Acrobàcies dalinianes a mar obert

BarcelonaUn gegant de plàstic i metall reposa al port de Barcelona. La pluja i el vent vesteixen el dia d’una grisor que no fa pensar en les vacances, però el colós marítim ignora el mal temps i gairebé ni es balanceja. Mentre els passatgers de l’ MSC Meraviglia exploren una Barcelona inclement, un grup de periodistes pugem a bord de la nau per descobrir-ne la joia: els espectacles del Cirque du Soleil que cada nit prenen forma a alta mar, en una col·laboració que l’empresa de creuers ha anomenat Cirque du Soleil at Sea.

Els xous de la companyia quebequesa són la principal atracció del Meraviglia, però abans ens ensenyen tots els altres racons pensats per entretenir els més de 4.500 viatgers que pot acollir l’embarcació. Amb 315 metres d’eslora, el vaixell fa olor de nou (el van batejar al juny) i resplendeix per totes bandes. El sostre del passeig central, on hi ha les botigues i els restaurants, és una immensa cúpula led on es projecten animacions d’un fons marítim imaginari amb sirenes i neptuns en moviment. No hi ha cap racó susceptible d’encomanar el tedi: fins i tot els esglaons de les escales estan farcits de diamants que enlluernen a cada pas. “Una cabina al Meraviglia pot costar entre 300 i 6.000 euros”, m’explica un dels membres de la tripulació. Els que paguen més viuen en una zona específica del vaixell, només accessible amb una targeta i amb privilegis propis. Un conserge en vigila les entrades i sortides.

“Tant és on vagi el Meraviglia. El que compta aquí és que la gent s’ho passi bé i s’oblidi que està viatjant”, diu el tripulant. Hi ha moltes opcions per passar l’estona (des d’un bowling fins a un casino, una pista de futbol sala i tobogans), però els xous del Cirque du Soleil fan que el creuer sigui diferent dels altres.

Un teatre de 20 milions d’euros

Per portar el circ a mar obert, la companyia naviliera ha construït un teatre a mida amb alta tecnologia situat a la popa del vaixell i que els ha costat 20 milions d’euros. Hi ha unes 400 butaques i l’entrada va a part del preu de la cabina. S’hi pot accedir per 15 euros o bé sopar-hi per 35 mentre dura la funció, d’uns 40 minuts.

A Viaggio, un dels espectacles, un pintor estrambòtic dibuixa les faccions d’una dona des del centre de l’escenari, circular i mòbil, fins que el sostre l’abdueix i el transporta a un món fantàstic amb maletes fugisseres i una bicicleta voladora. L’aventura el fa ballar amb la seva musa mentre dues acròbates es contorsionen des de l’aire i les parets s’impregnen de traços dalinians. A simple vista no ho sembla, però quan no s’actua a terra ferma els números aeris són els més factibles. “Com que treballem amb una superfície mòbil, les acrobàcies a l’aire són les que funcionen millor perquè els intèrprets s’enfronten a menys imprevistos”, explica la directora artística dels muntatges, Susan Gaudreau. La companyia ha creat cada xou des de zero, cenyint-se al petit format i al fet d’actuar mentre el mar els bressola. Per això tenen diverses versions dels espectacles i els adapten depenent de si fa bona o mala mar.

Gaudreau assegura que portar el circ a un vaixell “no ha suposat restriccions, sinó molts reptes”, com ara jugar amb els espais per donar sensació d’immensitat i, alhora, potenciar la proximitat entre el públic i els artistes, “un feedback que queda molt lluny en els espectacles de gran format”. Els 15 intèrprets de Viaggio també ho agraeixen i reconeixen que no els ha costat gaire avesar-se als moviments del mar. “Al final no hi ha tanta diferència entre actuar a terra ferma o a l’oceà. Però si he d’escollir què prefereixo, em quedo amb la primera opció. Treballar en un creuer és molt dur”, apunta una de les intèrprets. Quan el pintor desapareix aferrat a la seva musa, el teatre s’apaga. Al passeig, les sirenes de la cúpula em saluden amb la cua mentre alguns passatgers es desfan de la pluja als bars. Enfilo cap a la sortida i noto que el gegant marítim comença a remugar. D’aquí una hora ja hauran salpat.