Publicitat
Publicitat

PARÀLISI INSTITUCIONAL

Les negociacions per formar govern estan en un "bloqueig total" després de 458 dies

El primer ministre interí plega i agreuja la crisi de Bèlgica

La crisi institucional de Bèlgica va obrir ahir un nou capítol amb l'anunci de dimissió del primer ministre interí, Yves Leterme. Les negociacions per formar govern continuen bloquejades.

El govern belga està en funcions des les eleccions del juny del 2010, en una crisi institucional que ha batut tots els rècords mundials. El cap d'aquest executiu interí, Yves Leterme, va anunciar dimarts que plegava per incorporar-se a finals d'any a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). La notícia va coincidir amb la denúncia de "bloqueig total" de les negociacions del líder socialista francòfon, Elio Di Rupo, que lidera les converses per formar govern entre els vuit partits del país (de les quals s'han desmarcat els sobiranistes flamencs de la N-VA, guanyadors de les eleccions). El rei Albert II va interrompre les seves vacances per intervenir en la crisi.

La premsa belga especulava ahir amb la possibilitat que Di Rupo també tiri la tovallola, si el que ell mateix ha qualificat "d'última temptativa" per aconseguir una coalició de govern fracassa. Les reunions es van allargar dimarts fins a quarts de tres de la matinada i ahir van tornar a acabar sense compromisos clars. El diari flamenc De Staaandard acusava Di Rupo de "fer teatre" quan de matinada acusava "algunes forces polítiques d'impedir l'acord", en referència a la democràcia cristiana flamenca del CVP.

Situació inèdita

Els experts en dret constitucional no es posen d'acord sobre qui hauria de succeir Letterme si el bloqueig s'allarga i deixa el càrrec abans que s'hagi format el govern. Aquest carreró sense sortida és una situació inèdita, fins i tot per a un país acostumat a llargues crisis polítiques, i que podria provocar reaccions als mercats financers, en plena crisi del deute a la zona euro. Amb aquest panorama la convocatòria d'eleccions sembla la sortida més probable. Christian Behrendt, professor de dret constitucional de la Universitat de Lieja, advertia ahir a Le Monde que "podrien ser les últimes eleccions de la Bèlgica federal".

Un dels esculls a les negociacions és l'escissió del districte electoral de BHV, l'últim bilingüe del país i cavall de batalla de les disputes entre francòfons i neerlandesos. Pressionats per l'anunci de Leterme, els negociadors van anunciar ahir un "principi d'acord" en aquest punt. La perspectiva d'una participació del districte qüestionaria els drets de la minoria francòfona de Flandes.

Però els partits estan dividits també en aspectes tan importants com la llei de finançament i una reforma institucional que suposi la transferència de més competències a les regions. De fet, la crisi belga fa quatre anys que dura amb diversos governs que han caigut abans d'hora per diferències entre flamencs i valons. El mateix Leterme havia dirigit el país entre març i desembre del 2008, quan va ser substituït pel flamenc Herman van Rompuy, després de ser acusats de pressionar la justícia per salvar la banca Fortis de la fallida. Van Rompuy no va estar ni un any al càrrec, que va abandonar per presidir la Unió Europea.

Pla de retallades

El govern del primer ministre sortint, amb una legitimitat molt afeblida, podria en el millor dels casos dedicar-se a l'elaboració del pressupost del 2012, per evitar exposar el país als atacs dels mercats financers. Una tasca complicada perquè Bèlgica s'enfronta a un deute públic que ronda el 100% del PIB i un dèficit que supera el 4,6%. Les negociacions institucionals es van reprendre a mitjans d'agost, en ple període de vacances parlamentàries, per assegurar que el país compliria el límit del 3% de déficit que exigeix la Unió Europea.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT