Publicitat
Publicitat

DEBAT SOBRE ELS BONUS

Una llei permetrà que els reguladors parin el cobrament de bonificacions "excessives"

Les restriccions als incentius salarials de Wall Street

Els abundants bonus de Wall Street, menyspreats pels legisladors i els accionistes, han trobat un nou enemic: la Security Exchange Comission (SEC), el regulador dels mercats nord-americans, similar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola (CNMV).

L'agència va proposar dimecres una ofensiva contra les grans bonificacions concedides als grans bancs, hedge funds i gestors borsaris, una maniobra que busca frenar els paquets d'incentius que van animar a assumir riscos excessius abans de la crisi financera. La proposta exigeix per primera vegada a les firmes de Wall Street que presentin una comptabilitat detallada dels seus bons a la SEC, que podrà prohibir aquestes bonificacions si les considera excessives. Aquesta normativa aniria destinada tant als alts executius com als centenars de treballadors que cobren incentius per les operacions realitzades.

És molt estrany que un govern revisi la remuneració dels executius, però en el cas dels grans bancs sembla una necessitat, ja que representen un risc molt important per al sistema. Tant és així que l'any 2008 aquest sector va ser el responsable de portar l'economia molt a prop del precipici. El pla de la SEC està basat en la reglamentació de dret financer Dodd-Frank, una llei aprovada pel Congrés dels Estats Units quan tenia majoria demòcrata, una situació que va canviar al novembre.

Els tres comissaris demòcrates de la SEC han votat tirar endavant la nova legislació. La seva decisió ha passat per sobre de les objeccions dels dos comissaris republicans que consideren que l'agència s'extralimita amb la mesura. És important destacar el vot de partit, ja que reflecteix la batalla que s'està lliurant per aquest tema també al Congrés dels Estats Units. Els legisladors republicans han amenaçat amb retallar el pressupost de la SEC amb l'objectiu de forçar que no es posi en pràctica la llei Dodd-Frank, una normativa aprovada per l'anterior Congrés, que controlaven els demòcrates.

Troy A. Paredes, un dels comissaris republicans de la SEC, argumenta que l'agència "no està prou equipada per dictar normes sobre la manera i la quantitat en què han de ser retribuïdes monetàriament les persones". Al seu parer, les restriccions que planteja la nova llei podrien fer que les grans firmes financeres deixessin de contractar empleats qualificats. Fins i tot la presidenta de la SEC, Mary L. Schapiro, va reconèixer que l'agència podria acabar ajustant la seva proposta en l'últim moment.

Tanmateix, el Congrés va deixar poc marge de maniobra a la SEC quan va redactar la llei Dodd-Frank. Per tant, no sembla gaire raonable que s'acabin produint canvis significatius, especialment després que els reguladors d'altres països hagin redactat normatives similars.

Els defensors dels inversors i els accionistes han manifestat reaccions diverses un cop coneguda la proposta de control de bonus de la SEC. Amy Borrus, directora del Consell d'Inversors Institucionals, creu que "el fet d'haver de deixar constància dels bons cobrats suposa una porció extra de seguretat". Per contra, Anton V. Schutz, director del fons Burnham Financial Services, que té participacions importants en grans bancs, titlla la proposta d'"extrema".

Els culpables de la crisi

El pla de la SEC és la culminació d'una dècada d'esforços per temperar les pràctiques salarials de Wall Street. Els legisladors apunten la retribució dels executius com una de les causes principals que han portat a la crisi financera. Segons consideren, els paquets de bonificacions incentiven els empleats de la banca d'inversió a prendre riscos excessius.

Quan han passat dos anys de l'esclat de la crisi, l'ombra dels bonus torna a sobrevolar Wall Street. Els paquets d'incentius van créixer un 6% el 2010, segons les últimes dades de l'oficina Comptrollers de l'estat de Nova York. El recent pla aprovat per la SEC obliga les firmes d'inversió que gestionen un mínim de mil milions de dòlars anuals a publicar dades sobre la seva política de retribució salarial. Si el regulador detecta algun bonus "extravagant" que "pugui exposar la firma a una pèrdua financera material", tindrà capacitat per aturar el cobrament de la compensació.

Els bancs d'inversió que gestionen actius superiors a 50.000 milions de dòlars, com Goldman Sachs i JP Morgan Chase, tindran restriccions salarials encara més estrictes. En tot cas, la proposta de la SEC entra ara en una fase de 45 dies de debat públic, un cop el regulador voti la versió final de la normativa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT