Publicitat
Publicitat

ELS EFECTES DEL SISME

Els llorquins de Catalunya s'organitzen per ajudar els damnificats

El terratrèmol de Llorca vist des de 'la Murcia chica'

"E n la Torrassa, murciano que viene, se hace su casa ". Aquesta és només una de les dites sobre la immigració murciana a Catalunya. En aquest cas fa referència a un barri de l'Hospitalet de Llobregat, també anomenat la Murcia chica , com es podria dir de tants altres indrets on es van instal·lar molts dels murcians que als anys vint del segle passat van arribar a Catalunya, després de deixar una terra on no tenien oportunitats. A Barcelona van treballar en la construcció del metro -fins i tot hi ha una llegenda, desmentida pels historiadors, que sosté que el pa amb tomàquet prové dels murcians, que plantaven tomaqueres al costat dels rails per untar-hi p a.

Entre els anys cinquanta i els setanta van haver-hi noves onades migratòries importants provinents de Múrcia -i d'Andalusia i Extremadura, majoritàriament- en direcció a Catalunya, sobretot en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Territori àrid entre el poble andalús i el valencià, Múrcia ha estat una terra d'èxode i enyorança, igual que Llorca aquests dies per a molts ciutadans.

Els oriünds de Llorca que viuen a Catalunya han hagut de veure, des de la llunyania, com tremolava la ciutat on van néixer, i on molts tenen familiars. És el cas de Carmen Periago, presidenta de l'Agrupación Lorquina, la casa regional murciana de Molins de Rei -on viuen més de 400 persones amb orígens a Llorca-. Aquests dies, a la seu s'hi han reunit moltes més persones que els clients habituals que hi van a fer petar la xerrada, fer unes copes i jugar a jocs de taula.

Divendres s'hi van aplegar originaris de Llorca de fora de Molins de Rei per compartir experiències i atendre els mitjans de comunicació, perquè el nom de l'entitat l'ha posat en el punt de mira. El telèfon no para de sonar. Presidents d'altres cases regionals, ciutadans preocupats i mitjans volen informació i ajudar. De moment, la Carmen només ha parlat amb familiars -hi té cinc germans i altres parents, i cap no ha tornat a casa perquè no poden o per por de les rèpliques-. Un dels seus nebots, per exemple, va tornar de recollir la filla a l'escola, fora de Llorca, i es va trobar el pis partit en dos. Aquests dies, comenta, han vist les notícies amb molts nervis i amb "impotència" de no poder ser allà i ajudar.

Ahir, passat el xoc, van parlar amb l'Ajuntament per saber com podien ajudar, i van establir que obririen un compte corrent a l'Agrupació. Molins de Rei i Llorca estan agermanades des de l'any 1990, el mateix any que un grup de gent provinent de Llorca van fundar l'entitat.

A Sant Cugat hi ha uns 700 murcians -la meitat, de Llorca-. Al president de la Casa de Múrcia, Federico Ferri, el terratrèmol el va enganxar in situ . A més de moltes anècdotes d'infància entre Sant Andreu i Llorca, explica que el segon terratrèmol de dimecres va ser terrible. A Llorca hi té una torre que s'ha salvat, excepte les escales i la xemeneia. Ara té por, diu, que plogui i se li inundi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT