Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Mor als 83 anys l'autor de l'infantil 'Allà on viuen els monstres'

Adéu als monstres de Maurice Sendak

Maurice Sendak, il·lustrador i autor de llibres com Allà on viuen els monstres, va morir ahir a Connecticut als 83 anys. És considerat un dels autors més importants de llibres infantils del segle XX.

El diari The New York Times va acomiadar ahir Maurice Sendak batejant-lo com "l'artista de llibres infantils més important del segle XX, que va arrencar els llibres de dibuixos del món segur i higiènic de les guarderies i els va llançar a les profunditats fosques i aterridorament belles de la psique humana". El dibuixant va morir a Danbury, Connecticut, als 83 anys d'un vessament cerebral.

Sendak (Brooklyn, 1928 - Danbury, 2012) és conegut especialment per una dotzena de llibres que ell mateix va escriure i il·lustrar, el més famós dels quals és Allà on viuen els monstres , que va significar una ruptura per al gènere quan es va publicar, el 1963. El 2009 Spike Jonze en va fer l'adaptació animada al cinema, i el llibre va vendre aquell any 19 milions d'exemplars. Altres títols seus són El letrero secreto de Rosie i La cocina de noche , i va fer les il·lustracions de llibres com El petit os i Volar de noche . El dibuixant havia publicat aquest setembre una novetat, Bumble-Ardy , la primera en 30 anys que escrivia i il·lustrava, i va ser automàticament un bestseller . Encara queda per publicar un altre llibre de dibuixos que serà pòstum i que va dedicar al seu germà.

Alabat amb els premis més prestigiosos, a vegades censurat i devorat per la majoria de nens, Sendak va ser un autor crucial per a la generació de nord-americans nascuts després dels anys 60 i, de retruc, per als seus fills. Barack Obama n'és un exemple i demostra el seu arrelament en la cultura americana el fet que el president llegís Allà on viuen els monstres en l'acte de Pasqua, aquest abril. El president Bill Clinton li va donar el 1996 la Medalla Nacional de les Arts.

Camins foscos i nens mal educats

Maurice Sendak va trencar motlles. Si fins llavors els herois de conte eren bons, es comportaven com cal, mai no els passava res dolent i sempre acabaven les històries amb una moralina, el dibuixant va convertir els protagonistes en tossuts, manaires i mal educats, i va introduir en els arguments segrestos i desaparicions. Això li va comportar algun disgust. Alguns psicòlegs infantils van desaconsellar els seus llibres i es va censurar La cocina de noche perquè incloïa un nu infantil.

Els dibuixos tenien una aroma clàssica, amb tons ombrejats que recordaven il·lustracions del segle XIX o pintures de Chagall, i deia que mai havia après a dibuixar peus. En la segona meitat de la seva carrera s'havia dedicat a fer escenografies i vestuaris per a ballets i òperes, on va treballar amb directors com Tony Kushner, que el considerava "l'artista més important que ha treballat mai en literatura infantil".

Més continguts de