del mapa amb el terratrèmol, que va deixar una quantitat ingent de runa. Les agències internacionals tenen recursos i maquinària per tirar endavant una reconstrucció ambiciosa, però els plans topen amb les disputes per la propietat de la terra. Dels 29 ministeris del país, 28 van desaparèixer amb el sisme i amb ells els registres de propietat. Segons l'ONG Action Aid el 70% de la terra està sota disputa. El govern s'ha limitat a fer algunes expropiacions per a edificis institucionals, però no per construir habitatges.

Mentrestant, es malbaraten recursos per garantir que com a mínim la gent pugui arrecerar-se sota una peça de roba. Les agències internacionals han distribuït 100.000 tendes i lones, que com a molt duraran un any i mig. El cost serà de 50 milions de dòlars, que s'haurien pogut dedicar a construir més de vint mil vivendes semipermanents.

Amb la manca d'infraestructures sanitàries i les precàries condicions d'habitabilitat les desgràcies se sumen. Superada la fase d'emergència i la temporada d'huracans, a l'octubre es va declarar un brot de còlera (una malaltia desconeguda a Haití) que ja té rang d'epidèmia i que s'ha escampat per tot el país. Metges Sense Fronteres, que, juntament amb les brigades mèdiques cubanes, és un dels principals actors en el tractament del còlera, creu que "la resposta a l'epidèmia a la capital haurà de durar mesos".

Crítiques a l'ONU
La població va reaccionar a l'inici de l'epidèmia amb fortes protestes contra l'ONU, quan es va saber que un campament de soldats nepalesos situat al costat d'un riu podia haver estat el focus del brot. Tot i que es va determinar que la soca del virus era d'origen asiàtic, inicialment l'organisme es va negar a obrir una investigació. La setmana passada, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va designar un equip encapçalat per Alejandro Cravioto, antic degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), per esbrinar l'origen del brot.

La portaveu de l'oficina humanitària de l'ONU, Elisabeth Byrs, va demanar ahir que "no se subestimi la feina feta" tot i que va reconèixer que "cal ser realistes" i que "queda un llarg camí per recórrer". Després de sis anys de presència de tropes internacionals al país, que no han aconseguit establir unes mínimes garanties de seguretat ni millorar les condicions de vida en una situació d'emergència, es van produir diversos xocs entre els soldats i manifestants que consideren la seva presència una forma d'ocupació.

Les eleccions, en l'aire El futur polític d'Haití no és menys complicat que la situació humanitària. La majoria de candidats van rebutjar els resultats de la primera volta, celebrada el 28 de novembre, que van donar com a guanyadors l'ex-primera dama Mirlande Manigat i l'oficialista Jude Célestin. La polèmica va portar el president sortint, René Préval, a encarregar un informe a l'Organització d'Estats Americans. Colin Ganderson, cap de la missió d'experts de l'OEA va dir ahir que esperaven una convocatòria de Préval per lliurar-li l'informe. L'agència France-Presse, citant un diplomàtic de l'ONU, assegura que l'informe demanarà la retirada de Célestin. Això donaria pas al cantant Michel Martelly, que havia quedat només un punt per darrere de l'oficialista. Precisament, la Unió Europea va expressar ahir per boca de l'alta representant Catherine Ashton la seva "preocupació extrema" per la situació política, ja que impedeix que l'ajut humanitari "arribi als més necessitats" i fa que la reconstrucció sigui "més lenta i complexa".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT