Ada Castells, 32è premi Sant Joan Unnim

SABADELL."La vida és aprendre a ser feliços amb austeritat", deia Ada Castells amb motiu de la publicació de la seva tercera novel·la, Tota la vida (Empúries, 2005). Set anys després, l'austeritat s'ha apoderat de tots els sectors. Fins i tot de la banca: si l'any passat Cabaret Pompeya , d'Andreu Martín, era recompensada amb 60.000 euros, Castells en rebrà 35.000 per Pura sang , una novel·la de misteri protagonitzada per una pintora que marxa a l'illa de Menorca a trobar-hi tres ideals: llum, espai i temps. El llibre el publicarà Edicions 62 a la tardor.

"La Sílvia és una heroïna moderna que s'equivoca i li toca refer la vida a partir del seu error -explicava Castells ahir a la tarda durant la roda de premsa del premi, convocada a l'impressionant Saló Modernista d'Unnim-. Se'n va a Menorca amb la voluntat de trobar-hi la pau, però en comptes d'això topa amb el terror i la claustrofòbia: l'illa amaga un secret..." Aquest plantejament podria fer pensar en una d'aquelles novel·les de Johan Theorin en què intriga i esoterisme avancen de bracet. "No hi ha humor ni detectiu, però sí que hi ha una voluntat de jugar amb els gèneres -admet Castells-. Hi ha amor, misteri i elements de novel·la gòtica. He hagut d'esforçar-me molt per no caure en els tòpics". La finca menorquina on s'instal·la la Sílvia, Son Triai, ha passat de ser una explotació ramadera a dedicar-se al turisme rural. Les "presències" i "sorolls" que la protagonista sent mentre prova d'aconseguir prou concentració per trobar el seu camí artístic no volen seguir el camí d'El resplandor de Stephen King, sinó entroncar amb una de les preocupacions que Castells arrossega des de la primera novel·la, El dit de l'àngel (Empúries, 1998): "Observo com s'intenta conjugar el món de les creences amb el d'ara. Què en queda, de l'esperit, en el món líquid?", es pregunta.

Com ja ha passat en anteriors ocasions en la seva obra narrativa, hi ha un petit substrat autobiogràfic que ha servit de punt de partida per a l'obra. Gràcies al fet de tenir un avi a Maó, Castells ha sovintejat l'illa: "Menorca és l'illa del vent i de la calma. Encara en tenim una idea paradisíaca. Volia posar el meu personatge en aquest entorn preciós i tan ben conservat per donar-ne una imatge diferent". La Sílvia és una dona que viu "als límits de la realitat i la fantasia": el territori mental fronterer on habita -molt apte per fer-hi germinar l'obra artística- és una de les claus de volta per aconseguir fer versemblants els elements misteriosos que transiten durant la primera i la segona part de la novel·la. "Més endavant m'emporto la Sílvia a les galeries d'art de l'Eixample -va dir Castells-. La Sílvia ha de començar a lluitar per ella mateixa i posar en pràctica el que li deien de petita: que no tingués por de res. Vivim en una societat menys lliure del que creiem. Molt sovint se'ns diu com hem de pensar i com ens hem de comportar".

L'error de l'opulència

L'aprenentatge de la Sílvia té una part que afecta la seva personalitat i una altra que canvia la seva aproximació artística: "Un dels seus errors ha sigut buscar l'opulència. Les coses que la fan feliç no hi tenen res a veure... Pel que fa a l'art, la gran obra només es pot fer mirant-se a un mateix. Això ho vaig aprendre mentre estudiava el pintor Friedrich, un dels motors creatius de Tota la vida ".

Ada Castells es va estrenar literàriament l'any 1998 amb El dit de l'àngel , una novel·la inspirada pels seus avantpassats protestants. Tres anys després va publicar Mirada (Empúries), una novel·la sobre una model a qui diagnostiquen una malaltia que la fa invisible. A més de les novel·les, també ha publicat un recull d'articles sobre la maternitat, Sortir de mare (Empúries, 2006), i un llibre de contes i receptes per cuinar amb parella, escrit a quatre mans amb Jordi van Campen, N'estem fins als fogons (Columna, 2002).