BarcelonaMas va començar la presidència demanant ajuda. Als que havien de patir unes retallades que, a mesura que passaven els dies, quedava clar que serien més severes; a la premsa per explicar-se i no crear alarmisme, i a la resta de partits per sortir-se'n al Parlament. A la cambra no té majoria i s'haurà d'arremangar per aprovar qualsevol llei, ja sigui el pressupost o el nou impost de successions, que ahir el seu Govern va reduir a la mínima expressió malgrat l'important esporgada que, en el seu dia, ja va fer el tripartit. La valoració que va fer dels cent dies de mandat (avui ho farà davant la societat civil en una conferència al Palau de la Generalitat i demà se sotmetrà a una entrevista a càrrec de la directora de TV3, Mònica Terribas) va estar marcada per la tensió política amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i amb el principal grup de l'oposició, el PSC.
Mas ha de retallar i ho accepta, però Zapatero no en té prou. El president, lluny d'atendre la petició de Madrid, que encara tensionaria més l'ambient amb els sindicats i els usuaris dels serveis públics, exigeix a Madrid poder hipotecar els hospitals catalans de titularitat espanyola i li demana que pagui ja els 1.450 milions que el fons de competitivitat del model de finançament autonòmic preveu per al 2011. Als pressupostos de l'Estat no hi són i Zapatero no pensa pagar com a mínim fins al 2013. I, per a més inri, lluny d'apujar impostos -la solució que li aconsella el govern socialista "i algun banc"- Mas vol abaixar-los o fer-los desaparèixer.
Zapatero va ser molt clar al Senat, on, a preguntes de CiU, va avisar Mas que no compti amb els diners. La resposta, per bé que no donarà un respir a la tresoreria catalana, carrega d'arguments la petició de negociar ja un nou model de finançament (el pacte fiscal) i permet a Mas "fer política amb majúscules", ja que investeix la seva presidència d'una certa èpica que la desagraïda gestió de l'estalvi li regatejava.
"Que no posi deures"
El cap de l'executiu espanyol va afirmar que "no pensa alterar les regles del joc del fons de competitivitat" i, com a president en retirada, va llançar un missatge inequívoc a un que sí que és novell en el càrrec, per bé que també fa una colla d'anys que es dedica a la política: "Governar és elegir", va indicar. Mentrestant, el senador convergent Jordi Vilajoana s'esgargamellava des de l'escó avisant que Mas no retallaria més del 10%.
"Zapatero ens deu diners i mentre no pagui que no ens posi deures", va desafiar Mas. Formalment, el PSC dóna suport al president de la Generalitat. Fins i tot l'anterior conseller d'Economia, el fonedís Antoni Castells, va enviar poc abans de deixar el Govern una carta a la vicepresidenta Elena Salgado reclamant-li els diners. Ningú té en compte, però, que el suport al Govern en la reclamació d'aquests diners vagi més enllà de les declaracions i es tradueixi en tensions (ja no cal dir votacions diferenciades al Congrés) entre el PSOE i el PSC.
Sabedor que la seva decisió d'engreixar el balanç "raonablement satisfactori" dels cent dies amb la supressió de successions l'allunya del PSC, Mas va optar per afirmar que entén la situació de "por i neguit" dels socialistes. "És molt humà", va afirmar amb un punt d'ironia.
La diputada del PSC Laia Bonet va assegurar que el seu partit no podia "entrar a valorar uns pressupostos que parteixen de la premissa que eliminen un impost als més privilegiats quan s'anuncien retallades arbitràries a tort i a dret". La negativa dels socialistes abocarà la federació a pactar el projecte amb el PP, una fotografia sempre incòmoda per als nacionalistes.
El front del Palau, viu
I per acabar de reblar el clau, Mas va acabar la jornada amb una mala notícia en el front intern: el Palau de la Música va decidir ahir personar-se en la causa contra CDC pel presumpte finançament irregular a través de l'entitat cultural. No ho farà, però, contra l'extresorer Daniel Osàcar, ja imputat.
