Publicitat
Publicitat

MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS

Per primer cop una sentència considera que les proves radiològiques que es fan per precisar l'edat dels subsaharians no són prou fiables

La història dels immigrants que no es volen fer grans

Pel despatx d'Albert Parés, de la Fundació Ficat, hi passen cada divendres a la tarda joves immigrants que reclamen suport jurídic. Parés, advocat especialitzat en casos de menors estrangers no acompanyats, atén avui mitja dotzena de subsaharians. Les seves històries són calcades: els joves diuen que són menors (i ho acrediten amb un passaport), però han estat expulsats dels centres de menors de la Generalitat després que es considerés que eren majors d'edat i, per tant, no podien ser tutelats per l'administració. L'esforç d'aquest advocat ha estat recompensat amb una sentència favorable del jutjat de primera instància número 16 de Barcelona, que per primer cop posa en dubte la fiabilitat de les proves amb què el Govern determina si els joves estrangers són menors. La jutge va donar més validesa al passaport d'un jove de Mali que a l'exploració forense, després de considerar que els polèmics exàmens radiològics (del canell i la mandíbula) eren insuficients. El jove malià, que durant el temps que va deixar de ser tutelat va viure a Sabadell, ha tornat recentment a un centre de menors.

La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que afirma que actua a instàncies de la Fiscalia de Menors, ha decidit no recórrer la sentència. Benestar Social i Família anuncia un canvi d'actuació, tenint en compte que el protocol anterior era presentar recurs en tots els casos. L'advocat Albert Parés ho posa en quarantena: "Tenim aquesta primera sentència al davant i jo no constato cap canvi d'actitud perquè, si no, aquests nois [assenyala els joves presents al seu despatx] no serien aquí. Si la DGAIA sap que un noi té un passaport, per què ho ignora? Hi ha d'haver la presumpció de validesa del passaport mentre no sigui impugnat". Vicenç Galea, portaveu del col·lectiu Drari, que treballa amb menors en situació de risc, completa l'argumentació: "És cert que hi ha un percentatge de nois que són majors d'edat i es fan passar per menors, però hem de defensar l'estat de dret. Per evitar que joves de 25 anys siguin tutelats com a menors sense ser-ho, es deixen menors al carrer".

Segons les dades de la DGAIA, l'any passat es van atendre a Catalunya 284 joves estrangers sense referents familiars. Resulta rellevant, però, que dels 178 magribins atesos, 166 van ser considerats menors d'edat mentre que, dels 71 subsaharians acollits per la Generalitat, només 12 es van categoritzar com a menors i, per tant, van ser tutelats en centres.

Proves prou precises?

La sentència a què s'aferra l'advocat Albert Parés qüestiona que les proves radiològiques siguin prou fiables per determinar l'edat dels joves subsaharians, uns dubtes expressats també per la Defensora del Pueblo i bona part dels forenses de l'Estat. De fet, la sentència cita unes jornades de treball dels forenses espanyols, convocades a instàncies de María Luisa Cava de Llano, en què els especialistes certificaven que les proves òssies i dentals que es practiquen als immigrants no són vàlides perquè estan sotmeses a "grans variacions". Els forenses consideraven que arribar a conclusions basant-se en informes que expressen que l'edat del jove és "aproximadament de 18 anys" no s'ajusta al rigor científic. Consideraven indispensable especificar el marge d'error. Experts com Imanol Garamendi, de l'Institut de Medicina Legal de Huelva, han argumentat en més d'una ocasió que aquestes proves són aproximatives i només permeten establir un percentatge sobre les possibilitats de ser major o menor d'edat. Les entitats que ofereixen suport als joves estrangers fa temps que denuncien el marge d'error d'aquests exàmens mèdics, que en alguns països europeus, com a Suïssa, ja no s'usen. "Les radiografies pretenen fixar la maduresa òssia, però s'utilitzen paràmetres basats en occidentals que no són prou vàlids per als subsaharians", alerten des del Col·lectiu Drari.

"És una presa de pèl"

Vicenç Galea sol·licita que es facin entrevistes en condicions als joves i un peritatge dels documents que siguin sospitosos, a banda de demanar informació als consolats i intentar contactar amb la família. "Moltes compareixences davant del forense acostumen a durar cinc minuts", lamenta el portaveu del Col·lectiu Drari. El fiscal delegat de menors a Barcelona, Juan José Márquez, té una opinió molt diferent. Recorda que les proves que es practiquen als joves immigrants són vàlides i lamenta haver d'atendre casos escandalosos. "En algunes ocasions, és una presa de pèl, un frau molt clar", expressa Márquez, que recopila en una carpeta expedients amb imatges de joves subsaharians que difícilment s'associen a l'edat que fixa el passaport que mostren. Metges forenses que treballen a la Fiscalia de Menors comparteixen aquesta lectura. "En la majoria dels casos de subsaharians que hem d'atendre és molt clar que són majors d'edat", apunta el metge consultat. El fiscal subratlla que quan es produeix una situació de dubte, s'opta per considerar el jove menor d'edat. "Només volem que els casos més flagrants no entrin als centres perquè això acabaria perjudicant els menors reals", detalla Márquez.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT