Publicitat
Publicitat

REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU

Irene Rigau:

"Els mestres entendran la situació financera del país"

Immigrants "Voldria que les places de concertada creixessin on poguessin coresponsabilitzar-se de l'alumnat necessitat" Fracàs "Hem identificat les escoles de barri que requereixen més atenció" Preinscripció "Obrirem les zones educatives l'any que ve"

Quan respon a algunes preguntes, Irene Rigau sembla que segueixi fent de mestre. De vegades, mentre parla fins i tot reforça el que diu escrivint-ho en una llibreta, com si trobés a faltar la pissarra. Ho fa, per exemple, quan surt la polèmica de l'uniforme. I de seguida contextualitza: "Els experts del PISA diuen que tenim bons centres i professors, però que no tenim un bon clima. I jo penso en què el determina".

I què determina el bon clima?

La manera de parlar i d'entrar del professor, la de seure dels alumnes, si mengen xiclet o si sonen els telèfons... Afavoreix el clima a l'aula que tothom estigui pendent de com va vestit l'altre? L'escola s'ha convertit en aparador del consumisme? Els pares han perdut autoritat sobre el vestuari els nens?

Vostè no té pèls a la llengua.

Com a consellera, sóc responsable d'1,2 milions d'alumnes. 600.000 famílies han confiat en el sistema. Hi ha més de 100.000 professors, entre els quals gent que pensa de moltes maneres. No s'ha volgut escoltar una part important del professorat. Ha estat una majoria silenciosa i jo hi estic a favor. Molts mestres no se senten representats pels seus representants. Han deixat de parlar en veure que s'anaven prenent decisions no adients. Ho sabien però quedava malament dir-ho.

Què ha començat a fer en aquests cent dies contra el fracàs escolar?

S'ha creat un imaginari en què el fracàs escolar s'explica per causes socioeconòmiques, quan van més enllà: si la mare no té estudis i el pare no té feina, no tindràs èxit a l'escola. I això porta implícit un fatalisme. L'escola és el mecanisme per trencar-lo. Però necessitem que els professors s'ho creguin.

Ara no s'ho creuen?

Ui, els mestres em diuen que si ara fes de mestre no ho aguantaria. Que li diria a un nen "No toquis això" i el nen es posaria a plorar perquè mai no li han dit que no a res. Hem de fer una anàlisi dels mètodes, fa anys que ho dic. Parlar-ne és incòmode, però és clau conèixer l'efecte del clima a l'escola sobre el rendiment.

Millorar el clima amb retallades?

L'encàrrec és dificilíssim, però jo confio en els ensenyants. El país sempre hi ha pogut comptar en els moments crítics: amb l'assumpció de competències o amb la catalanització de l'escola. A més, som el país d'Europa on més han augmentat els immigrants en menys temps i els mestres estan fent un esforç extraordinari per integrar-los. Ara som en un altre moment crític: Catalunya té 600.000 aturats i una situació financera difícil. Haurem de fer més amb menys i estic convençuda que els mestres ho entendran.

Però què farà amb el fracàs?

Hem identificat les escoles de barris que considerem que necessitarien una atenció educativa preferent. És una relació llarga, amb els resultats de les proves de 6è de primària, amb l'indicador de la llei de barris i de pobresa infantil. Estem contrastant aquesta informació escolar, social i urbanística per veure quines escoles estan pitjor i per què.

I un cop identificades, què?

Les estratègies dependran de les necessitats que hi detectem. Potser necessiten més professorat o més hores, o un canvi de mètodes educatius... Ho estem estudiant.

Els pocs recursos aniran cap allà?

Tradicionalment s'ha pensat només en l'assignació de més recursos, però el més important és com s'utilitzen. De fet, aquestes escoles solen tenir més mestres que la resta. Cal saber per què en dues escoles de la mateixa zona, amb el mateix tipus d'alumne i el mateix nombre de mestres i estudiants, en un cas els nois se'n surten i en l'altre no. Hem de veure si és pel clima escolar, per la implicació dels pares, la manera de fer, els mètodes educatius... I en funció d'això prendrem mesures.

El problema és com s'ensenya?

Els mètodes són importants. Un mètode d'ensenyament porta implícits uns valors. Si no fomenta valors com el de l'esforç l'aprenentatge s'afebleix. En els últims anys la pedagogia s'ha volgut allunyar del que es coneixia com mètodes molt exigents amb els alumnes, per primar l'espontaneïtat dels nens en les primeres fases de l'educació. Ara, l'anàlisi que en fan determinats socialdemòcrates i que jo faig meu és que aquests mètodes més laxos potser han perjudicat els alumnes amb un origen socioeconòmic més baix.

Què canviarà dels mètodes i com?

Hem creat una comissió amb els degans de formació de mestres i l'administració educativa que estudiarà com fer coincidir les estratègies de formació inicial de futurs mestres i les de formació permanent dels que ja estan en actiu. Cal establir, per exemple, a quina edat s'ha d'aprendre a llegir i amb quins mètodes. La inspecció analitzarà els mètodes més usats pels mestres per ensenyar a llegir. La capacitat lectora és porta d'accés al coneixement i hi donarem molta importància.

No se'ls forma bé ara, als mestres?

Estem analitzant els plans d'estudi dels mestres i per començar hi trobem un dèficit important: un dels objectius prioritaris de l'educació actual, marcats per la Unió Europea, és el de formar l'esperit científic dels alumnes. Però ens hem trobat que el 75% dels que fan la carrera de magisteri vénen de la branca d'humanitats i ciències socials del batxillerat, en què no hi ha gens de matemàtiques ni de ciències. Al pla de magisteri tampoc no hi ha res d'aquestes matèries. L'última vegada que van fer ciència i matemàtiques va ser a l'educació secundària obligatòria (ESO). I amb això volem que cultivin l'esperit científic?

Està proposant canviar el currículum de la carrera de magisteri?

Sí. Això depèn de l'administració central i per això ja he demanat al ministre Gabilondo dues coses: canviar el pla de formació de magisteri, perquè inclogui competències bàsiques de matemàtiques, càlcul i ciències, i exigir més nivell per accedir a estudiar de mestre, que se'ls demani un 8 en llengua. També cal incloure-hi bones pràctiques docents, capacitat de treball en equip i domini bàsic d'anglès.

Troba que els mestres no són bons?

No estic dient això! El sistema té molt bons mestres. Però volem ser més exigents amb els futurs mestres i amb els mecanismes de selecció. El que ha passat en els últims anys és que, arran de la implantació de la sisena hora, van entrar de cop en un any 8.000 mestres nous. Les entrades massives comporten dificultats de selecció. Per poder mantenir un bon nivell cal que progressivament es vagi seleccionant els més bons.

Però eliminarà la sisena hora ...

Ho estem estudiant.

8 de cada 10 immigrants van a la pública. Com combatrà la segregació?

Modificarem el decret d'admissió per obrir les zones educatives. La nostra voluntat és fer-ho l'any que ve, perquè s'apliqui ja en el curs 2012-2013. Cal fer les zones educatives més grans, de manera que els 40 punts que et donen per proximitat en la sol·licitud d'inscripció no es redueixin a àrees tan petites. Si al Raval es concentren immigrants a les escoles és perquè als pares només els deixen triar les poques escoles públiques que hi ha al Raval i no les que són en barris limítrofs.

I per vostè la solució és augmentar els concerts amb la privada?

Durant els anys de tripartit, l'escola pública va créixer molt i la concertada, no. Com que només es creaven places a la pública, hi ha anat a parar el nou alumnat immigrant que ha anat arribant i augmentant. A mi m'agradaria que les places de concertada poguessin créixer en llocs on poguessin compartir la coresponsabilitat dels alumnes amb necessitats específiques. Però dependrà de la demanda de les famílies i les necessitats de cada lloc.

Els nens tenen més fracàs escolar.

Hem encarregat un estudi sobre el tema del gènere al Consell Superior d'Avaluació. I hem encarregat un altre estudi per saber en quina etapa educativa han caigut de la via.

Com afrontarà la digitalització de les aules, després d'aturar l'1x1?

La digitalització ha de continuar i estem estudiant com. Ja puc dir que la pissarra digital és un bon instrument que pot estar present a les aules que encara no tenen 1x1.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT