Publicitat
Publicitat

EL CANVI DE PODER ALS MUNICIPIS CATALANS

Els tripartits d'esquerres, hegemònics fins ara, passen a millor vida a favor de fórmules eclèctiques

Els pactes CiU-PP entren en escena

Fa només vuit anys, tot Catalunya, tot, un 80% de la població almenys, estava governada per les esquerres. Tot? No! Tres ciutats, Tarragona, Vic i Sant Cugat, resistien encara i sempre a l'invasor, amb una poció màgica que les feia invencibles. Barcelona, Girona, Lleida, l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Mataró, Cornellà, el Prat, Granollers, Manresa, Vilanova, Figueres, Olot, Reus, Tortosa, el Vendrell, Balaguer, la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Banyoles, Falset, Arbúcies... eren ciutats governades per les esquerres. Per exemple, una força qualificada d'equidistant, com ERC, va tancar després de les eleccions municipals del 2003 un total de 27 acords amb PSC i ICV i 10 pactes amb CiU.

Però aquell escenari, que va culminar aquell mateix any amb la consecució del govern de la Generalitat per part de PSC, ERC i ICV-EUiA, ha canviat radicalment en els sis últims mesos amb les eleccions al Parlament i sobretot des de fa dues setmanes amb les últimes eleccions municipals. El fracàs del tripartit a la Generalitat ha ajudat a fer un canvi de cicle que ha culminat ara amb l'ensorrada del PSC i ERC, principalment en moltes zones de Catalunya, i l'emergència de CiU fins i tot al cinturó vermell de Barcelona. La federació nacionalista governarà la capital a partir de dissabte que ve, després d'una llarga espera de 32 anys, i presidirà l'Àrea Metropolitana. Però l'estrebada en suports electorals ha fet que CiU estigui en la salsa de tots els pactes i, ja sense manies, la federació nacionalista s'ha atrevit a aplicar la seva geometria variable fins i tot amb el Partit Popular, un cos estrany en la política catalana que es normalitzarà finalment manant amb CiU a Tarragona -on ja va pactar el 2003- però també a Reus, Calafell i Gandesa i que està a l'espera de recollir fruits (amb CiU o amb el seu permís) a Badalona i Mataró. Lògicament, els governs del PSC en solitari i els pactes d'esquerres entre PSC i ICV-EUiA tenen una vida assegurada a Lleida, Sabadell, Terrassa, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, el Prat... però la llista ja no és tan llarga. I fins i tot s'ha equilibrat psicològicament més per la derrota socialista a Barcelona, Girona, Mataró, Manresa, Vilanova o Olot.

En aquestes ciutats, CiU no ho té fàcil per tancar un acord que li permeti governar amb còmoda majoria però el tripartit ja no suma i, si suma, tothom en fuig per la mala experiència que ha quedat en la consciència ciutadana del seu pas per la Generalitat. Només CiU s'atreveix a sumar desacomplexadament contra la força més votada: això li permetria governar al Vendrell -si no es produeix una sociovergència in extremis- , sense desmerèixer els vots de Plataforma per Catalunya únicament a la investidura. També CiU governarà en minoria a Manresa i Mataró, un cop PSC i la CUP han anunciat que passen a l'oposició.

El PSC, mediàticament, ha fet que anés calant la seva voluntat inicial de marxar a casa i desmantellar estructures de llarguíssim recorregut municipal a Barcelona, Manresa i Mataró (aquí amb les dimissions del fins ara alcalde), però està fent mans i mànigues per forçar sociovergències en situacions d'emergència antixenòfoba com Badalona, Vic o el Vendrell.

Els antics socis del tripartit, a més, no han dubtat a fer-se la punyeta en moltes ciutats mitjanes on fins ara anaven de bracet sense gaires condicions. Per exemple: en el triangle que formen Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei hi ha un autèntic joc de vasos comunicants amb PSC, CiU i ICV com a protagonistes d'un possible repartiment. Tots tres partits han fet una aposta forta per un dels tres escenaris: els socialistes no volen perdre l'alcaldia d'Amparo Piqueras a Sant Vicenç en favor de l'alcaldable revelació d'ERC en aquestes eleccions, Oriol Junqueras, i confien a arribar a un acord amb ICV i tenir el suport extern del PP; els ecosocialistes volen a qualsevol preu recuperar la històrica alcaldia de Sant Feliu que el PSC els va prendre el 2003 i negocien tant amb ells com amb CiU; i CiU ja té molt avançat el pacte a Molins per governar amb el PSC, un cop ICV i la CUP han anunciat que passen a l'oposició.

ERC, per la seva banda, que s'ha ensorrat a les capitals però que manté una certa força al rerepaís, a falta del panorama ennegrit que té a Sant Vicenç, ja s'ha assegurat la governabilitat de Manlleu, però en minoria, gràcies al suport d'ICV. Tot això ha passat en deu dies i aquesta setmana la Catalunya blava encara pot tacar més el territori.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT