La novetat d'aquest segle és la visibilitat de l'odi

PERIODISTA I CORRESPONSAL / DE TV3 ALS ESTATS UNITSEstats Units és un país on sempre s'ha debatut apassionadament de política gràcies a la naturalesa democràtica del sistema i a la protecció constitucional de free speech . Un dret tan ampli que fins i tot empara el discurs de l'odi. Això unit al dret a portar armes ha proporcionat doloroses pàgines de violència política, com la del segle XIX amb Lincoln o les del XX amb els germans Kennedy i el Dr. King. La novetat del segle XXI és la visibilitat de l'odi. La xarxa, en la seva beneïda neutralitat, s'ha convertit també en plataforma difusora del discurs de la intimidació. El pitjor és que els mitjans convencionals han passat a ser col·laboradors necessaris i irresponsables de la retòrica agressiva. Qui crida, insulta i amenaça hi apareix. I sembla que tingui raó. Els extrems semblen més nombrosos que la majoria silenciosa.

Estem assistint a un procés de demonització de l'adversari, més encara, a la seva transformació en enemic. Es tracta de deshumanitzar el rival, de bestialitzar-lo per poder cridar a la cacera col·lectiva sense que ningú se senti incòmode formant part de la gossada. Clarence Dupnik, el xèrif del comtat de Pima, deia ahir als periodistes que Arizona s'havia convertit "en la Meca del prejudici i la intolerància". Christina, la nena de nou anys que ahir va ser assassinada, havia nascut l'11 de setembre del 2001, el dia dels atemptats a les Torres Bessones. Massa gràfic perquè necessiti cap més comentari. La mateixa Giffords va demanar seny quan les seves oficines i les d'altres demòcrates van ser atacades el març passat per haver votat afirmativament a la reforma sanitària d'Obama. I va demanar a Sarah Palin que pensés en les conseqüències dels seus mapes de candidats demòcrates assenyalats amb les creus de les mires telescòpiques.

I els mitjans que es radicalitzen tenen el premi de l'audiència. La tendència no sembla revertir-se. Mentre escric això, la CNN emet un debat sobre qui és més responsable de la matança de Tucson, si Palin quan penja dianes al seu web o Obama quan qualifica els republicans d'enemics dels hispans. Mentrestant, veig la bandera onejant a mig pal a l'edifici del Capitoli, a Washington, però la política als Estats Units ja no sembla el terreny de la negociació sinó el camp de batalla per la guerra entre enemics.