Publicitat
Publicitat

El quiosc català, sense tabloides

Tot i que el sensacionalisme a la premsa és més típic dels diaris esportius i del paper couché , les editores catalanes i espanyoles han fet les seves provatures, ja extintes, de llançar diaris generalistes semblants als tabloides anglesos.

'El Caso'

Els successos més macabres

Apareix l'11 de maig del 1952 -preu: dues pessetes- i al cap de tres mesos ja ven 100.000 exemplars setmanals gràcies a les seves truculentes descripcions i fotografies explícites. I això que durant el franquisme tenia la limitació d'explicar només un assassinat en cada número. Desapareixerà l'any 1987.

'Claro'

L'intent de fer un 'Bild'

El grup Prensa Española s'alia amb Axel Springer, editora de Bild , i mira de treure un equivalent del diari alemany. La inversió serà gran -13.000 milions de pessetes- però la vida del diari curta: quatre mesos del 1991. Ferran Monegal va ser-ne el primer director, 22 dies.

'Eco 24 Horas'

El precedent dels gratuïts

Tot i que rebutjava explícitament l'apel·latiu de sensacionalista, l' Eco diari va ser l'intent del Grupo Godó de promoure una oferta popular: format petit i fotografies grosses l'assimilaven bastant al que acabarien sent els gratuïts. Dirigit per Vladimir de Semir, va aparèixer entre l'abril del 1996 i l'agost del 1997.

'Noticias del mundo'

La paròdia

Durant l'any 1984 va aparèixer aquest setmanari que no era sinó una paròdia d'un tabloide, amb tot de temes absurds, fruit de molta imaginació i Photoshop.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT