Publicitat
Publicitat

Que són quatre dies

Una tardor sense polítics?

La Mia té 55 anys i un marit que li proposa fer una pausa en el seu matrimoni. Resulta que la "pausa" és jove, francesa i mamelluda. Després d'un atac de nervis i una curta estada en un manicomi, la Mia se'n va al poble de sa mare, a passar un estiu envoltada de senyores velles i noies adolescents. Sense testosterona a l'abast, ni falta que fa. Vet aquí el punt de partida de la novel·la L'estiu sense homes, de Siri Hustvedt.

Llegeixo el llibre de camí cap a l'ONCE, on Duran i Lleida té previst exposar les polítiques socials de CiU. I embogeixo jo també: em poso a imaginar unes eleccions sense campanya, fins i tot una democràcia sense polítics. O, com a mínim, una campanya sense acusacions creuades ni joc brut ni motos d'aquestes que ens venen quan ens volen comprar el vot. O, almenys, una campanya sense pluja, coi. Estic fatal, ja ho sé, però és que anar seguint els candidats amb la llibreta a la mà i la caputxa al cap passa factura. Tots plegats (ells els primers, ep) ens mereixem una pausa, i no cal que sigui francesa. Ni mamelluda.

A l'ONCE, Duran esmenta els 16.500 milions d'euros que surten cada any de Catalunya i no tornen, i jo penso en el marit de la Mia, que surt a comprar tabac i ja l'hem vist prou. Quan el d'Unió, sense veu, es refereix als cops que "sense campanya, sense càmeres, sense periodistes" ha visitat un menjador social, m'adono que les ganes de perdre'ns de vista comencen a ser mútues.

Al final de l'acte quedo amb l'amic Santi, que treballa en aquest mateix edifici com a tiflotècnic. No s'ha pogut escapar per assistir al míting, però ara sí que té una estona per dur-me a tastar "les millors patates braves del món" (sembla una promesa electoral, però dono fe que estan boníssimes). La idea és parlar de política, perquè estic en acte de servei, però acabem parlant de literatura: justament aquesta tarda ve en Ramon Solsona a l'ONCE, a participar en un club de lectura sobre L'home de la maleta. I és que això sí que no. En Santi, cec de naixement i un dels lectors més voraços que conec, no es pot imaginar un món sense novel·les.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT