Publicitat
Publicitat

POLÍTICA I CORRUPCIÓ

Accepten més controls interns però renuncien a estrenye's el cinturó

Els partits italians tindran un finançament més transparent

La disbauxa en l'ús dels diners destinats a pagar les campanyes electorals ha obligat els líders dels partits italians a aprovar a corre-cuita normes més transparents. Volen evitar una rebel·lió dels electors.

L'escàndol del presumpte ús irregular de fons públics dels líders de la Lliga Nord ha arribat en el pitjor moment per a la resta de formacions polítiques, ja força desacreditades. Falta només un mes per a les eleccions municipals del 6 i el 7 de maig i els tres principals partits no es poden permetre una deserció a les urnes. A més, temen que el líder del partit anticorrupció Itàlia dels Valors aconsegueixi mobilitzar la població italiana per canviar en referèndum l'actual norma de finançament dels partits. Alhora, volen evitar que el president del govern, el tecnòcrata Mario Monti, aprofiti la seva empenta reformadora per atrevir-se a tancar l'aixeta dels diners a les formacions polítiques, que s'han acostumat des de fa anys a la bona vida.

Els líders del principal partit de dreta -el Poble de la Llibertat (PdL)-, d'esquerra -el Partit Demòcrata (PD)- i centre -el Terzo Polo- han promès una reforma de les normes de finançament en temps rècord. Avui ja volen presentar un esborrany al Parlament, i els seus assessors van treballar ahir fins tard per enllestir-lo.

El secretari del PdL, Angelino Alfano; el del PD, Pier Luigi Bersani, i del Terzo Polo, Pier Ferdinando Casini, volen, però, limitar la reforma al sistema de control dels comptes per evitar abusos. Amb l'excusa que cal actuar de pressa, no tenen la intenció de revisar a la baixa les quantitats -enormes- de diners que els partits reben de l'estat. Ni tan sols ara que els italians han d'estrenye's el cinturó per afrontar les mesures anticrisi exigides per Brussel·les i veurien amb bons ulls que els partits també fessin un esforç.

Com va dir ahir Bersani: "Nosaltres hi estem més que disposats i tenim la intenció de fer una revisió de tot el sistema de reemborsaments electorals, però aquesta discussió requereix temps, i jo el que vull són mesures immediates per a un control més gran".

Auditories externes

Les propostes que els tres líders van acordar ahir a la nit passen per impulsar auditories externes dels comptes dels partits, com ja fa ara el PD. També impliquen donar un rol a una autoritat pública, formada pel Tribunal de Comptes, el de Cassació i el Consell d'Estat, que proposaria multes tres vegades superiors als diners malversats, i que haurien d'aplicar els presidents del Senat i el Congrés. Els partits, a més, hauran de publicar els comptes a internet i hauran de declarar les donacions de fundacions superiors a 50.000 euros. Les donacions de més de 5.000 euros de particulars i empreses als partits també hauran de ser declarades.

Durant anys, els partits italians s'han embutxacat milers de milions d'euros provinents de l'estat per finançar les despeses electorals, i només n'han justificat una quarta part. Com ha explicat el secretari del Partit Radical, Mario Staderini, durant els últims 18 anys els partits han ingressat 2.300 milions d'euros i només han presentat factures d'un total de 580 milions. El Tribunal de Comptes ha certificat que el 2008, per exemple, els partits van ingressar 291 milions d'euros, però només van justificar despeses per valor de 110 milions.

On han anat la resta dels diners? És el que es pregunten els electors italians, ja prou fastiguejats amb la classe política, la més costosa d'Europa, després dels escàndols de la Lliga Nord i de la ex-Margarita. Pels diaris saben, per exemple, que els fills del líder de la Lliga, Umberto Bossi, es pagaven presumptament els cotxes particulars i els títols universitaris a l'estranger amb els diners del partit. Es més, el partit hauria pogut reciclar diners de la màfia calabresa, la 'Ndrangheta.

Obligats per l'opinió pública

Ha estat aquest escàndol el que ha obligat els partits a actuar. De propostes de reforma al Parlament se n'han presentat quasi 40, però fins ara ningú els havia fet cas. I això que el Consell d'Europa ha denunciat que el sistema italià té "mancances importants", controls "ineficients" i sancions "ineficaces".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT